Salvia parryi

De Wikipedia
Salvia parryi
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Xéneru: Salvia
Especie: S. parryi
A.Gray
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Salvia parryi (Salvia de Parry) ye un subarbusto perenne endémicu del norte de Méxicu (Estáu de Sonora), el suroeste de Nuevu Méxicu y el sur d'Arizona. Crez a elevaciones de 3500-5000 m.[1][2]

Principios activos[editar | editar la fonte]

Los habitantes utilicen preparaciones aguacientes del raigañu pa tratar desordes gástricos. La Parryína ye un deriváu del pimarano aislláu d'esta planta. Otros compuestos aisllaos d'esta especie son la isopimara-8(14),15-dien-7-ona, el isopimara-6,8(14),15-trieno y la isopimara-8,15-dien-7-ona[3]

Parryína

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Salvia parryi describióse por Asa Gray y espublizóse en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 8: 369. 1872.[4]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

parryi: epítetu

Sinonimia
  • Salvia confinis Fernald
  • Salvia spicata Torr.[5][6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Salvia parryi». USDA Plants Profile. United States Department of Agriculture. Consultáu'l 29 de xineru de 2012.
  2. Thomas Henry, Robert Hibbs Peebles (1960). Arizona Flora. University of California Press. ISBN 0470741686, 9780470741689.
  3. Touché et al. Phytochemistry, Vol. 45, Non. 2, pp. 387-390, 1997
  4. «Salvia parryi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.
  5. Salvia parryi en PlantList
  6. «Salvia parryi». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.

Referencies[editar | editar la fonte]