Salvia misella

De Wikipedia
Salvia misella
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: Salvia misella
Kunth
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Salvia misella ye una especie de yerba añal de crecedera en toa América tropical, alcuéntrase de cutiu en rexones semi-grebes de tierra trupa venada, dende'l nivel del mar hasta los 2.200 metros d'altitú. Ye similar, y seique bien rellacionada con, Salvia occidentalis, con una mota más llarga y una flor azul de 5 milímetros.[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta añal qu'algama un tamañu d'hasta de 60 cm d'altor, de tarmos pilosos. Les fueyes tienen forma ovada son amplies y peludas, tantu nel anversu como nel aviesu. Les flores son de color azul, y tienen un llabiu cimero y uno inferior, tán asitiaes n'espigues.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Orixinaria de Perú, ta presente en climes templaos y semicálidos ente los 650 y los 1975 msnm, acomuñada a vexetación alteriada de monte tropical caducifoliu, zona de transición ente'l monte mesófilu de monte y monte d'encina.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Emplegar pal tratamientu d'afecciones de la piel. Con esti fin, los tarmos ensúguense y muelen p'aplicalos en firíes y granos, primeramente llavaos cola decocción de les fueyes y tarmos. Tamién se ponen fomentos calientes 1 ó 2 vegaes al día, sobre les hinchadures. Pa curar la disipela úsase la cocción de la parte aérea combinada con pulgu, cuachalalate, cañes de yerbes del cáncer, mohmoráu, d'arruda thotomátic (Solanum nigrescens) y zahazalli (Physalis nicadendroides), con inflorescencies de sauco.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Salvia misella describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 290. 1817[1818][3][4]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

misella: epítetu

Sinonimia
  • Salvia laterifolia Fernald
  • Salvia fosca Benth.
  • Salvia occidentalis var. fosca (Benth.) M.Gómez
  • Salvia privoides Benth.
  • Salvia riparia Kunth
  • Salvia mafosa Sessé & Moc.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «The Genus Salvia (Labiatae) in Colombia». Kew Bulletin (Springer) 44 (2):  p. 220. 1989. 
  2. [http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Yerba_d'el_c%C3%A1ncer&id=7688
  3. «Salvia misella». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 d'avientu de 2012.
  4. «Salvia misella». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 10 d'avientu de 2012.
  5. Salvia misella en The Plant List

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  3. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  6. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  8. Nelson Sutherland, C. H. 2001 [2002]. Plantes descrites orixinalmente d'Hondures y les sos nomenclatures equivalentas actuales. Ceiba 42(1): 1–71.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]