Salvia indica

De Wikipedia
Salvia indica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: S. indica
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Salvia indica ye una especie de planta yerbácea perennifolia perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria d'una amplia rexón del Asia occidental qu'inclúi Israel, Iraq, Irán y Turquía.[1][2][3]

Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

La planta cunta con un porte arguto y maxestoso, formando un matu de yerba de color verde, con fueyes ovalaes con márxenes ondulaos. Les fueyes tán cubiertes de llargos pelos nidios, y rectos. Les inflorescencies que surden dende'l centru de la planta, tien de 50 a 100 cm d'altor con verticiloss bien espaciaos de cuatro a seis flores que s'abrir amodo. Les flores individuales son de doble llabiu, con un llabiu cimeru de 2,5 cm de color lila brillosu. El llabiu inferior regordetu tien una canal con manches de color púrpura y marrón sobre un fondu blancu. Les flores caltener en flor mientres un tiempu bastante llargu, casi un mes. La planta arrobínase de normal por granes, plántulas con frecuencia apaecen cerca de la planta.[4]

Hábitat[editar | editar la fonte]

L'hábitat natural de Salvia indica inclúi les fasteres predreses de piedra caliar a una altitú d'ente 110 a 1.500 m d'altitú, onde floria n'abril y mayu.[5] Amás Salvia indica ta clasificada como perenne, pero nel cultivu individual nun vive más de dos años.[4]

Cultivu[editar | editar la fonte]

Nel xardín, la planta prefier plenu sol, el suelu magrizu, y bon drenaxe. Dempués del floriamientu les plantes precisen bien poco mugor. Puede sobrevivir a temperatures d'hasta 20 ° F (-7 º C) por periodos curtios.[4]

Usos[editar | editar la fonte]

Salvia indica amuesa un usu potencial como planta melecinal que se repara tamién n'otros miembros del xéneru Salvia. Hai pruebes de que los estractos de planta tienen delles cualidaes antifúngiques. Un estudiu de 2005 atopó que los estractos de les fueyes y cañes de S. indica realicen la mayor tasa de inhibición de colonies de fungos patóxenos diversos, tales como Stemphylium y Mucor.[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Salvia indica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 26. 1753.[7]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

indica: epítetu xeográficu que significa "de la India", ignórase'l motivu del nome una y bones la planta nun ye d'esa rexón.[8]

Sinonimia
  • Hematodes indica (L.) Raf.
  • Larnastyra indica (L.) Raf.
  • Salvia brachycalyx Boiss.
  • Salvia elongata Salisb.
  • Sclarea indica (L.) Mill.[9][10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Salvia indica», International Plant Names Index, Real Xardín Botánicu de Kew, Herbariu de la Universidá de Harvard y Herbariu nacional Australianu (eds.), http://www.ipni.org/ipni/idPlantNameSearch.do?id=456431-1 
  2. «Salvia indica», International Plant Names Index, Real Xardín Botánicu de Kew, Herbariu de la Universidá de Harvard y Herbariu nacional Australianu (eds.), http://www.ipni.org/ipni/idPlantNameSearch.do?id=456432-1 
  3. «Salvia indica», International Plant Names Index, Real Xardín Botánicu de Kew, Herbariu de la Universidá de Harvard y Herbariu nacional Australianu (eds.), http://www.ipni.org/ipni/idPlantNameSearch.do?id=456433-1 
  4. 4,0 4,1 4,2 Clebsch, Betsy; Carol D. Barner (2003). The New Book of Salvias. Timber Press, páx. 149. ISBN 978-0-88192-560-9.
  5. http://www.idosi.org/wasj/wasj6%282%29/20.pdf
  6. Khalil, Amjad B.; Basem F. Dabaneh and Gandhi H. Anfoka (2005). «Antifungal Activity of Medicinal Plants from Jordan Environment». Plant Pathology Journal (Asian Network for Scientific Information) 4 (2):  páxs. 130–132. doi:10.3923/ppj.2005.130.132. ISBN 1812-5387. 
  7. «Salvia indica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 13 d'avientu de 2012.
  8. N'Epítetos Botánicos
  9. Salvia indica en PlantList
  10. «Salvia indica». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 13 d'avientu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]