Salvia coccinea

De Wikipedia
Salvia coccinea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: Salvia coccinea
Buc'focete ex Etl., 1777[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La flor de Xericó o flor de colibrí (Salvia coccinea) ye una planta yerbácea perenne, de la familia de les lamiacees, que s'atopa nel sur d'Estaos Xuníos, Méxicu, Centroamérica, les Antilles, Colombia, Perú y Brasil.[2] L'estudiu de los sos cromosomes, apunta a Méxicu como'l so llugar d'orixe.[3]

Inflorescencia
Vista de la planta
Inflorescencia

Descripción[editar | editar la fonte]

El so altor permediu ye de 76 cm,[4] pero puede algamar hasta 95 cm.[5] Les fueyes son peludas, verdes, serruchaes, triangulares, opuestes y miden hasta 7,6 cm de llongura por 5,1 cm d'anchu. Les flores de les variedaes naturales son xeneralmente de color coloráu intensu brillante, de 3,2 cm de llonxitú permediu.,[4] pero la so coloración y tamañu pueden variar nes variedaes cultivaes, que la so coloración inclúi anaranxáu, rosáu, salmón, blancu, colloráu y escarlata, según flores bicolores.[3] La polenización cuerre por cuenta de distintes especies de colibrí y caparines, que son atraíos poles flores.[6]

Cultivo[editar | editar la fonte]

Les plantes crecen meyor con muncho sol y suelos fértiles y bien drenaos. Hai una amplia variedá de cultivares disponibles. Cultívase como añal. En climes llibres de xelaes, produz flores dende principios de febreru y sigue hasta avientu. N'otres árees, el floriamientu sigue namái hasta la primer xelada de seronda. Les xelaes ensuguen la xamasca y si la temperatura baxo de -6 , mata la planta.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Usar con mayor frecuencia contra carecimientos dixestivos, ente los que s'atopen: dolor d'estómagu o dolor de "barriga", cólicu, disentería y foria (Morelos y Tabasco).

Tamién se-y utiliza en trestornos ginecobstétricos, pa regular la menstruación y les hemorraxes vaxinales; en delles afecciones de la piel, como sarampión y manches na cara; como antiespasmódico, tranquilizante, en dolores musculares, y contra el "mal de vientu".

Les formes de preparación inclúin les fueyes y el raigañu o'l frutu en cocimientu o fervinchu con plantes acompañantes.

Química

Na planta completa identificáronse la beta-sitosterol, los triterpenoides uvaol y el compuestu dehidro; y el diterpeno salviacoccín. Les flores contienen dos flavonoides derivaos de cianidín, derivaos glucosilados del pelargonidín.[7]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Salvia coccinea describióse por Buc'focete ex Etl. y espublizóse en Commentatio Botanico-Mélica de Salvia 23. 1777.[8]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

coccinea: epítetu llatín que significa "escarlata".[9]

Sinonimia
  • Horminum coccineum (Buc'focete ex Etl.) Moench
  • Salvia ciliata Benth.
  • Salvia ciliata Pers.
  • Salvia coccinea L.f.
  • Salvia filamentosa Tausch
  • Salvia galeottii M.Martens
  • Salvia glaucescens Pohl
  • Salvia mollissima M.Martens & Galeotti
  • Salvia pseudococcinea Jacq.
  • Salvia rosea Vahl
  • Salvia superba Vilm.[10][11]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Commentatio Botanico-Melecina de Salvia 23.
  2. Salvia coccinea Buc'focete ex Etl.; Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture (1995-04-07). Consultáu'l 15 d'avientu de 2009.
  3. 3,0 3,1 Clebsch, Betsy and Carol D. Barner (2003) The New Book of Salvias: 82–84. Timber Press. ISBN 978-0-88192-560-9
  4. 4,0 4,1 Nelson, Gil (2005) East Gulf Coastal Plain Wildflowers: 212. Globe Pequot. ISBN 978-0-7627-2718-6
  5. Salvia coccinea; Arboretum. UFN
  6. Salvia coccinea; Floridata. Consultáu'l 29 de xineru de 2009.
  7. En Medicina tradiconal mexicana
  8. «Salvia coccinea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 d'avientu de 2012.
  9. n'Epítetos Botánicos
  10. Salvia coccinea en PlantList
  11. «Salvia coccinea». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 6 d'avientu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editores xenerales) 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. Fl. Mesoamer. 4(2): 1–533.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1994. Fl. China 17: 1–378. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora d'Antioquia. Catálogu de les Plantes Vasculares, vol. 2. Llistáu de les Plantes Vasculares del Departamentu d'Antioquia. Pp. 1-939.
  6. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  7. Pool, A. 2007. Lamiaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 49–89.
  8. Schatz, G. Y., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
  9. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  10. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]