Salix purpurea
Salix purpurea salguera bermeya ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
Non amenazáu | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Malpighiales | |
Familia: | Salicaceae | |
Xéneru: | Salix | |
Especie: |
Salix purpurea L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
La salguera bermeya[1] (Salix purpurea) ye un arbustu de la familia de les Salicacees.



Descripción
[editar | editar la fonte]Arbustu grande, d'hasta 6 m d'altor, dacuando arborescente. Cañes fines, flexibles, de cutiu de color coloráu púrpura, glabres; biltos tienros dacuando con pilosidá esvalixada, de color coloráu a verde amarellentáu, polencos. Fueyes de 4-12 cm de llargu y aproximao 1,5 cm d'anchu, 3-10 vegaes más llargues qu'anches, llanceolaes o lliniales, más anches percima del centru; fueyes desenvueltes glabres, de color verde escuru y mates pol fai, de color verde azuláu pol viesu, con nerviu claramente visible sobremanera nel viesu; cantu foliar llisu na parte inferior, finamente dentáu na cimera; peciolu foliar d'hasta 5 mm de llargu; estípules ausentes. Les inflorescencies apaecen primero que les fueyes. Amentos masculinos d'hasta 5 cm de llargu y aproximao 1 cm d'anchu, mestos, sentaos; bráctees tectrices de color pardu coritu, más clares pola base, con pilosidá llarga pero escasa; filamentos estaminales fundíos en toa'l so llargor, ye dicir hasta la parte inferior de les anteres (por ello paez qu'esiste un solu filamentu estaminal), pilosos na base; anteres esfériques, de color púrpura enantes del floriamientu, marielles mientres ésta, y depués corites; glándula nectaria d'hasta 1/3 del llargor de la bráctea tectriz. Amentos femeninos erectos o daqué curvaos, cilíndricos, d'hasta 6 cm de llargu y 0,5-1 cm d'anchu, mestos, sentaos, ovariu ováu, de 2-3 mm de llargu, sentáu con pilosidá trupa y curtia; estilu ausente o bien curtiu; estigmes curtios, formando una cabezuela bien visible. Floriamientu primaveral.
Distribución y hábitat
[editar | editar la fonte]Planta euroasiática. Distribuyida por casi toa Europa y l'oeste d'Asia. Habita dende'l llanu hasta la llende del monte, preferentemente xunto a los cursos d'agua. Nes veres, sobre suelos húmedos o encharcaos, d'arena, llimu o quixarros.
Usos
[editar | editar la fonte]Emplegar pa faer cestos y en Segovia y Ávila nes procesiones y ceremonies del Domingu de Ramos. Como otres especies del xéneru ye bien rica en acedu salicílicu siendo d'aplicación como febrífugo. Enraíza bien fácilmente por estaquilla.
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Populus purpurea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1017, nel añu 1753.[2]
Salix: nome xenéricu llatín de la sabuguera, les sos cañes y madera.[3]
hastata: epítetu llatín que significa "con forma de llanza".[4]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les salicacees
Referencies
[editar | editar la fonte]Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Bollinger et alii. (1990): Arbustos, Barcelona, Blume, ISBN 84-87535-15-1
- Oria de Rueda J.A. & Diez J. (2003): Guía d'Árboles y Arbustos de Castiella y Llión, Palencia, Cálamo, ISBN 84-95018-46-2
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
- Argus, G.W. 1986. The genus Salix in southeastern United States. Syst. Bot. Monogr. 9: 1–178.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Salix purpurea. |