Sableres d'El Puertín de Viodo y Llumeres

Coordenaes: 43°38′28″N 5°49′53″W / 43.641014°N 5.831294°O / 43.641014; -5.831294
De Wikipedia
Sableres d'El Puertín de Viodo y Llumeres
Carauterístiques xenerales
Coordenaes 43°38′28″N 5°49′53″W / 43.641014°N 5.831294°O / 43.641014; -5.831294
Sableres d'El Puertín de Viodo y Llumeres alcuéntrase n'España
Sableres d'El Puertín de Viodo y Llumeres
Sableres d'El Puertín de Viodo y Llumeres
Sableres d'El Puertín de Viodo y Llumeres (España)
Anchor mediu 15 y 20 m aproximdamente.
Grau ocupación Baxa.
Grau urbanización Rural, so
Carauterístiques específiques
Mena de sable De granu mediu y color escuru y piedres.
Condiciones bañu Aguaxe mediu-altu.
Aspeutos medioambientales
Presencia vexetación
Zona protexida
Accesibilidá
Tipu d'accesu Camín de tierra estrechu y resbalizu.
Señalización d'accesu Non.
[editar datos en Wikidata]

Les Sableres d'El Puertín de Viodo y Llumeres son dos sableres consecutives y xuníes, pertenecientes al conceyu de Gozón. La sablera de Llumares ye bien llarga, d'unos 460 m, y casi llinial y la d'El Puertín tien forma de concha y ye pequeña, d'unos 60 m de llargor.

Nestes sableres desagua'l ríu Barreru siendo la zona Conxuntu Protexíu de l'antigua mina de Llumeres, que foi una de les principales mines de fierro del Principáu nel sieglu XIX y principios del sieglu XX». Les actividaes encamentaes ye'l bucéu, la pesca recreativa a caña y la pesca submarina pero hai que tener en cuenta qu'estes non s'encamienten en díes de fuerte aguaxe una y bones les agües tiñir de color acoloratáu escuru por cuenta de la gran cantidá de pequeñes partícules de fierro en suspensión qu'hai.

P'aportar les sableres hai que tomar la carretera GO-1 en direición Lluanco-Cabo Peñes y débese tomar la esviación a la derecha qu'hai nel altu de Bañugues. Devasar una área recreativa y báxase a la sablera per una pista de formigón llegando a la sablera de Llumeres. Dende equí puede visitase la del «Puertín de Viodo» a cuerpu. Hai otru accesu llegando hasta'l final del puertu pero nun ye aconseyable poles dificultaes que tien.[1]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Del Río, Alejandro (2013). Nobel: Guía total de les sableres d'Asturies. Asturies: Nobel, páx. 166. ISBN 978-84-8459-669-1.