Rufina Gásheva

De Wikipedia
Rufina Gásheva
Vida
Nacimientu Verkhnechusovskiye Gorodki (en) Traducir14 d'ochobre de 1921
Nacionalidá Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética
Muerte Moscú1 de mayu de 2012 (90 años)
Sepultura cementerio de Vostryakovo (es) Traducir
Familia
Casada con Mikhail Pliats [1]
Fíos/es
Estudios
Estudios Universidá Estatal de Moscú
Oficiu aviadora, profesoraeditora
Emplegadores Academia Malinovsky de las Fuerzas Armadas Militares (es) Traducir
Voenizdat
Premios
Miembru de 588.º Regimiento de Bombardeo Nocturno (es) Traducir
Grupo de Fuerzas del Norte (es) Traducir
Serviciu militar
Cuerpu militar fuercia aérea
Graduación Teniente coronel
Lluchó en Batalla del Cáucasu
Operación Kerch-Eltigen (es) Traducir
Batalla de Crimea (es) Traducir
Ofensiva de Maguilov (es) Traducir
Ofensiva de Białystok (es) Traducir
Ofensiva de Osowiec (es) Traducir
Ofensiva de Pomerania Oriental (es) Traducir
Batalla de Berlín (es) Traducir
Creencies
Partíu políticu Partíu Comunista de la Xunión Soviética (de 1944 a 1991)
Cambiar los datos en Wikidata

Rufina Serguéyevna Gásheva (en rusu: Руфи́на Серге́евна Га́шева; Verkhnechusovsky Gorodky, República Socialista Federativa Soviética de Rusia, 14 d'ochobre de 1921-Moscú, Rusia, 1 de mayu de 2012) foi una aviadora soviética mientres la Segunda Guerra Mundial que sirvió nel 588.o Reximientu de Bombardéu Nocherniegu, compuestu namái por muyeres. Foi gallardoniada col títulu d'Heroína de la Xunión Soviética. Gásheva sirvió como navegante d'un Polikarpov Po-2 nel reximientu.

Na posguerra siguió sirviendo y foi profesora de llingües estranxeres na Academia Malinovsky de les Fuercies Armaes Militares antes del so retiru. En retirándose, Gásheva trabayó na Oficina de Lliteratura Militar Estranxera en Voenizdat.

Primeros años[editar | editar la fonte]

Gásheva nació'l 14 d'ochobre de 1921 nel pueblu de Verkhnechusovsky Gorodky en Permsky Uyezd, parte de la gobernación de Perm. Ella llueu se camudó al pueblu de Vasilyevo, viviendo ellí hasta 1927. Ente 1927 y 1928 vivió nel pueblu de Kasimovo, no qu'agora ye'l distritu de Permsky. Gásheva vivió en Perm mientres los siguientes dos años, y depués camudóse a Moscú en 1930. En 1939 graduar del colexu, y nel branu de 1941 completó dos años na Universidá Estatal de Mecánica y Matemátiques de Moscú.[12]

Segunda Guerra Mundial[editar | editar la fonte]

Gásheva ufiertóse voluntariamente pa sirvir nel exércitu en setiembre de 1941. Graduar d'un cursu de navegantes na Escuela d'Aviación Militar de Enguels pa Pilotos en febreru de 1942. Gásheva foi asignada al 588.o Reximientu de Bombardéu Nocherniegu de la Fuercia Aérea Soviética, compuestu namái por muyeres, que nesi entós tábase formando en Enguels.

Gásheva foi navegante d'un Polikarpov Po-2 pilotáu por Olga Sanfirova.

Lluchó en combate a partir de mayu de 1942, participando na Batalla del Cáucasu. En febreru de 1943, el reximientu convertir nel 46.o Reximientu d'Aviación Bombarderu de Guardias. Gásheva lluchó nes batalles aérees de Kubán, la operación Kerch-Eltigen, la batalla de Crimea, la ofensiva de Maguilov, la ofensiva de Białystok, la ofensiva de Osowiec, la ofensiva de Mława-Elbląg, la ofensiva de Pomerania Oriental y la batalla de Berlín.

L'aeronave de Gásheva foi baltada dos veces. Na primer ocasión, Gásheva y el so pilotu algamaron les llinies soviétiques, pero la segunda vegada cayeron nun campu mináu y el pilotu Olga Sanfirova morrió al triar una mina.

Gásheva voló 848 misiones de combate como navegadora del bombarderu llixeru Polikarpov Po-2. Recibió'l títulu d'Heroína de la Xunión Soviética y foi ingresada a la Orde de Lenin el 23 de febreru de 1945.[13] Cuando la guerra terminó, Gásheva tenía'l rangu militar de mayor.[12] Casóse col pilotu de bombarderos Mikhail Pliats nel frente.[14]

Posguerra[editar | editar la fonte]

Gásheva sirvió col reximientu nel Grupu de Fuercies del Norte hasta ochobre de 1945. Na posguerra, Gásheva y Pliats tuvieron un fíu, Vladímir, y una fía, Marina. Pliats algamó'l rangu de coronel.[15]

En 1952, Gásheva graduar nel Institutu Militar de Llingües Estranxeres, convirtiéndose en profesora na facultá de Llingües Estranxeres de l'Academia Malinovsky de les Fuercies Armaes Militares. Trabayó ellí hasta agostu de 1957.

Tresferir a la reserva n'avientu de 1956, col rangu de mayor. A partir de 1961 trabayó como editora principal na Oficina de Lliteratura Militar Estranxera de la editorial Voenizdat. Ente 1967 y 1972, Gásheva foi una editora principal na Oficina pa la Publicación de Lliteratura Militar en Llingües Estranxeres del ministeriu de Defensa de la Xunión Soviética.

Gásheva vivió en Moscú y foi xubida a teniente coronel nel añu 2000. Gásheva morrió'l 1 de mayu de 2012. Foi soterrada nel campusantu de Vostryakovsky.[12]

Distinciones[editar | editar la fonte]

Gásheva recibió los siguientes gallardones:[12]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://zwezda.su/society/2020/vremya_vlasti_nochnykh_ved_m_letchitsy_polka_bombardirovshchikov_sovershali_po__boevykh_vyletov_v_sutki_948.
  2. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_nagrazhdenie1535645965/.
  3. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_nagrazhdenie11942070/.
  4. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_nagrazhdenie18421955/.
  5. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_nagrazhdenie21365771/.
  6. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_nagrazhdenie1530621025/.
  7. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_nagrazhdenie44175292/.
  8. 8,0 8,1 URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_nagrazhdenie46444061/.
  9. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-nagrada_kartoteka1004904942/.
  10. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-nagrada_kartoteka1004904949/.
  11. URL de la referencia: https://pamyat-naroda.ru/heroes/podvig-chelovek_yubileinaya_kartoteka1512465813/.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 «Гашева Руфина Сергеевна» (rusu). Archiváu dende l'orixinal, el 3 de marzu de 2016. Consultáu'l 2 de payares de 2016.
  13. Bourne, Merfyn (2013). The Second World War in the air: the story of air combat in every theatre of World War Two (n'inglés). Matador, páx. 168. ISBN 978-1-78088-441-7.
  14. Braithwaite, Rodric (2010). Moscow 1941: a City & Its People at War (n'inglés). Profile Books, páx. 112-113, 348. ISBN 978-1-84765-062-7.
  15. «На горящем самолете» (rusu). Национальный Фонд Подготовки Кадров. Archiváu dende l'orixinal, el 29 d'ochobre de 2013. Consultáu'l 3 de payares de 2016.