Rubus leucodermis

De Wikipedia
Rubus leucodermis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Rosoideae
Tribu: Rubeae
Subtribu: Rubinae
Xéneru: Rubus
Subxéneru: Idaeobatus
Especie: Rubus leucodermis
Douglas ex Torr. & A.Gray, 1840
Subespecies
(ver testu) Ref.: [1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La artimora azul (Rubus leucodermis) ye miembru de la familia de les rosácees.

Fueyes
Vista de la planta

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

L'artimora azul crez recta hasta un altor de 2 a 3 m. Los tarmos nuevos y les fraes de la planta tienen una pubosidad blancu platiada. Tarmos, fraes y fueyes amuesen escayos ganchosas. La planta tien flores blancucies y delles vegaes en color moráu arrosáu, produz frutos coloraos, qu'en plenu maduror pasen a azul escuro cubiertos pol mesmu vellu que los tarmos.

Árees d'estensión[editar | editar la fonte]

Crez nes escamplaes de montes y valles del oeste de Norteamérica, dende Alaska, Canadá hasta Méxicu en distintes variedaes rexonales.

Sistemática[editar | editar la fonte]

Les variedaes reconocíes son:

  • Rubus leucodermis var bernadinus Jepson
  • Rubus leucodermis var trinitatis Berger

Uso[editar | editar la fonte]

L'artimora azul amuesa altos conteníos d'antocianina y acedu elágico. Les frutes sabrosamente agriduces y comestibles, úsense tamién na medicina tradicional popular de les tribus indíxenes contra inflamaciones cróniques, gripe y mancadures de la piel (esternu y oral).

Según estudios de les escueles médiques en Xapón, y universidaes d'Estaos Xuníos, la combinación de la antocianina (el pigmentu azul), la fibra y l'ácidu elágico (como elagitanina na planta) tendría efeutos positivos na prevención y tratamientu de dellos tipos de cáncer nun cercanu futuru. (Solicitú de patente 20050136141 del 23 de xunu de 2005, USPTO, Prof. Gary Stoner, Ohio State University).

Abu Muhammad Ibn al-Baitar (tamién: Abu Muhammad Abdallah Ibn Ahmad Ibn al-Baitar Dhiya al-Din al-Malaqi) (* ca. 1190 en Málaga, † 1248 en Damascu) un médicu árabe/español, botánicu y farmacólogo, qu'estudiaba en Sevilla so Abu Bakr Ahmad an-Nabati y coleccionaba mientres esti periodu plantes con valor curatible. A el'Baitar emigró hacia 1220 a Asia Menor. Na so publicación "Kitab al-gami..." -el llibru de les drogues sanes- esplica per primer vegada l'usu de les artimores, en recetes de preparación bien similar a les reclamaciones del profesor Gary Stoner. Estes conocencies guardar nos monesterios mediviales en traducciones y dende la guerra de los 30 años siguen siendo aplicaos polos xitanos del mar bálticu (Sinte/Sinti) p'aliviu y cura d'enfermedaes reumátiques (artimora azul europea o Salmbaer de la islla sueca Gotland).

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Rubus leucodermis describióse por Douglas ex Torr. & A.Gray y espublizóse en A Flora of North America: containing . . . 1(3): 454. 1840.[1]

Etimoloxía

Rubus: nome xenéricu que remanez del llatín que significa "artu" o "artimora" o de ruber = "coloráu"[2]

leucodermis: epítetu llatín que significa "glauco".

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Rubus leucodermis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 de xineru de 2015.
  2. En Nomes Botánicos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 1–635. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Cronquist, A.J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  6. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  7. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]