Richeria grandis

De Wikipedia
Richeria grandis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Filu: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Malpighiales
Familia: Phyllanthaceae
Tribu: Antidesmeae
Subtribu: Scepinae
Xéneru: Richeria
Especie: R. grandis
Vahl
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ron de Richeria grandis
Vista de la planta
Detalle

Richeria grandis ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia Phyllanthaceae. Ye orixinaria de les islles del Caribe

Descripción[editar | editar la fonte]

Richeria grandis ye un árbol de fueya perenne cola corteza de color marrón y una corteza interior de color marrón-naranxa. Tien fueyes simples, alternes con un marxe enteru. Les fueyes son grandes,[1] xeneralmente de 10-20 centímetros de llargu[2] hasta 30 centímetros de llargu y 13 centímetros d'anchu.[1] La especie ye dioica, onde les flores masculín y femenín son producíes en plantes separaes. Les inflorescencies masculines miden 3.10 centímetros de llargu, con 3-7 flores; les inflorescencies femenines miden 5.3 centímetros de llargu. El frutu ye una cápsula, aproximao de 1 centímetru de llargu.[2]

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Richeria grandis ye una especie común nos montes montanos en partes del Caribe y América del Sur.[3][4] Ariel Lugo y los sos colegues informaron qu'estes especies sufrieron mayores niveles de dañu que la mayoría de los árboles dempués de que'l furacán David azotara la islla de Dominica en 1979.[5] La especie ye un acumulador d'aluminiu y ye capaz d'atropar tanto como 15.000 ppm d'aluminiu nes sos fueyes.[4] La planta foi capaz de tolerar los niveles potencialmente tóxicos d'aluminiu principalmente por depositar el metal nes célules de les parés de les sos fueyes.[6]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Richeria grandis ye una de delles especies, incluyendo Parinari campestris y Roupala montana que se conocen col nome común bois bandé, ye un potente afrodisiacu. Idealmente débese introducir en llicor de ron mientres delles selmanes y depués dar nel so consumu.[7]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Richeria grandis describióse por Martin Vahl y espublizóse en Eclogae Americanae 1: 30, pl. 4. 1796.[8]

Variedá aceptada
Sinónimos
  • Amanoa divaricata Poepp.
  • Guarania laurifolia Baill.
  • Guarania ramiflora Wedd. ex Baill.
  • Richeria laurifolia (Baill.) Baill.
  • Richeria obovata (Müll.Arg.) Pax & K.Hoffm.
  • Richeria racemosa (Poepp. & Endl.) Pax & K. Hoffm.
  • Richeria submembranacea Steyerm.[8]
  • Amanoa purpurascens Poepp. ex Baill.
  • Amanoa racemosa Poepp.
  • Antidesma longifolium Decne. ex Baill.
  • Guarania purpurascens Wedd. ex Baill.
  • Guarania ramiflora Wedd. ex Baill.
  • Guarania spruceana Baill.
  • Richeria grandis var. divaricata (Poepp.) Müll.Arg.
  • Richeria grandis var. grandis
  • Richeria grandis var. laurifolia (Baill.) Müll.Arg.
  • Richeria grandis var. racemosa (Poepp.) Müll.Arg.
  • Richeria olivieri Philcox
  • Richeria purpurascens (Wedd. ex Baill.) Baill. ex Müll.Arg.
  • Richeria spruceana (Baill.) Baill. ex Müll.Arg.[9]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Marshall, R.C. (1939). Oxford University Press: Silviculture of the Trees of Trinidad and Tobago, British West Indies.
  2. 2,0 2,1 Macbride, J. Francis (1951). Field Museum Press: Flora of Peru XIII, Part IIIA, Number 1.
  3. Beard, John S. (1946). The Clarendon Press: The Natural Vegetation of Trinidad.
  4. 4,0 4,1 «Aluminium tolerance in trees of a tropical cloud forest». Plant and Soil 125:  páxs. 169–175. 1990. doi:10.1007/bf00010654. 
  5. «The impact of Hurricane David on the forests of Dominica». Canadian Journal of Forest Research 13 (2):  páxs. 201–211. 1983. doi:10.1139/x83-029. 
  6. «Distribution of aluminium in accumulator plants by X-ray microanalysis of Richeria grandis Vahl leaves from a cloud forest in Venezuela». Plant, Cell and Environment 14:  páxs. 437–441. 1991. doi:10.1111/j.1365-3040.1991.tb00954.x. 
  7. Winer, Lise (2009). McGill-Queen's University Press: Dictionary of the English/Creole of Trinidad & Tobago: On Historical Principles.
  8. 8,0 8,1 «Richeria grandis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 de payares de 2009.
  9. «Richeria grandis». The Plant List. Consultáu'l 25 de xineru de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  3. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  6. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744.
  7. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  8. Macbride, J. F. 1951. Euphorbiaceae. 13(3A/1): 3–200. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]