Rexón con estatutu especial

De Wikipedia
Rexones con estatutu especial

Rexón con estatutu especial, n'Italia, ye una rexón que gocia d'una forma particular d'autonomía con estatutu, según preve l'artículu 116 de la Constitución italiana. Les rexones con estatutu especial se contraponen a les d'estatutu ordinariu pola forma y condiciones d'autonomía que se determina na constitución. A pesar d'eso, la rexón siempres ye un ente que gocia d'autonomía respeuto del estáu.

Estatutu rexonal[editar | editar la fonte]

Les formes particulares y condiciones d'autonomía d'una rexón con estatutu particular son afitaes nel so estatutu, consideráu especial, que marca les competencies. La principal diferencia ente estatutu especial y rexonal ordinariu (de derechu común) ye qu'ente que l'estatutu ordinariu ye adoptáu y modificáu con llei rexonal, l'especial ser con llei constitucional. La reforma del títulu V de la Constitución italiana de 2001 aumentó y potenció les competencies de les rexones con estatutu ordinariu, de manera que se fala d'un amenorgamientu de l'autonomía de les rexones con estatutu especial.

El estatutu especial garantiza una más amplia autonomía, sobremanera financiera, qu'a les rexones ordinaries. Por casu, la rexón Trentín-Altu Adigio (900.000 habitantes) dispón d'un presupuestu correspondiente a la rexón de Vénetu, con 4,5 millones d'habitantes. Tamién por esta razón dellos conceyos colindantes solicitaron pasar a ser parte d'éstes (más riques) rexones autónomes, col permisu de la constitución. Per otra parte les rexones disponen de notables poderes llexislativos y alministrativos en materia d'educación y salú.

Rexones con estatutu especial[editar | editar la fonte]

Cinco rexones tán dotaes d'un estatutu especial, aprobáu pol parllamentu Italianu como ta previstu na constitución.[1] Cuatro rexones autónomes fueron instituyíes pola Asamblea constituyente en 1948. El primer estatutu especial concedíu foi'l de Sicilia, el 15 de mayu de 1946 pol Real Decretu nᵘ 415. En Sicilia, como en Cerdeña, hubo un fuerte movimientu autonomista, ya inclusive separatista. Nel Valle d'Aosta sirvió pa protexer a la minoría francófona y en Trentín-Altu Adigio pa la proteición de los germanófonos como se determinó nel Alcuerdu de París.[2]

  • Sicilia, llei constitucional nᵘ 2 de 26 de febreru de 1948.
  • Cerdeña, llei constitucional nᵘ 3 de 26 de febreru de 1948.
  • Valle d'Aosta, llei constitucional nᵘ 4 de 26 de febreru de 1948.
  • Trentín-Altu Adigio, llei constitucional nᵘ 5 de 26 de febreru de 1948.

En 1963 foi constituyida la rexón con estatutu especial Friuli-Venezia Giulia, y en 1972 entró a valir el nuevu estatutu especial para Trentín-Altu Adige. La so llei constitucional ye la nᵘ 1 de 31 de xineru de 1963.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]