Requena de Campos

Coordenaes: 42°18′28″N 4°20′37″W / 42.307777777778°N 4.3436111111111°O / 42.307777777778; -4.3436111111111
De Wikipedia
Requena de Campos
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Requena de Campos (es) Traducir David Martínez Ramos
Nome oficial Requena de Campos (es)[1]
Códigu postal 34469
Xeografía
Coordenaes 42°18′28″N 4°20′37″W / 42.307777777778°N 4.3436111111111°O / 42.307777777778; -4.3436111111111
Requena de Campos alcuéntrase n'España
Requena de Campos
Requena de Campos
Requena de Campos (España)
Superficie 13 km²
Altitú 790 m
Llenda con Boadilla del Camino, Frómista, Marcilla de Campos, Lantadilla y Itero de la Vega
Demografía
Población 27 hab. (2023)
- 8 homes (2019)

- 10 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 2,08 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
geocities.com…
Cambiar los datos en Wikidata

Requena de Campos ye un conceyu y llocalidá de la contorna de Tierra de Campos al so pasu pela provincia de Palencia, na comunidá autónoma de Castiella y Llión, España. Cruciada pela Canal de Castiella y pel Camín de Santiago, forma parte de Tierra de Campos. Nesti conceyu la Canal de Castiella camuda d'aguada pasando del ríu Pisuerga al Carrión. Los pueblos cercanos son: Boadilla del Camino, Marcilla de Campos, Frómista, Lantadilla, Itero de la Vega y Les Cabañas del Castillo o Las Cabañas de Castilla (perteneciente a Osorno, Osorno la Mayor). La economía llocal basar nel cultivu de ceberes de secanu, ganadería d'oveyes (ovín). Les tierres son magrices y fuertes.

Demografía[editar | editar la fonte]

Casa consistorial
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2010 2012 2015
293 328 296 291 301 237 197 156 70 59 28 24 21
Institutu Nacional d'Estadística, 1857-2011

Fauna y flora[editar | editar la fonte]

  • Dos güelgues o pequeñes llamargues
  • Aves:cigüeñes, perdiz colorada, falpayar, palombu torcaz, avutardes, sisones, estorninos, pegues, grajas, grullas, garces, bilanos, aguilucho, águiles culebreras, azulón, polla d'agua, Peñerina Primilla, etc.
  • Anfibios: Sapu común, ranita San Antonio *

Reptiles: llagartu ocelado (Timon lepidus), culiebra bastarda, lagartija * Mamífero: Topín, corcuspín, topos, Llebres, coneyos, papalba y rapiegos

  • Álamos (chopos), Fresnos (Fraxinus), carrizos, llirios d'agua, aneas, junqueras
Sepulcru de Gómez Manrique y Sancha de Rojas, primeros señores de Requena, nel Muséu de Burgos

Historia[editar | editar la fonte]

La villa foi adquirida pol matrimoniu formáu por Gómez Manrique de Lara, I señor de Requena, Adelantado Mayor de Castiella y fíu illexítimu de Pedro Manrique de Lara, III señor de Treviño, y pola so esposa Sancha de Rojas y Guevara, señora de Santa Gadea. El señoríu foi heredáu por una de les fíes d'esti matrimoniu, Elvira Manrique de Lara, muyer de Juan Rodríguez de Rojas, Marquesáu de Poza señor de Poza del Sal.[2]

A finales del sieglu XV y empiezos del XVI pertenecía a Gómez de Rojas y la so muyer, Isabel de Carvajal, que'l so fíu'l preláu Antonio de Rojas Manrique siguió la construcción de la ilesia parroquial. Señoríu de los Rojas y los Velasco, patrones de Villasillos,

Pedro Yáñez de Ulloa, del conseyu de los reis Enrique III y Xuan II foi señor de la villa.[3]

En marzu de 1925 celebróse la fiesta del árbol col plantíu de 100 chopos.

Nel añu 2013 la titular del condáu de Requena ye María del Carmen Eugenia Fitz-James Stuart y Gómez.

El empobrecimiento actual de la villa nada tien que ver cola riqueza de la so historia y patrimoniu. Nel sieglu XIV cuntaba con cuatro sacerdotes y otros cinco clérigos pa la so ilesia de San Miguel y la so ermita de Santa Marina.

Nel so archivu parroquial, depositáu nel obispáu de Palencia, guardar buldes de los papes Clemente VIII (1603), Lleón X (1517) ya inclusive una del añu 1414 expedida por Benedicto XIII el papa Lluna, que conceden indulxencies a la Ilesia de Requena.[4]

Patrimoniu artísticu[editar | editar la fonte]

Patrimoniu históricu[editar | editar la fonte]

Ilesia de San Miguel

Ilesia parroquial[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial del sieglu XVI, consagrada a San Miguel, foi construyida por mandatu d'Antonio de Rojas cuando yera obispu de Granada hacia l'añu 1520. La torre d'esti templu ye otra de les guapures arquiteutóniques de la llocalidá. Nella atopamos dos magníficos escudos del obispu Rojas asitiaos nes esquines. El retablu mayor actual ye del XVIII.

El retablu orixinal, dedicáu a San Juan Bautista, foi encargu d'Antonio de Rojas Manrique (XVI) y atópase en paradoriu desconocíu en saliendo a la venta en Barcelona en 1969. El so autor pudo ser Bartolomé de Castro, que pa un detalle ornamental de la composición de la llacuada de Herodías inspirar nun grabáu de Marcantonio Raimondi a partir d'un dibuxu de Rafael de Venus y Cupido.[7][8][9]

Ramón Revilla Vielva nel so llibru Partíos de Carrión de los Condes y Frechilla escritu por en 1948 cita un retablu góticu del XV

Partes d'un antiguu retablu pasaron a formar parte del retablu de la Piedá (1596) de San Cebrián de Campos.[10]

Cruz de plata del primer terciu del sieglu XV llabrada pol plateru burgalés Rodrigo Alfonso.[11]

Cruz procesional románicu bizantina del sieglu XIII, orixinalmente esmaltada. Los especialistes rellacionar cola cruz procesional de Villavelayo. Foi espuesta na Esposición Internacional de Barcelona de 1901 y en Les Edaes del Home de Palencia en 1999.[12][13] Puede vese nel muséu diocesanu de Palencia.

Reló de la ilesia[editar | editar la fonte]

Reló de la torre de la ilesia donáu por D. Baltasar González a principios del sieglu XX (26-xunetu-1908), obra de Moisés Díez,[15] importante reloxeru y campaneru palentín con obra internacional. La so principal carauterística yera un toque a muertos a los dolce de la nueche y al mediudía n'alcordanza d'un deudo del donante que morrió a esa hora. Un reló bien similar atópase en Cózar (Ciudá Real).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Franco Silva, Alfonso (1996). La fortuna y el poder: estudios sobre les bases económiques de l'aristocracia castellana, S. XIV-XV. Cádiz: Universidá de Cádiz, páx. 361. ISBN 84 778630 24.
  3. Salzar de Mendoza, Pedro (1621). Orixe de les dignidaes seglares de Castiella y Llión, p- 382.
  4. Maiso González, José (1982). «Bula del archivu parroquial de Requena de Campos (Palencia)». Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses (46):  páxs. 205-213. ISSN 0210-7317. http://dialnet.unirioja.es/servlet/ficheru_articulo?codigo=2489363&orde=0. 
  5. Sánchez Serrano, Clara María (1935-1936). «Cruz procesional de Requena de Campos». Boletín del Seminariu d'Estudios d'Arte y Arqueoloxía:BSAA (4). ISSN 0210-9573. 
  6. (2006). O.Y: La canal de Castiella. Analís de la Planificación pa un desenvolvimientu sostenible (en castellanu).
  7. Ávila, Ana, «Influencia de Rafael na pintura española del Renacimientu», catálogu de la esposición Rafael n'España, Madrid, Muséu del Prado, 1985.
  8. Silva Maroto, Pilar. «En redol a la pintura del primer terciu del sieglu XVI en Palencia». Añales d'Historia d'Arte, Universidá Complutense de Madrid (6). http://www.ucm.es/BUCM/revistes/ghi/02146452/articulos/ANHA9696110163A.PDF. 
  9. Ávila, Ana (1993). Imagen y símbolos na arquiteutura pintada española (1470-1560). Barcelona: Anthropos. ISBN 84-7658-417-2.
  10. de la Casa, Elena María (2002). pp-401-420. «El retablu de la Piedá de San Cebrián de Campos». Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses (73). ISSN 0210-7317. http://dialnet.unirioja.es/servlet/ficheru_articulo?codigo=669573&orde=0. 
  11. Franco Mata, Angela. «UN TIPU DE CRUZ DE PLATA DE TALLER BURGALÉS DEL SIEGLU XV Y PROBABLES DERIVACIONES». Boletín del Muséu Arqueolóxicu Nacional (Madrid) XII 1994. http://docplayer.es/docview/40/21085521/#file=/storage/40/21085521/21085521.pdf. Consultáu'l 2016. 
  12. «Les Edaes del Home».
  13. Pa les atribuciones renancentistas d'obres que pertenecieron a la ilesia de Requena de Campos, vease: Parrado del Olmo, Jesús María (2003-2004). «Sobre delles escultures del sieglu XVI». Boletín del Selmanariu d'Estudios d'Arte y Arqueoloxía:BSAA 60-70:  páxs. 303-320. ISSN 0210-9573. http://dialnet.unirioja.es/servlet/ficheru_articulo?codigo=1404314&orde=0. 
  14. http://www.palenciaturismo.es/contenido/dd502b06-25bb-11y7-9127-fb9baaa14523 (Consulta: 26-6-2017)
  15. Páxina de Campaners de la Catedral de València

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]