Repúbliques de la Xunión Soviética

De Wikipedia

Les repúbliques de la Xunión Soviética fueron les repúbliques socialistes soviétiques que conformaron constitucionalmente l'antigua Xunión de Repúbliques Socialistes Soviétiques (XRSS). Creada en 1922 con solamente cuatro repúbliques —RSFS de Rusia, RFSS de Transcaucasia, RSS d'Ucraína y RSS de Bielorrusia— el so númberu foi amontándose y varió a lo llargo de los 69 años de la so esistencia, siendo quince nes sos décades finales. Tres la disolución de la Xunión Soviética en 1991 toles repúbliques independizáronse y constituyéronse como países independientes, pasando dolce d'elles a conformar la Comunidá d'Estaos Independientes.

Carauterístiques y evolución de les repúbliques[editar | editar la fonte]

Mapa de los estaos surdíos tres la desapaición del Imperiu rusu.
Mapa de la XRSS coles 15 repúbliques esistentes en 1991.

El 28 d'avientu de 1922, nuna conferencia de delegaciones plenipotenciarias de la RSFS de Rusia, de la RFSS de Transcaucasia, de la RSS d'Ucraína y de la RSS de Bielorrusia, aprobóse'l Tratáu de Creación de la XRSS y la Declaración de la Creación de la XRSS,[1] formándose la Xunión de Repúbliques Socialistes Soviétiques[2] y unificándose les repúbliques soviétiques yá esistentes creaes tres la Revolución rusa y mientres la posterior Guerra Civil Rusa.

Como federación que yera la Xunión Soviética d'alcuerdu a la Constitución y al Tratáu de la Xunión, les repúbliques federaes gociaben d'una amplia autonomía pa la so alministración interna. Caúna d'elles tenía'l so propiu Partíu Comunista, cola esceición de la República Socialista Federativa Soviética Rusa. Cada república tenía amás la so propia bandera, escudu y himnu. Toles banderes y escudos teníen la focete y martiellu, símbolu del comunismu, y predominante color coloráu. Los himnos traten asuntos como l'amistá fraternal ente los habitantes de les repúbliques, un futuru brillosu y l'homenaxe a Vladímir Lenin, ideólogu de la Revolución d'Ochobre y primer gobernante soviéticu.

So la Constitución, adoptada en 1924 —y modificada constantemente hasta'l final de la so esistencia, con cambeos sustanciales en 1936 y 1977— la fundación política de la XRSS taba basada nos Soviets de Diputaos del Pueblu. Estos esistíen en tolos niveles de la cadena alministrativa, col nivel federal englobando toos nel Sóviet Supremu alcontráu en Moscú, que de la mesma designaba al poder executivu central. Nel planu económicu, esistía una serie de conseyos de la economía nacional que confluyíen nun cuerpu únicu a nivel federal, rellacionáu col Ministeriu de Planificación.

Xunto cola cadena de l'alministración estatal esistía la estructura paralela del Partíu, que taba estructurado de la mesma federal y dexába-y exercer un considerable nivel d'influencia sobre los órganos de poder en tolos niveles. Organismos alministrativos del Estáu tomaben órdenes direutes del Partíu y l'aprobación de distintos funcionarios estatales d'altu nivel riquía l'aprobación de los sos organismos centrales. Una práutica xeneral yera que la posición de xefe d'Estáu nuna república federada fuera un oficial local, mientres la posición de Secretariu Xeneral del Partíu Comunista local fora d'un ciudadanu d'otra república.

Los primeros exemplos d'ampliación de les repúbliques constituyentes fueron les repúbliques d'Uzbequistán y Turkmenistán, creaes el 27 d'ochobre de 1924 por separación de la República Autónoma Socialista Soviética de Turkestán, una república autónoma de la RSFS de Rusia. La siguiente foi la República Autónoma Socialista Soviética de Taxiquistán, hasta esi momentu parte de la RSS d'Uzbequistán, siendo alzada al estatus de república de la unión el 6 d'ochobre de 1929, convirtiéndose na RSS de Taxiquistán.

La República Federal Socialista Soviética de Transcaucasia esistió hasta'l 5 d'avientu de 1936, cuando s'estremó nes repúbliques soviétiques de RSS d'Armenia, RSS d'Azerbaixán y RSS de Xeorxa. El mesmu día la República Autónoma Socialista Soviética de Turkestán dexó d'esistir dientro de la RSFS de Rusia, y el territoriu foi estremáu ente les repúbliques soviétiques de Kazajstán y Kirguistán.

Na viéspora de la Segunda Guerra Mundial, creáronse delles repúbliques nueves anteriores a la invasión nazi en 1941. La primera foi la República Socialista Soviética Carelo-Finesa, que'l 31 de marzu de 1940 foi alzada al rangu de república de la unión a partir de l'anterior República Autónoma Socialista Soviética de Carelia, queformaba parte de la RSFS de Rusia. Dempués de la ocupación de les Repúbliques Báltiques, Lituania, Letonia y Estonia fueron tresformaes en RSS de Lituania el 13 de xunetu, RSS de Letonia el 21 de xunetu y RSS d'Estonia tamién el 21 de xunetu, y xuniéronse formalmente a la Xunión Soviética'l 3, el 5 y el 6 d'agostu, respeutivamente. La última república foi la RSS de Moldavia, que nació d'una fusión del territoriu de Besarabia, amestáu tres la ocupación soviética de Besarabia y el norte de Bucovina, col de la República Socialista Soviética Autónoma de Moldavia, primeramente incluyida dientro de la RSS d'Ucraína.

Dempués de la guerra, nun s'establecieron nueves repúbliques, anque la República Socialista Soviética Carelo-Finesa pasó a ser una república autónoma y foi reanexionada pola RSFS de Rusia el 16 de xunetu de 1956.

Les repúbliques y la disolución de la Xunión Soviética[editar | editar la fonte]

El calter federal de la Xunión y l'autonomía de les repúbliques federaes convivíen con un fuerte poder central que resultaba elemental pa la so cohesión. La perda de poder del gobiernu central mientres el mandatu de Mikhaíl Gorbachov y el consiguiente fortalecimientu frente al mesmu de les repúbliques ye consideráu unu de los factores causantes de la disolución de la XRSS. Les polítiques de glásnost y perestroika fueron diseñaes col oxetu manifiestu de modernizar el país anque unu de los sos inmediatos efeutos foi la medría del poder de les repúbliques, qu'acordies con l'artículu 72 de la Constitución Soviética de 1977 calteníen el Derechu d'autodeterminación#La Llei soviética de Secesión derechu a la secesión. La lliberalización política dexó a los gobiernos de les repúbliques faer proselitismu invocando'l multipartidismu, el nacionalismu y otres temátiques contraries a sostener pol poder soviéticu. Amás, los cambeos na direición política dieron llugar a quebres dientro del mesmu Partíu Comunista, lo cual amenorgó'l poder efeutivo de l'alministración central. La perestroika, pela so parte, llevó a una gran descentralización de la economía, qu'empezó a ser privatizada y controlada polos gobiernos rexonales primero que polos órganos centrales de planificación.

Pero estes polítiques nun siguieron l'aldu esperáu. Foi entós cuando'l presidente de la XRSS Mikhaíl Gorbachov propunxo la creación d'un nuevu Tratáu de la Xunión que dexaría al gobiernu central namái los asuntos de defensa y política esterior con tal de caltener xuníes a les repúbliques. Esta propuesta nun tuvo ésitu ante la negativa de los gobiernos llocales, especialmente del apocayá escoyíu presidente de la RSFS de Rusia, Borís Yeltsin. Asina'l 8 d'avientu de 1991, los líderes de la RSFS de Rusia, RSS d'Ucraína y RSS de Bielorrusia axuntar p'alcordar l'anulación del Tratáu de Creación de la XRSS de 1922, que se dio por termináu'l 25 d'avientu de 1991, col efeutu de disolución de la XRSS. Dicha decisión foi comunicada per teléfonu a Mikhaíl Gorbachov pol presidente de la RSS de Bielorrusia Stanislav Shushkiévich.[3][4] Cola firma del Tratáu de Belavezha caúna de les repúbliques convertir n'estáu independiente, anque 12 de les 15 esistentes al momentu del esmembramientu de la Xunión conformaron la Comunidá d'Estaos Independientes.

Repúbliques de la Xunión Soviética[editar | editar la fonte]

Na tabla que sigue recuéyense toles repúbliques soviétiques, ordenaes por orde cronolóxicu de fecha d'establecimientu, arrexuntaes en dos grupos:

  • primero, les repúbliques esistentes nel momentu de la disolución de la XRSS en 1991, con una columna na que s'identifiquen por aciu un color d'avisiegu y un númberu qu'unvien al mapa asitiáu de primeres del artículu;
  • segundu, les repúbliques desparecidas, avisiegues n'azul claro.

Nel momentu de la disolución, Rusia yera la república más grande n'estensión, ocupando territorios n'Europa y n'Asia, siguida de Kazakstán, Ucrania y Turkmenistán. Rusia tamién foi la más poblada, siguida per Ucrania, Uzbequistán y Kazakstán.

Repúbliques de la Xunión Soviética
Bandera Escudu Entamu Fin Nome Capital Superficie
(km²)
% na XRSS Población
(hab.)
Densidá
(hab./km²)
Países independientes (2013)
1917 1991 11 República Socialista Federativa Soviética de Rusia Moscú 17 075 200 76,62 147 386 000 8,6  Rusia
1917 1991 14 República Socialista Soviética d'Ucraína Kiev 603 700 2,71 51 706 746 85,6  Ucraína
1919 1991 3 República Socialista Soviética de Bielorrusia Minsk 207 600 0,93 10 151 806 48,9 Bandera de Bielorrusia Bielorrusia
1920 1991 3 República Socialista Soviética d'Azerbaixán Bakú 86 600 0,39 7 037 900 81,3 Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
1921 1991 5 República Socialista Soviética de Xeorxa Tblisi 69 700 0,31 4 337 600 62,2  Xeorxa
1921 1991 13 República Socialista Soviética de Turkmenistán Axgabat 488 100 2,19 3 522 700 7,2  Turkmenistán


1924 1991 15 República Socialista Soviética d'Uzbequistán Taxkent 447 400 2,01 19 906 000 44,5  Uzbequistán
1929 1991 12 República Socialista Soviética de Taxiquistán Duxambé 143 100 0,64 5 112 000 35,7  Taxiquistán


1936 1991 1 República Socialista Soviética d'Armenia Yereván 29 800 0,13 3 325 307 110,3 Bandera d'Armenia Armenia
1936 1991 6 República Socialista Soviética de Kazakstán Almaty 2 717 300 12,24 16 711 900 6,2  Kazakstán
1936 1991 7 República Socialista Soviética de Kirguistán Frunze 198 500 0,89 4 257 800 21,4
1940 1991 8 República Socialista Soviética de Letonia Riga 64 589 0,29 2 666 567 41,3  Letonia


1940 1991 9 República Socialista Soviética de Lituania Vilnius 65 200 0,29 3 689 779 56,6 Lituania
1940 1991 10 República Socialista Soviética de Moldavia Quixináu 33 843 0,15 4 337 600 128,2 Moldavia
1940 1991 4 República Socialista Soviética d'Estonia Tallin 45 227 0,20 1 565 662 34,6  Estonia
1918 1918 - República Soviética del Mar Negru Novorossisk
1918 1918 - República Soviética d'Odesa Odesa
1919 1919 - República Soviética Socialista de Besarabia Odesa, Tiráspol
1920 1922 - República del Alloñáu Oriente Verjneúdinsk, Chitá
- 1920 1925 República Popular Soviética de Bukhará Bukhará
1920 1920 - República Soviética Socialista de Galicia Ternópil
1920 1925 - República Soviética Socialista de Corasmia Jiva
1920 1920 - República Soviética del Monte Vladikavkaz
1921 1944 - República Popular de Tannu Tuvá Kyzyl
1921 1931 - República Socialista Soviética d'Abkhasia Sukhumi
1922 1936 - República Federal Socialista Soviética de Transcaucasia Tblisi
1940 1956 - República Socialista Soviética Carelo-Finesa Petrozavodsk

Repúbliques autónomes de la Xunión Soviética[editar | editar la fonte]

Les repúbliques autónomes socialistes soviétiques (RASS) fueron entidaes alministratives creaes por delles de les repúbliques, con rangu evidentemente menor qu'éstes pero mayor que los óblasts autónomos y los distritos autónomos. Na República Socialista Federativa Soviética de Rusia (RSFSR), por casu, los secretarios xenerales del Gobiernu de les RASS yeren oficialmente miembros del gobiernu de la RSFSR. Al contrariu que nes repúbliques de la Xunión, les RASS nun teníen derechu a desafiliarse de la Xunión. El nivel d'autonomía política, alministrativa y cultural del que disponíen varió col tiempu y foi especialmente grande nos años 1920 cola Korenización, nos años 1950 tres la muerte de Stalin y na era Brézhnev.[5]

Nel momentu de la disolución de la XRSS, teníen repúbliques autónomes Azerbaixán (1), Xeorxa (2), Rusia (17), Ucrania (2) y Uzbequistán (1). A lo llargo de la so historia tamién hubo otres repúbliques autónomes que sumieron, bien pasando a ser repúbliques dafechu independientes (Moldavia) o integrándose n'otres.

Na tabla que sigue recuéyense toles repúbliques autónomes soviétiques, ordenaes por orde cronolóxicu d'establecimientu en dos grupos:

  • primero, les repúbliques autónomes esistentes nel momentu de la disolución de la XRSS, con una columna avisiega n'azul con una Y (esistente);
  • segundu, les repúbliques autónomes desparecidas, avisiegues n'azul claro.
Repúbliques autónomes de la Xunión Soviética
Bandera Escudu Entamu Fin Nome Capital Pertenencia Suxetos federales (2013)
1919 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Bashkiria || Ufá || RSFS de Rusia || República de Bashkortostán (RU)

1920 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Tatarstán || Kazán || RSFS de Rusia || República de Tatarstán (RU)

1921 1990 Y |

República Socialista Soviética Autónoma de Ayaria || Batum || RSS de Xeorxa || Adjaria (GEO)

1921
1991
1945
1992
Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Crimea
(el óblast de Crimea foi xubíu al estatus de república autónoma por aciu un referendu lleváu a cabu'l 20 de xineru de 1991) || Simferópol || RSFS de Rusia || República Autónoma de Crimea (UKR)

1921 1991 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Daguestán || Majachkalá || RSFS de Rusia || República de Daguestán (RU)

1922 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Jakutia || Yakutsk || RSFS de Rusia || República de Saja (RU)

1923 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Buriatia || Ulán-Udé || RSFS de Rusia ||República de Buriatia (RU)

1923
1956
1940
1991
Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Carelia
(enantes República Socialista Soviética Carelo-Finesa 1940-1956) || Petrozavodsk || RSFS de Rusia || República de Carelia (RU)

1924 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Naxçıvan || || RSS d'Azerbaixán || República Autónoma de Naxçıvan (AZE)

1925 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Chuvashia || || RSFS de Rusia ||República de Chuvashia (RU)

1931 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética d'Abkhasia || Sukhumi || RSS de Xeorxa || Abkhasia (GEO)

1932 1992 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Karakalpakia || Frunze || RSS d'Uzbequistán || Karakalpakia (UZB)

1934 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Mordovia || || RSFS de Rusia || República de Mordovia (RU)

1934 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Udmurtia || Izhevsk || RSFS de Rusia ||República de Udmurtia (RU)

1935
1958
1943
1990
Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Kalmukia || || RSFS de Rusia || República de Kalmukia (RU)

1936
1944
1957
1990
Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Chechenia-Ingushia || || RSFS de Rusia || República Chechena (RU)
República de Ingushetia (RU)

1936
1957
1944
1991
Y |
República Autónoma Socialista Soviética Kabardino-Balkaria || Nálchik || RSFS de Rusia ||República de Kabardino-Balkaria (RU)
1936 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Komi || || RSFS de Rusia || República Komi (RU

1936 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Mari || || RSFS de Rusia ||Mari La República Mari El (RU)

1936 1990 Y |

República Autónoma Socialista Soviética d'Osetia del Norte || || RSFS de Rusia || República d'Osetia del Norte-Alania (RU)

1961 1992 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Tuvá || Kyzyl || RSFS de Rusia || República de Tuva (RU)

1991 1991 Y |

República Autónoma Socialista Soviética de Gorno-Altái
(el óblast Autónomu de Gorno-Altái pasó a república autónoma en 1991, convirtiéndose na 17ª de la RSFS de Rusia) || Gorno-Altái || RSFS de Rusia || República de Altái (RU)

1918 1924 - República Autónoma Socialista Soviética del Turkestán Frunze RSFS de Rusia
1918 1941 - República Autónoma Socialista Soviética de los Alemanes del Volga Engels RSFS de Rusia
1920 1936 - República Autónoma Socialista Soviética de Kazakstán
(Primero, República Autónoma Socialista Soviética de Kirguistán, foi renombrada en 1925; en 1936 convertir na República Socialista Soviética de Kazakstán)
Almaty RSFS de Rusia
1921 1924 - República Autónoma Socialista Soviética del Monte
(depués estremada en delles repúbliques del norte del Cáucasu)
RSFS de Rusia
1924 1940 - República Autónoma Socialista Soviética de Moldavia
(estrémase'l so territoriu ente la República Socialista Soviética d'Ucraína y la nueva República Socialista Soviética de Moldavia)
Quixináu, Balta y Tiráspol RSS d'Ucraína
1924 1929 - República Autónoma Socialista Soviética de Taxiquistán
(convertir na República Socialista Soviética de Taxiquistán)
Duxambé RSFS de Rusia
1936 1944 - República Socialista Soviética de Kabardino-Balkaria
(renombrada RASS de Kabardino en 1944-1957, y restituyida como RASS de Kabardino-Balkaria en 1957-1991)
RSFS de Rusia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Richard Sakwa The Rise and Fall of the Soviet Union, 1917-1991: 1917-1991. Routledge, 1999. ISBN 0-415-12290-2, 9780415122900. páxs. 140–143.
  2. Julian Towster. Political Power in the U.S.S.R., 1917-1947: The Theory and Structure of Government in the Soviet State Oxford Univ. Press, 1948. p. 106.
  3. Entrevista del ex-presidente de Bielorrusia Stanislav Shushkiévich (en rusu)
  4. Steele, Jonathan. Eternal Russia: Yeltsin, Gorbachev, and the Mirage of Democracy. Harvard University Press, 1998, p. 228. ISBN 978-0-674-26838-8
  5. Cornell, Svante Y., Autonomy and Conflict: Ethnoterritoriality and Separatism in the South Caucasus – Case in Georgia (Autonomía y conflictu: etnoterritorialidad y separatismu nel Sur del Cáucasu - Caso de Xeorxa). Department of Peace and Conflict Research (Departamentu d'Investigación de Paz y Conflictos), Informe Nᵘ61. p. 89-90. Universidá de Uppsala, ISBN 91-506-1600-5. (inglés)