República Autónoma Socialista Soviética
República Autónoma Socialista Soviética | |
---|---|
entidad territorial administrativa de la Unión Soviética (es) ![]() | |
![]() |
Les Repúbliques Autónomes Socialistes Soviétiques (RASS) de la Xunión Soviética yeren entidaes alministratives creaes pa delles naciones. Les RASS teníen un rangu menor que les repúbliques de la Xunión Soviética pero mayor que los óblasts autónomos y los distritos autónomos. Na República Socialista Federativa Soviética de Rusia (RSFSR), por casu, el Secretariu Xeneral del Gobiernu de les RASS yeren oficialmente miembros del gobiernu de la RSFSR. Al contrariu que les Repúbliques de la Unión, les RASS nun teníen derechu a desafiliarse de la Unión. El nivel d'autonomía política, alministrativa y cultural del que disponíen variaba col tiempu y foi especialmente grande nos años 1920 cola Korenización, nos años 1950 tres la muerte de Stalin y na era Brézhnev.[1]
República Socialista Soviética d'Azerbaixán[editar | editar la fonte]
República Socialista Soviética de Xeorxa[editar | editar la fonte]
- RASS de Abḥasia, actual Abḥasia
- RASS de Ayara, actual Adjaria
República Socialista Federativa Soviética de Rusia[editar | editar la fonte]
La Constitución de la RSFSR de 1978 reconocía dieciséis repúbliques autónomes na RSFSR. El so estatus actual (2007) dientro de la Federación de Rusia vien dada ente paréntesis:
- RASS de Bashkiria (actual República de Bashkortostán)
- RASS de Buriatia (actual República de Buriatia)
- RASS de Chechenia-Ingushia (actual República Chechena y República de Ingushetia)
- RASS de Chuvashia (actual República de Chuvashia)
- RASS de Daguestán (actual República de Daguestán)
- RASS de Kabardino-Balkaria (actual República de Kabardino-Balkaria)
- RASS de Kalmukia (actual República de Kalmukia)
- RASS de Carelia (actual República de Carelia)
- RASS de Komi (actual República Komi)
- RASS de Mari (actual Mari La República Mari El)
- RASS de Mordovia (actual República de Mordovia)
- RASS d'Osetia del Norte (actual República d'Osetia del Norte-Alania)
- RASS de Tatarstan (actual República de Tatarstan)
- RASS de Tuvá (actual República de Tuvá)
- RASS de Udmurtia (actual República de Udmurtia)
- RASS de Yakutia (actual República de Saja)
Óblast Autónomu Gorno-Altái (actual República de Altái) foi xubíu a la categoría de República Autónoma en 1991, nel últimu añu de la Xunión Soviética, convirtiéndose na 17ª República Autónoma Socialista Soviética.
Otres repúbliques autónomes qu'esistieron na RSFSR en dalgún momentu de la hestoria soviética:
- RASS de Chechenia-Ingushia (1936-1944, 1957-1990)
- RASS de Crimea (8 d'ochobre de 1921 - 30 de xunu de 1945; anguaño República Autónoma de Crimea n'Ucraína)
- RASS de Kabardino-Balkaria (1936-1944), renombrada RASS de Kabardia en 1944-1957, y restituyida como RASS de Kabardino-Balkaria en 1957-1991)
- RASS de Carelia (1923-1940, darréu República Socialista Soviética Carelo-Finesa 1940-1956 y restituyida como RASS de Carelia en 1956-1991)
- RASS de Kazakstán (1925-1936), agora'l país independiente de Kazakstán )
- RASS de Kirguizistán (1926-1936), agora los países independientes de Kazakstán y Kirguistán.
- RASS del Monte (1922-1924) estremada en delles repúbliques del norte del Cáucasu.
- RASS del Turkestán (1918-1924), agora los países independientes de Kazakstán, Kirguistán Taxiquistán, Turkmenistán y Uzbequistán.
- RASS de los Alemanes del Volga (1918-1941)
República Socialista Soviética de Moldavia[editar | editar la fonte]
- RASS de Moldavia (1924-1940). L'Óblast autónomu de Moldavia foi creáu'l 7 de marzu de 1924 na República Socialista Soviética d'Ucraína (RSS d'Ucraína). El 24 d'ochobre de 1924 el so estatus ye alzáu a República Autónoma (RASS). Cola creación de la República Socialista Soviética de Moldavia (RSS de Moldavia) en 1940, el territoriu de la RASS de Moldavia ye estremáu ente la RSS de Moldavia y la RSS d'Ucraína.
República Socialista Soviética d'Ucraína[editar | editar la fonte]
- RASS de Crimea (1921-1945, 1991-1992). El Óblast de Crimea perteneció primero a la República Socialista Federativa Soviética de Rusia (1945–1954) y darréu a la República Socialista Soviética d'Ucraína (1954–1991). En 1991, tres un referendu, tresformar na República Autónoma Socialista Soviética de Crimea dientro de la RSS d'Ucraína, recuperando'l estatus que tenía antes de 1945. Tres la disolución de la Xunión Soviética y l'independencia d'Ucraína, en 1992 foi renombrada en República de Crimea y en 1994 en República Autónoma de Crimea, siendo una de les unidaes alministratives d'Ucraína.
República Socialista Soviética d'Uzbequistán[editar | editar la fonte]
- RASS de Karakalpak, anguaño Karakalpakia
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Cornell, Svante Y., Autonomy and Conflict: Ethnoterritoriality and Separatism in the South Caucasus – Case in Georgia (Autonomía y conflictu: etnoterritorialidad y separatismu nel Sur del Cáucasu - Caso de Xeorxa). Department of Peace and Conflict Research (Departamentu d'Investigación de Paz y Conflictos), Informe Nᵘ61. p. 89-90. Universidá de Uppsala, ISBN 91-506-1600-5. (inglés)