Reinu del Néyed y del Hiyaz

Coordenaes: 24°39′N 46°43′E / 24.65°N 46.71°E / 24.65; 46.71
De Wikipedia
Reinu del Hiyaz
Reinu del Néyed y del Hiyaz
(de 8 xineru 1926 a 23 setiembre 1932)
Arabia Saudita
estáu desapaecíu
Alministración
Capital Riyad
Forma de gobiernu Monarquía absoluta
Llingües oficiales árabe
Relixón oficial islam y Wahabismu
Xeografía
Coordenaes 24°39′N 46°43′E / 24.65°N 46.71°E / 24.65; 46.71
Llendaba con Zona neutral saudí-kuwaití (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

El reinu del Nejd y del Hiyaz (árabe: مملكة الحجاز ونجد, Mamlakat al-Ḥijāz wa-Najd) foi fundáu dempués de la conquista del reinu del Hiyaz pol sultanatu de Nechd[1] en 1925. El 8 de xineru de 1926 el sultán de Nejd, Abdelaziz bin Saud, foi coronáu rei del Hiyaz na Gran Mezquita de la Meca. El 27 de xineru de 1927 tamién adquirió'l títulu del rei del Nejd, en contraposición al antiguu títulu de sultán.[2] Por aciu el tratáu de Yidah de 20 de mayu de 1927, el reinu de Abdul Aziz foi reconocíu pol Reinu Xuníu y foi referíu como'l reinu del Nejd y del Hiyaz.

El 23 de setiembre de 1932, les principales rexones d'Al-Hasa, Qatif, Nejd y Hiyaz fueron unificaes y el reinu adquirió'l so nuevu nome, el reinu d'Arabia Saudita.

Política esterior[editar | editar la fonte]

El reinu del Nejd y del Hiyaz pudo siguir la so política expansionista por aciu suministros d'armes britániques por cuenta de les sos estreches rellaciones col Reinu Xuníu.

So mandatu de Abdul Aziz, el Hiyaz retirar de la Lliga de Naciones. En 1926, el reinu del Hiyaz y del Nejd foi reconocíu pola XRSS, siguíu de los Estaos Xuníos en 1931. Pa 1932, el Reinu Xuníu, la URSS, Turquía, Persia y los Países Baxos calteníen llegaciones diplomátiques en Yedah; Francia el reinu d'Italia y el reinu d'Exiptu calteníen representaciones consulares non oficiales.

Banderes de Nejd y Hiyaz[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sultanate of Nejd (n'inglés)
  2. Joseph Kostiner, The Making of Saudi Arabia, 1916–1936: From Chieftaincy to Monarchical State (Oxford University Press US, 1993), ISBN 0-19-507440-8, p. 104.

Fuentes[editar | editar la fonte]