Reinos viquingos de Suecia

De Wikipedia
Suecia nel sieglu XII, antes de la incorporación d'Österland (Finlandia).      Gautas      Suiones      Gotlandeses

Los reinos viquingos de Suecia fueron pequeños territorios gobernaos por caudiellos que teníen categoría de monarques absolutos. Esos territorios formaríen darréu'l reinu de Suecia. Entá siguiendo una evolución similar a Noruega y compartiendo un idioma común pa tolos pueblos nórdicos entós daquella, el nórdicu antiguu, los casi desconocíos reinos suecos caltener al marxe de los acontecimientos d'Escandinavia occidental, participando esporádicamente y casi de forma testimonial nos sos eventos. Dalgunos d'esos reinos yeren del tamañu d'una pequeña villa y otros nun difieren enforma de l'actual división territorial como provincies.

A diferencia de los reinos viquingos de Noruega, con amplia información gracies a sagues nórdiques y poemes, la escasa información recibida tamién vien de les mesmes fontes siempres rellacionaes con eventos y personaxes, bien caudiellos viquingos o escaldios al serviciu de monarques d'Escandinavia occidental ya Islandia pero nun esisten referencies fiables históriques sobre cuándo y cómo se creó'l reinu de Suecia.[1] Heimskringla de Snorri Sturluson ye una de les más importantes fontes escrites que menta dellos caudiellos y reis (nórdicu antiguu: knonungr) viquingos suecos que participaron d'una forma o otra na hestoria de Noruega y ufierta importante información qu'entá nun tando oldeada con otres fontes históriques, son coherentes.

Hubo un tiempu cuando la provincia de Småland taba compuesta por pequeñu reinos independientes. La etimoloxía del nome revela esi orixe (Små = pequeñu, land = tierres, países).

Los dos únicos territorios independientes que fontes primaries consideren auténticos reinos son Svealand (tamién llamada Suecia verdadera) y Götaland, y en cierta midida tamién la isla de Gotland. El poema Beowful ye una de les fontes que describe los reinos, caudiellos semi-llexendarios y guerres ente suiones y gautas nel sieglu VI.[2] Buscando paralelismos, Erico el Victoriosu sería'l primer rei suecu de facto comparáu con Harald I de Noruega como figura política qu'unificó'l reinu noruegu.

El cristianismu tamién foi un factor qu'incidió na desapaición d'esos pequeños reinos y l'afitamientu de Suecia como unidá territorial, tres la Yera viquinga que duró unos 300 años y l'unificación de Svealand y Götaland, los reinos más poderosos del momentu, con Olaf Skötkonung apaez el primer esbozu de nación y unu de los primeros monarques en ser bautizaos.

Tampoco foi ayena a esta evolución les numberoses incursiones viquingues sueques, sobremanera les rutes comerciales escontra oriente y la participación de los varegos na vida comercial, política y militar d'otros pueblos, importando otru conceutu d'estáu soberanu al regresu de les sos aventures espedicionaries, a resaltar l'Imperiu bizantín y el Rus de Kiev avezaos a solicitar l'ayuda de mercenarios viquingos pa la defensa de los sos intereses, munchos de los sos contingentes lideraos por príncipes y oficiales venceyaos a les cases reales d'esos pequeños reinos.

Nun ye hasta l'Alta Edá Media que Suecia entra na hestoria d'Europa siguiendo los cánones contemporáneos. Dende'l sieglu X y XI esistieron cobardes intentos de centralizar el poder dende Västergötland y Östergötland y nun ye hasta la metá del sieglu XIII que'l poder de la corona consolídase. A resaltar la figura real que siguiendo antigües tradiciones tribales, yera una institución electiva y non hereditaria, cualquier caudiellu de les más influyentes families podía solicitar la corona nel Thing de tolos Suecos (asamblea d'homes llibres) y, si tenía ésitu, llograr el sometimientu de los jarls locales, un oxetivu prioritariu per delantre de la unificación del territoriu.

De siguío detállase un llistáu incompletu de reinos viquingos suecos y los sos gobernantes, munchos d'ellos considérense reis llexendarios o semi-llexendarios:

Alvheim[editar | editar la fonte]

Attundaland[editar | editar la fonte]

Birka[editar | editar la fonte]

Blekinge[editar | editar la fonte]

Bohuslän[editar | editar la fonte]

Dalarne[editar | editar la fonte]

Dalsland[editar | editar la fonte]

Escania[editar | editar la fonte]

Fjädrundaland[editar | editar la fonte]

Götaland[editar | editar la fonte]

Isla de Gotland[editar | editar la fonte]

Halland[editar | editar la fonte]

Nærríki o Nerike (güei Närke)[editar | editar la fonte]

Öland[editar | editar la fonte]

Östergötland[editar | editar la fonte]

Småland[editar | editar la fonte]

Södermanland[editar | editar la fonte]

Svealand[editar | editar la fonte]

Svealand considérase'l xerme de la histórica Suecia verdadera.[5] Los primeros monarques de la protohistoria coinciden na saga Ynglinga, Ynglingatal[6] y Historia Norwegiæ. El periodu correspuende dende aproximao'l sieglu II d.C. hasta los entamos de la Yera de Vendel.[7][8]

Yera de Vendel y entamos de la Era viquinga[editar | editar la fonte]

pa otros monarques viquingos de Svealand vease más embaxo Gamla Uppsala

Otros caudiellos viquingos[editar | editar la fonte]

Tiundaland[editar | editar la fonte]

Uppland[editar | editar la fonte]

Upsala[editar | editar la fonte]

Reis de la Casa de Gamla Uppsala. Los nomes en paréntesis son reis que nun apaecen na saga Hervarar, pero sí n'otres fontes:

Värmland[editar | editar la fonte]

Västergötland[editar | editar la fonte]

Västmanland[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Hadenius, Stig; Nilsson, Torbjörn; Åselius, Gunnar (1996) Sveriges hestoria: vad varje svensk bör veta. Bonnier Alba, Borås. ISBN 91-34-51857-6 (en suecu)
  2. Lindkvist, Thomas (2003). «Kings and provinces in Sweden», The Cambridge History of Scandinavia, páx. 223. ISBN 0521472997.
  3. Trad. Gutasaga n'inglés de Peter Tunstall (2004) Según ‘’Gutasaga’’ descubridor de la islla de Gotland
  4. Olrik, Alex (1903) Danmarks heltedigtning I, p. 39ff. Según Alex Olrik, Öland esfrutó de la independencia como reinu anque nun hai rexistros nin fontes fidedignes d'una llinia dinástica real.
  5. Vease: [1].
  6. Ynglingatal online
  7. Storm, Gustav (editor) (1880). Monumenta historica Norwegiæ: Latinske kildeskrifter til Norges historie i middelalderen, Monumenta Historica Norwegiae (Kristiania: Brøgger), p. 98
  8. Ekrem, Inger (editor), Lars Box Mortensen (editor) y Peter Fisher (trad.) (2003). Hestoria Norwegie. Museum Tusculanum Press. ISBN 8772898135, p. 75.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Angelo, Richard Oram, and Frederik Pedersen. Viking Empires. Cambridge University Press, 2005 ISBN 0-521-82992-5
  • Kouri, Y. I., Torkel Jansson y Knut Helle (2003). The Cambridge History of Scandinavia. Cambridge University Press. ISBN 0-521-47299-7
  • Nicholson, Helen (2003). Medieval Warfare: Theory and Practice of War in Europe, 300–1500. Palgrave Macmillan. ISBN 0-333-76331-9
  • Sawyer, Peter Hayes y Birgit Sawyer (1993). Medieval Scandinavia: From Conversion to Reformation, Circa 800–1500. University of Minnesota Press. ISBN 0-8166-1739-2
  • Saxo Grammaticus (editáu por J. Olrik y H. Ræder) (1931). Saxonis Gesta Danorum. Hauniæ: Munksgaard.
  • Snorri Sturluson (traducíu por Lee M. Hollander). (1991). Heimskringla : History of the Kings of Norway. University of Texas Press. ISBN 0-292-73061-6
  • Jones, G (1984). Oxford University Press: A History of the Vikings, 2ª. ISBN 0-19-285139-X.
  • Hagerman, Maya (1996) Spåren av kungens män. (en suecu).
  • Harrison, Dick (2002) Jarlens sekel. (en suecu).
  • Hellström, Jan Arvid (1996) Vägar till Sveriges kristnande. (en suecu).
  • Lindström, Henrik and Fredrik (2006) Svitjods undergång och Sveriges födelse.
  • Nerman, Birger (1925) Det svenska rikets uppkomst. Stockholm.
  • Sawyer, Peter (1989) The Making of Sweden.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]