Ranunculus peltatus

De Wikipedia
Ranunculus peltatus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Ranunculeae
Xéneru: Ranunculus
Especie: R. peltatus
Schrank
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Ranunculus peltatus o carmona ye una especie perteneciente a la familia Ranunculaceae qu'habita ríos y regueros d'Europa, suroeste asiáticu y norte d'África.

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Son yerbes casi siempres añales, glabres o llixeramente peloses. Les fueyes pueden ser llaminares o estremaes, o dambes; les entemedies ente llaminares y estremaes de cutiu tán presentes y les llaminares son flotantes o emerxentes, trio pentalobaes, con llimbu d'hasta 50 mm d'anchu; les fueyes estremaes xeneralmente más curties que los eritrenudos, y colos segmentos diverxentes. Les estípules tán soldaes al peciolu siquier na metá del so llargor. Sépalos los tiñíos d'azul total o parcialmente, de 2 a 6 mm de llargor. Pétalos d'ente 3 y 16 mm, casi siempres d'ente 5 y 12 mm., con fueses nectaríferas dende semilunulares hasta piriformes nel maduror. De 10 a 40 estames. Receptáculu pelosu.[1]

Les flores tienen cinco pétalos blancos colos centros mariellos y atópense unos centímetros percima de l'agua, son hermafrodites y arrexuntar en recímanos. Los sos frutos son de tipu aqueniu.

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Ranunculus peltatus subsp. peltatus, anque puede crecer n'agües estacionales, vive preferentemente n'agües permanentes, más o menos fondes, tantu en llagunes y llamargues como en ríos y regueros, pudiendo habitar tantu n'agües de moderada conductividá como n'agües salines. Ranunculus peltatus subsp. fucoides vive xeneralmente n'agües pocu fondes que se lleguen a desecar mientres el branu, anque tamién puede apaecer en remansos de pequeños ríos y regatucos. Les agües qu'ocupa, polo xeneral de baxa conductividá, son probes en nutrientes, con un baxu conteníu en fosfatos, anque puede comprobase un procesu progresivu de eutrofización a lo llargo del añu.[1]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Estes plantes contienen anemonina, una sustancia bien tóxica pa los animales y los seres humanos. Ello ye que los herbívoros pastien les fueyes d'estes plantes con gran dificultá, y namái dempués d'un bon ensugáu que evapora les sustancies más peligroses. Inclusive les abeyes eviten libar la so néctar. Na piel humano estes plantes pueden crear angüeñes ( dermatitis ), ente que na boca pueden causar dolor intensu y encesu de les membranes mucoses.[2]

Variedá[editar | editar la fonte]

R. peltatus ta integráu por dos llinies: una tendente a la vida acuática, con fueyes llaminares flotantes, que comparten el mediu aereu col acuáticu (subsp. peltatus; incluyendo a la subsp. baudotii), y otra con enclinos más terrestres, con fueyes llaminares dafechu aérees que sobresalen de la superficie de l'agua (subsp. fucoides; incl. R. ololeucos; incl. subsp. saniculifolius), que coloniza agües más someres que sufren enantes l'efectu del estiaje.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ranunculus peltatus describióse por Franz Paula von Schrank y espublizóse en Baier. Fl. 2: 103 1789.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Ranunculus peltatus (Fam. Ranunculaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=16[4]

Etimoloxía

Ranunculus: nome xenéricu que provién del llatín tardíu que significa "ranina", de "xaronca" y un diminutivu final. Esto probablemente refierse a munches especies que s'atopen cerca de l'agua, como les xaronques.

peltatus: epítetu llatín que significa "peltada, protexida".[5]

Variedaes
Sinonimia
  • Batrachium dichotomum Schmalh. ex Trautv.
  • Batrachium elongatum F.W.Schultz
  • Batrachium floribundum Dumort.
  • Batrachium heterophyllum Lange
  • Batrachium langei F.W.Schultz
  • Batrachium peltatum (Schrank) V.V.Petrovsky
  • Batrachium pseudofluitans Nyman
  • Batrachium triphyllos (Wallr.) Dumort.
  • Batrachium truncatum Dumort.
  • Ranunculus capillaceus Thuill.
  • Ranunculus carinatus Freyn
  • Ranunculus floribundus Bab.
  • Ranunculus truncatus E.H.L.Krause[6]
  • Ranunculus aquatilis subsp. peltatus (Schrank) Cout.
  • Ranunculus aquatilis subsp. saniculifolius (Viv.) O. Bolòs & Vigo
  • Ranunculus baudotii Godr.
  • Ranunculus confusus Godr. in Gren. & Godr.
  • Ranunculus diversifolius subsp. saniculifolius (Viv.) Malag.
  • Ranunculus dubius Freyn in Willk. & Lange
  • Ranunculus dubius Freyn in Willk. & Lange
  • Ranunculus fucoides Freyn in Willk. & Lange
  • Ranunculus leontinensis Freyn in Willk. & Lange
  • Ranunculus longecapillatus Sennen
  • Ranunculus saniculifolius Viv.
  • Ranunculus triphyllos sensu Freyn in Willk. & Lange
  • Ranunculus vespertilio Lojac.[7]
Híbridus

Nome común[editar | editar la fonte]

Aocas, auca, basilio, canciellu de les ninfes, carmona, flores d'agua, yerba lagunera, limaraca, limaraco, limios, llamaraco, manzanilla, manzanilla d'agua, manzanilla de la marisma, marrufos, milenrama acuática, oques, ouca, oucas, ovas, ranúnculo acuáticu, ranúnculo flotador, rumiacos, verderín, verdín, verdín, yerba lagunera, yimaraco.[8][7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Velayos, M. (1988). Acotaciones a Ranunculus subxéneru Batrachium (DC) A. Gray: tratamientu taxonómicu xeneral; Ranunculus peltatus. Añales Jará. Bot. Madrid 45(1): 103-119.
  2. Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta. Volume 3 , Milano, Federico Motta Editore, 1960, páx. 510.
  3. «Ranunculus peltatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 d'avientu de 2012.
  4. Númberos cromosomáticos de delles especies acuátiques de Ranunculus L. y Callitriche n'Asturies. Fernández Bernaldo de Quirós, C. (1987) Rev. Biol. 5: 65-70
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Ranunculus peltatus en PlantList
  7. 7,0 7,1 «Ranunculus peltatus». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 16 d'avientu de 2012.
  8. «Ranunculus peltatus». Real Xardín Botánicu: Flora Ibérica. Consultáu'l 23 de mayu de 2011.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]