Ranunculus ficaria

De Wikipedia
Ranunculus ficaria
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Ranunculeae
Xéneru: Ranunculus
Especie: Ranunculus ficaria
L.
Subespecies y variedaes
  • R. ficaria subsp. ficaria de los pacionales viviegos medioeuropeas, eutrófilas, mesohigrófilas,
  • R. ficaria subsp. bulbilifer Lambinon del sotobosque herbales medioeuropeas, basófilas, higrófilas,
  • R. ficaria subsp. ficariiformis Rouy & Foucaud de los pacionales viviegos medioeuropeas,
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La celidonia menor, (Ranunculus ficaria, sinónimu : Ficaria verna) ye una planta yerbácea perenne de porte pequeñu, con fueyes brilloses ensin pelos, con forma asemeyada a corazones. Pertenez al xéneru Ranunculus, dientro de la familia Ranunculaceae. Tamién-y la denomina yerba de les almorranes por cuenta de unos engrosamientos nos sos raigaños que recuerden a les hemorroides.

Descripción[editar | editar la fonte]

Les plantes son yerbes perennes, con unes raigaños tuberosas, cilíndriques con engrosamientos casi na superficie que recuerden a les hemorroides. Les fueyes de más de 1cm con llimbu ováu-cordáu, enteru o crenáu, de color verde escuru brillante, largamente peciolaes. Flores solitaries, hermafrodites, actinomorfes, grandes ente 1,5 a 4 cm y periantu de 3 sépalos, con 7 ó más pétalos (hasta 20) de color mariellu brillosu, con fuesa nectarífera cubierta por una escama. Nel centru de la flor reparar numberosos estames en círculu qu'arrodien unos gránulos” na zona central que van formar el frutu de la planta (poliaquenios).

Flores de celidonia menor.

Floria mientres l'Iviernu a partir de mediaos de febreru y la Primavera en zones húmedes, pacionales, riberes y montes frescos polo xeneral (rebollares, fayedales...), a cualquier altitú si les condiciones son les fayadices.

Ranunculus bullatus 1.JPGDetalle de la fueya

Llocalización[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en yerbazales, nitrófilos, en llugares avisiegos y frescos, sobremanera en márxenes de regueros y zones húmedes. Desenvolver en toa Europa y nel oeste d'Asia. Introducida como planta invasiva n'América del Norte. Puede atopase en tola Península ibérica.

Usos[editar | editar la fonte]

  • Mientres enforma tiempu usar pa tratar les hemorroides por cuenta de la semeyanza de los sos raigaños cola forma de les almorranes y acordies cola Doctrina de los signos esta paecencia suxure que ye efectiva contra les hemorroides. Hai quien afirma que ye efectiva yá que pudiera tener propiedaes vasoconstrictoras polo que s'amenorga la dilatación de los vasos sanguíneos de la zona enferma y por tanto mengua la inflamación.
  • Hemostático.
  • Tamién s'utilizó contra l'escorbutu, debíu al altu conteníu en vitamina C de les sos fueyes.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ranunculus ficaria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 550. 1753.[1]

Citoloxía

El númberu cromosomático d'esta especie y de les sos táxones infraespecificos ye: 2n = 24[2][3]

Etimoloxía

Ranunculus: nome xenéricu que provién del llatín tardíu que significa "xaronquina", de "xaronca" y un diminutivu final. Esto probablemente refierse a munches especies que s'atopen cerca de l'agua, como les xaronques.

ficaria: epítetu

Sinonimia
  • Caltha hiranoi Tamura
  • Chelidonium minus Garsault
  • Ficaria ambigua Boreau
  • Ficaria aperta Schur
  • Ficaria boryi Heldr. ex Nyman
  • Ficaria bulbifera (Á.Löve & D.Löve) Holub
  • Ficaria communis Dum.Cours.
  • Ficaria degenii Harv.
  • Ficaria ficaria (L.) H.Karst.
  • Ficaria holubyi Schur
  • Ficaria Entemedia Schur
  • Ficaria peloponnesiaca Nyman
  • Ficaria polypetala Gilib.
  • Ficaria pumila Velen. ex Bornm.
  • Ficaria ranunculiflora Moench ex St.-Lag.
  • Ficaria ranunculoides Roth
  • Ficaria robertii F.W.Schultz
  • Ficaria rotundifolia Schur
  • Ficaria stepporum P.A.Smirn.
  • Ficaria transsilvanica Schur
  • Ficaria varia Otsch.
  • Ficaria verna
  • Ficaria verna f. divergens (F.W.Schultz) Soó
  • Ficaria verna f. marmorata Priszter
  • Ficaria vernus f. divergens Zapal.
  • Ficaria vulgaris J.St.-Hil.
  • Ranunculus ficaria var. bulbifera Albert[4]

Nome común[editar | editar la fonte]

Botón d'oru, cirigüeña, celidonia menor, celidonia minor, celidonis menor, centaura menor, centella, escrofularia menor, ficaria, yerba centella, yerba centella menor, yerba de les almorranes, yerba de los chapazales, yerbes de les almorranes, morronera, güeyos de diosa, ranúnculo, verruguera, yerba centella menor, yerba de les almorranes.[3][5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Ranunculus ficaria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 15 d'avientu de 2012.
  2. Aportación a la conocencia cariológico del xéneru Ranunculus L. subxéneru ficaria (Schaeffer) L. Benson na Península Ibérica. Diosdáu, J. C. & J. Pastor. Acta Bot. Malacitana 18: 77-88 (1993).
  3. 3,0 3,1 «Ranunculus ficaria». Real Xardín Botánicu: Flora Ibérica. Consultáu'l 23 de mayu de 2011.
  4. Ranunculus ficaria en PlantList
  5. «Ranunculus ficaria». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 15 d'avientu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]