Ramphocelus nigrogularis

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Ramphocelus nigrogularis
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Thraupidae
Xéneru: Ramphocelus
Especie: R. nigrogularis
(Spix, 1825)
Distribución
Sinonimia
Tanagra nigrogularis
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Ramphocelus nigrogularis) ye una especie d'ave de la familia Thraupidae, que s'atopa en Bolivia, Brasil, Colombia, Ecuador y Perú.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye abondosu nel occidente y centru de l'Amazonia.[2] Prefier vivir cerca de cuerpos d'agua, tales como llagos, banzaos o ríos, polo xeneral a altitúes per debaxo de 600 m y a lo más a 1.100 m d'altitú.[3] Permanecen en pareya y mueven en bandes familiares[4] de 10 a 12 aves,[2] o en bandes mistes cola especie Ramphocelus carbo.[3]

Descripción[editar | editar la fonte]

Mide 18 a 19 cm de llargor. El machu adultu tien una cara negra; les ales, l'envés, el banduyu y la cola son de color coloráu brillante n'otres partes del so plumaxe. El picu ye platiáu brillante.[2] La fema paecer al machu, pero tien el banduyu marrón y el plumaxe más apagáu,[3] ente que los exemplares xuveniles is tienen una coloración más opaca.[2][5]

El so llamáu ye una sola nota aguda, que suena como tchlink, tipo tink y canta una melodía senciella, de cutiu a l'amanecida.[2][3]

Xenética[editar | editar la fonte]

Les pruebes d'ADN mitocondrial indiquen que'l so pariente más cercanu ye'l sangre de toru encendíu (Ramphocelus dimidiatus), con antepasaos comunes que se dixebraron hai unos 800.000 años.[6]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 BirdLife International (2009) Ramphocelus nigrogularis; IUCN (2011) IUCN Red List of Threatened Species, Version 2011.1. Consultáu'l 14 de xunetu de 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ridgely, Robert S. and Guy Tudor (2009) Field Guide to the Songbirds of South America: The Passerines: 614. University of Texas Press. ISBN 0-292-71979-5
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Schulenberg, Thomas S. (2007) Birds of Peru: 542-543. Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 0-691-13023-X
  4. Pipira-de-mázcara; WikiAves.
  5. Hilty, Steven L. and Bill Brown (1986) A guide to the birds of Colombia: 624. Princeton University Press. ISBN 0-691-08372-X
  6. Burns, Kevin J. and R.A. Racicot (2009) Molecular phylogenetics of a clade of lowland tanagers: implications for avian participation in the great American interchange; Auk 126 (3): 635-48.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Galería[editar | editar la fonte]