Rainer Maria Rilke

De Wikipedia
Rainer Maria Rilke
Vida
Nacimientu Praga[1]4 d'avientu de 1875[2]
Nacionalidá Bandera d'Alemaña Alemaña
Bandera de Austria Austria
Bandera de Imperiu austrohúngaru Imperiu austrohúngaru
Llingua materna alemán
Muerte Montreux[3]29 d'avientu de 1926[4] (51 años)
Sepultura Raroña (es) Traducir[5]
Causa de la muerte leucemia
Familia
Casáu con Clara Westhoff (es) Traducir (1901 – )[6]
Pareyes Claire Goll
Baladine Klossowska
Lou Andreas-Salomé (es) Traducir
Fíos/es Ruth Sieber-Rilke (es) Traducir
Familia
Estudios
Estudios Universidad alemana de Praga (es) Traducir
(1895 - : lliteratura
Universidá de Munich
(setiembre 1896 -
Llingües falaes francés
alemán[7]
Oficiu escritor, poeta, dramaturgu, traductornovelista
Llugares de trabayu Munich
Trabayos destacaos Los cuadernos de Malte Laurids Brigge (es) Traducir
Elegías de Duino (es) Traducir
Sonnets to Orpheus (en) Traducir
Worpswede (es) Traducir
The carousel (en) Traducir
Movimientu Simbolismu
Xéneru artísticu Dinggedicht (en) Traducir
Prosa
IMDb nm0727208
rilke.de
Cambiar los datos en Wikidata

Rainer Maria Rilke (4 d'avientu de 1875Praga – 29 d'avientu de 1926Montreux), tamién Rainer Maria von Rilke, ye consideráu unu de los poetes más importantes n'alemán y de la lliteratura universal. Les sos obres fundamentales son les Elexíes de Duino y los Sonetos a Orfeo. En prosa destaquen les Cartes a un mozu poeta y Los cuadiernos de Malte Laurids Brigge. Ye autor tamién de delles obres en francés.

Biografía[editar | editar la fonte]

1875-1896[editar | editar la fonte]

René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke nació en Praga, na cai entós llamada n'alemán Heinrichsgasse/Calle Enrique 19 (la casa sumió), el 4 d'avientu de 1875. La so infancia y adolescencia, que trescurrieron en Praga, nun fueron demasiáu felices. El so padre, Josef Rilke (1838-1906), tres una carrera militar pocu esitosa por causa de los sos problemes de salú, trabayaba como oficial ferroviariu. La so madre, Sophie ("Phia") Entz (1851-1931), venía de una familia d'industriales de Praga (d'orixe xudíu, pero convertida al cristianismu pa refugar l'antisemitismu). El matrimoniu desfacer en 1884, yá que Sophie abandonó Praga pa instalase na corte de Viena, tratando de faer valir les sos pretensiones nobiliaries. La relación ente la madre y el so únicu fíu foi problemática, yá que Sophie nun pudiera superar la temprana muerte de la so primoxénita y obligó a René (en francés, "renacíu") a vistise de neña hasta que cumplió cinco años. Sophie Entz sobrevivió cinco años al so fíu.

Obligáu pol so padre, René ingresó en 1886 na Escuela Militar secundaria de Sankt Pölten, que va calificar más tarde de "abecedariu d'horrores", pero abandonar por problemes de salú en 1891. Ente 1892 y 1895 recibió llecciones privaes pa preparar con vistes al exame d'ingresu na Universidá, que superó con ésitu en 1895. En 1895 y 1896 estudió lliteratura, historia del arte y filosofía en Praga y depués en Múnich. N'abandonando Praga, Rilke camudó'l so primer nome de René a Rainer, seique pa espresar el so disgustu escontra la so familia.

El so primer llibru de poemes, Vida y cantares (Leben und Lieder), bien influyíu pola poesía de Heinrich Heine, publicar en 1894. Nos años siguientes dio a la imprenta otres obres: Ufrienda a los llares (Larenopfer), en 1895; y Coronáu de suaños (Traumgekrönt), en 1896.

1897-1902[editar | editar la fonte]

Lou Andreas-Salomé.

En Múnich, en 1897, Rainer Maria Rilke conoció a Lou Andreas-Salomé (1861-1937), antigua conocida de Friedrich Nietzsche, casada y catorce años mayor qu'él, cola que sostuvo un apasionáu idiliu que duraría hasta 1899. Inclusive dempués de la so separación, Lou Andreas-Salomé siguió siendo la principal confidente de Rilke hasta la muerte del poeta en 1926. Al traviés d'ella, que foi alumna de Sigmund Freud en 1912 y 1913, Rilke llegó a conocer el psicoanálisis.

En 1898 Rilke entamó un viaxe de delles selmanes por Italia. En 1899 viaxó a Rusia, y en Moscú conoció a Llión Tolstói. Ente mayu y agostu de 1900 realizó un segundu viaxe a Rusia, acompañáu por Lou Andreas-Salomé, nel que visitó Moscú y San Petersburgu. Nestos años trabayó en El llibru d'hores (Das Stundenbuch), que se publicar en 1905.

Na seronda de 1900 Rilke afitó la so residencia na colonia d'artistes de Worpswede, cerca de Bremen, onde conoció a la pintora Paula Modersohn-Becker, autora d'una conocida semeya del poeta, y a la escultora Clara Westhoff (1878-1954), cola que contraxo matrimoniu na primavera siguiente. La so fía Ruth (1901-1972) nació n'avientu de 1901. Sicasí, pocos meses dempués, nel branu de 1902, Rilke treslladóse a París col enfotu de escribir un ensayu sobre l'escultor Auguste Rodin (1840-1917). Anque caltuvo hasta'l restu de la so vida la so relación con Clara Westhoff, Rilke nun supo afaese a vivir nun llar de clase media.

1902-1910[editar | editar la fonte]

Réquiem de Rilke.

Al empiezu de la so estancia en París, Rilke esperimentó series dificultaes, a les que se refier na so obra semiautobiográfica Los cuadiernos de Malte Laurids Brigge. Sicasí, l'alcuentru con artistes ya intelectuales parisinos resultó-y bien estimulante. Quedó entusiasmáu cola escultura d'Auguste Rodin y la pintura de Paul Cézanne (1839-1906). Nesta dómina conoció tamién al pintor español Ignacio Zuloaga. Nos años siguientes, París terminó convirtiéndose na residencia principal del escritor, que siguiría realizando continuos viaxes per Italia, Dinamarca, Suecia, Holanda, Bélxica y Francia, según per delles ciudaes d'Alemaña y el Imperiu austrohúngaru, agospiándose siempres en cases d'amigos. Ente 1905 y 1906 foi secretariu de Auguste Rodin.

Les obres más importantes del periodu parisín fueron Neue Gedichte (Nuevos poemes) (1907), Der neuen Gedichte anderer Teil (Segunda parte de los Nuevos poemes) (1908), Réquiem (1909) y la novela Los cuadiernos de Malte Laurids Brigge, empezada en 1904 y completada en xineru de 1910. Esta última obra consiste nuna serie de confesiones espirituales supuestamente escrites por un danés exiliáu en París, y tien un importante componente autobiográficu.

1910-1919[editar | editar la fonte]

Castiellu de Duino.

Tres la publicación de Los cuadiernos de Malte Laurids Brigge (1910), Rilke sufrió una enllargada crisis creativa que nun cesó del tou hasta febreru de 1922, añu en que completó les Elexíes de Duino, qu'empezara en 1912. Esti llibru de poemes debe'l so nome a la estancia de Rilke nel castiellu de Duino (cerca de Trieste), propiedá de la so amiga y protectora la condesa Marie von Thurn und Taxis, ente ochobre de 1911 y mayu de 1912. Pa encarar esta crisis, entamó la traducción de los sonetos de Louise Labé, y siguió trabayando con lentitú na so obra poética.

En payares de 1912, Rilke realizó un viaxe a España, nel que visitó numberoses ciudaes (Toledo, Córdoba, Sevilla), permaneciendo mientres más de dos meses na ciudá malagueña de Ronda, onde trabayó na Sesta de les Elexíes de Duino.

L'españíu de la Primer Guerra Mundial sorprendió a Rilke n'Alemaña. Nun pudo tornar a París, onde les sos propiedaes fueron confiscadas y puyaes por ser súbditu d'un país enemigu. Pasó la mayor parte de la guerra en Múnich. Ente 1914 y 1916 caltuvo un aturbolináu romance cola pintora Lou Albert-Lasard.

A empiezos de 1916, Rilke foi llamáu a files, y viose obligáu a incorporase al exércitu austrohúngaru en Viena. Amigos influyentes intercedieron por él y el 9 de xunu d'esi mesmu añu foi espacháu del serviciu militar. Tornó a Múnich, onde permaneció hasta'l final de la guerra, con una curtia estancia en Bieren (Westfalia), en casa de Hertha König. La traumática esperiencia del serviciu militar, que-y recordó'l so años de formación na Escuela Militar de Sankt Pölten, tuvo a puntu d'acabar cola so carrera como poeta.

1919-1926[editar | editar la fonte]

Balta de Rilke nel campusantu de Raron, Suiza.

El 11 de xunu de 1919 Rilke viaxó dende Múnich a Suiza. El motivu aparente del viaxe foi una invitación pa realizar una conferencia en Zúrich, pero la verdadera razón yera'l deséu d'escapar al caos de la posguerra y siguir el so trabayu coles Elexíes de Duino. Resultó-y difícil atopar un llugar fayadizu onde instalase, y moró socesivamente en delles llocalidaes suices, como Soglio, Locarno y Berg am Irchel. Namái nel branu de 1921 afitó la so residencia permanente nel castiellu de Muzot, cerca de Sierre, en Valais. En mayu de 1922 el protector de Rilke, Werner Reinhart (1884-1951), mercó l'edificiu pa evita-y a Rilke el pagu del arriendu.

Nun periodu intensamente creativu, Rilke completó les Elexíes de Duino nel plazu d'unes selmanes, en febreru de 1922. Antes y dempués d'esa fecha trabayó en Los sonetos a Orfeo.

A partir de 1923 Rilke tuvo qu'encarar un seriu problema de salú que precisó una enllargada estancia nel sanatoriu de Schöneck y depués nel de Val-Mont. El so viaxe a París, onde moró ente xineru y agostu de 1925, foi tamién un intentu d'escapar a la enfermedá, considerando qu'un cambéu de residencia y de vezos podría se-y beneficiosu.

A pesar de la so enfermedá, escribió numberosos poemes ente los años 1923 y 1926, ente los que destaquen "Gong" y "Mausoléu", amás d'una estensa obra llírica en francés. Mientres estos años tuvo una relación cola artista Baladine (Elisabeth Dorothea Spiro), que'l so fíu aportó a colos años el conocíu pintor Balthus (Balthasar Klossowski).

Namái tres la so muerte súpose que la enfermedá de Rilke yera la leucemia. El poeta morrió'l 29 d'avientu de 1926 nel sanatoriu suizu de Val-Mont, y foi soterráu'l 2 de xineru de 1927 nel campusantu de Raron (llocalidá del Valais). Él mesmu escoyó'l so epitafiu:

Rose, oh reiner Widerspruch, Lust,

Niemandes Schlaf zu sein unter soviel

Lidern.
Rosa, oh contradicción pura nel prestu

de ser el suañu de naide so tantos

párpagos.

Selección d'obres[editar | editar la fonte]

Obres completes[editar | editar la fonte]

  • Rainer Maria Rilke, Sämtliche Werke in 12 Bänden (Complete Works in 12 Volumes), publicáu por Rilke Archive in association with Ruth Sieber-Rilke, supplied by Ernst Zinn. Frankfurt am Main (1976)
  • Rainer Maria Rilke, Werke (Works). Edition in four volúmenes with commentary and supplementary volume, published by Manfred Engel, Ulrich Fülleborn, Dorothea Lauterbach, Horst Nalewski and August Stahl. Frankfurt am Main and Leipzig (1996 and 2003)

Volumes de poesía[editar | editar la fonte]

  • Leben und Lieder (Life and Songs) (1894)
  • Larenopfer (Llares' Sacrifice) (1895)
  • Traumgekrönt (Dream-Crowned) (1897)
  • Advent (Advent) (1898)
  • Mir zur Feier (To me Only Celebration) (1909)
  • Das Stunden-Buch (The Book of Hours)
    • Das Buch vom mönchischen Leben (The Book of Monastic Life) (1899)
    • Das Buch von der Pilgerschaft (The Book of Pilgrimage) (1901)
    • Das Buch von der Armut und vom Tode (The Book of Poverty and Death) (1903)
  • Das Buch der Bilder (The Book of Images) (4 Parts, 1902-1906)
  • Neue Gedichte (New Poems) (1907)
  • Duineser Elegien (Duino Elegies) (1923)
  • Sonette an Orpheus (Sonnets to Orpheus) (1923)

Prosa[editar | editar la fonte]

  • Geschichten vom Lieben Gott (Stories of God) (Collection of narrations, 1900)
  • Auguste Rodin (1903)
  • Die Weise von Liebe und Tod des Cornets Christoph Rilke (The Lay of the Love and Death of Cornet Christoph Rilke) (Lyric narration, 1906)
  • Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge (The Notebooks of Malte Laurids Brigge) (Novel, 1910)

Cartes[editar | editar la fonte]

Cartes completes[editar | editar la fonte]

  • Gesammelte Briefe in sechs Bänden (Collected Letters in Six Volumes), published by Ruth Sieber-Rilke and Carl Sieber. Leipzig (1936-1939)
  • Briefe (Letters), published by the Rilke Archive in Weimar. Two volúmenes, Wiesbaden (1950, reprinted 1987 in single volume).
  • Briefe in Zwei Bänden (Letters in Two Volumes) (Horst Nalewski, Frankfurt and Leipzig, 1991)

Otros volúmenes de cartes[editar | editar la fonte]

  • Briefe an Auguste Rodin (Insel Verlag, 1928)
  • Briefwechsel mit Marie von Thurn und Taxis, two volúmenes, edited by Ernst Zinn with a forward by Rudolf Kassner (Editions Max Niehans, 1954)
  • Briefwechsel mit Thankmar von Münchhausen 1913 bis 1925 (Suhrkamp Insel Verlag, 2004)
  • Briefwechsel mit Rolf von Ungern-Sternberg und weitere Dokumente zur Übertragung der Stances von Jean Moréas (Suhrkamp Insel Verlag, 2002)

Traducciones[editar | editar la fonte]

Escueyas[editar | editar la fonte]

  • Rainer Maria Rilke, Larenopfer translated and commented by Alfred de Zayas (Rede Hen Press, Los Angeles 2008) with a preface by Ralph Freedman, ISBN-13 978-1-59709-080-3.
  • Rainer Maria Rilke, Duino Elegies and The Sonnets To Orpheus translated by A. Poulin, Jr. (Houghton Mifflin Company, Boston, 1975) ISBN 0-395-25058-7
  • The Selected Poetry of Rainer Maria Rilke, ed. and trans. Stephen Mitchell, Introduction by Robert Hass (Vintage; Reissue edition 13 March 1989)
  • Selected Poems of Rainer Maria Rilke, ed. and trans. Robert Bly New York, 1981)
  • The Unknown Rilke, trans. Franz Wright (Oberlin College Press, expanded ed. 1990) ISBN 0-932440-56-8
  • The Book of Fresh Beginnings: Selected Poems, trans. David Young (Oberlin College Press, 1994) ISBN 0-932440-68-1
  • The Essential Rilke, ed. and trans. Galway Kinnell and Hannah Liebmann (Hopewell, NJ, 1999)
  • Uncollected Poems, trans. Edward Snow (North Point Press, New York, 1966)
  • Two Prague Stories, trans. Isabel Cole (Vitalis, Český Těšín, 2002)
  • Pictures of God: Rilke's Religious Poetry, ed. and trans. Annemarie S. Kidder (Livonia, EL MIO 2005)
  • Duino Elegies, Sonnets to Orpheus, Letters to a young poet: Box set, ed. and trans. Stephen Mitchell

Elexíes de Duino[editar | editar la fonte]

  • Duineser Elegien: Elegies from the Castle of Duino, trans. V. Sackville-West (Hogarth Press, London, 1931)
  • Duino Elegies, trans. J.B. Leishman and Stephen Spender (W. W. Norton, New York, 1939)
  • Duino Elegies, trans. Jessie Lemont (Fine Editions Press, New York, 1945)
  • Duineser Elegien: The Elegies of Duino, trans. Nora Wydenbruck (Amandus, Vienna, 1948
  • Duinesian Elegies, trans. Elaine Y. Boney (University of North Carolina Press, Chapel Hill, 1975)
  • Duino Elegies, trans. David Young (W. W. Norton, New York, 1978) ISBN 0-393-30931-2
  • Duino Elegies, trans. Gary Miranda (Azul Editions, Falls Church, VA, 1996) ISBN 885214-07-3
  • Duino Elegies, trans. Robert Hunter w/ block prints by Mareen Hunter (Hulogosi Press, 1989)
  • Duino-Elegieë trans. H.J. Pieterse from German to Afrikaans (Protea, Pretoria, 2007) ISBN 978-1-86919-151-1

Sonetos a Orfeo[editar | editar la fonte]

  • Sonnets to Orpheus, trans. with notes and commentary J.B. Leishman (Hogarth Press, London, 1936)
  • Sonnets to Orpheus, trans. C. F. MacIntyre, (O.C. Berkeley Press, 1961)
  • Sonnets to Orpheus, trans. M.D. Herder Norton (W. W. Norton, New York, 1962)
  • Sonnets to Orpheus, trans. Jessie Lemont (Fine Editions PRess, New York, 1945)
  • Sonnets to Orpheus, trans. with notes Stephen Mitchell (Simon and Schuster, New York, 1985)
  • Sonnets to Orpheus, trans. with notes and commentary Edward Snow (North Point Press, New York, 2004) ISBN: [0865477213]
  • Sonnets to Orpheus, trans. Willis Barnstone (Shambhala Publications, Boston, 2004)
  • Sonnets to Orpheus, trans. Leslie Norris and Alan Keele (ed. Lucien Jenkins) (Camden House, Inc 1989)
  • Sonnets to Orpheus, trans. Robert Hunter
  • Orpheus, trans. Don Paterson (Faber, 2006)

Otres obres[editar | editar la fonte]

  • Stories of God, trans. M.D. Herter Norton (W. W. Norton, New York, 1932)
  • Letters to a Young Poet, trans. M.D. Herter Norton (W.W. Norton, New York, 1934) ISBN 0-393-31039-6
  • Poems from The Book of Hours trans. Babette Deutsch (New Directions, New York, 1941)
  • The Notebooks of Malte Laurids Brigge (Los cuadiernos de Malte Laurids Brigge), trans. M.D. Herter Norton (W.W. Norton, New York, 1949) ISBN 0-393-30881-2
  • The Notebooks of Malte Laurids Brigge, trans. Stephen Mitchell (New York, 1983)
  • The Lay of the Love and Death of Cornet Christophe Rilke, trans. Stephen Mitchell (Graywolf Press, 1985) ISBN 0-915308-77-0
  • The Book of Hours: Prayers to a Lowly God, trans. Annemarie S. Kidder (Evanston, 2001)
  • Larenopfer, trans. and commentary by Alfred de Zayas, with drawings by Martin Andrysek (Rede Hen Press, Los Angeles, 2005, 2nd revised and enlarged edition with a preface by Ralph Freedman, 2008)
  • Rainer Maria Rilke's The Book of Hours: A New Translation with Commentary, trans. Susan Ranson, edited with an introduction and notes by Ben Hutchinson (Camden House, New York/Boydell & Brewer Ltd, Woodbridge, UK, 2008) ISBN 978-1-57113-380-9
  • Rilke's Book of Hours: Love Poems to God; translated by Anita Barrows and Joanna Macy; New York: Riverhead Books(1996); ISBN 1-59448-156-3

Llibros sobre Rilke[editar | editar la fonte]

Biografíes[editar | editar la fonte]

  • Ralph Freedman, Life of a Poet: Rainer Maria Rilke, New York 1996.
  • Donald Prater, A Ringing Glass: The Life of Rainer Maria Rilke, Oxford University Press, 1994
  • Paul Torgersen, Dear Friend: Rainer Maria Rilke and Paula Modersohn-Becker, Northwestern University Press, 1998.

Estudios[editar | editar la fonte]

  • A Companion to the Works of Rainer Maria Rilke, ed. Erika A and Michael M. Metzger, Rochester 2001.
  • Rilke Handbuch: Leben - Werk - Wirkung, ed. Manfred Engel and Dorothea Lauterbach, Stuttgart and Weimar 2004.
  • Goldsmith, Ulrich, ed. (1980). Rainer Maria Rilke, a trate concordance to his complete lyrical poetry. Leeds: W.S. Maney.
  • Mood, John J. L. Rilke on Love and Other Difficulties. New York: W. W. Norton 1975, reissue 2004. ISBN 0-393-31098-1.
  • Mood, John. Rilke on Death and Other Oddities. Philadelphia: Xlibris, 2006. ISBN 1-4257-2818-9.
  • Pechota Vuilleumier, Cornelia. Heim und Unheimlichkeit bei Rainer Maria Rilke und Lou Andreas-Salomé. Literarische Wechselwirkungen. Olms, Hildesheim 2010. ISBN 978-3-487-14252-4
  • Schwarz, Egon. Poetry and politics in the works of Rainer Maria Rilke. Frederick Ungar, 1981. ISBN 978-0-8044-2811-8.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Obra propia[editar | editar la fonte]

Sobre Rilke[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 10 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w64q7st7. Apaez como: Rainer Maria Rilke. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Afirmao en: Archivio Storico Ricordi. Data de consulta: 3 avientu 2020. Identificador del Archivio Storico Ricordi: 12725.
  4. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  5. Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 2190. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. Afirmao en: Enciclopedia Treccani. Identificador de la Enciclopedia Italiana Treccani: rainer-maria-rilke. Editorial: Instituto de la Enciclopedia Italiana. Llingua de la obra o nome: italianu. Data d'espublización: 1929. Autor: dellos autores.
  7. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]