Rainbow Warrior

De Wikipedia
Ficha de barcuRainbow Warrior (1978 - 1985)
Sir William Hardy (1955 - 1977)
Perfil del Rainbow Warrior I

Astilleru Hall, Russell & Company (es) Traducir
Llugar de fabricación Aberdeen
Historial
Botadura (es) Traducir
1955

Operador Ministeriu d'agricultura pesca y alimentación del Reinu Xuníu (1955 - 1977)
Greenpeace (1978 - 1985)
Carauterístiques téuniques
Eslora 40 m
Más información
Númberu IMO 5329786
Cambiar los datos en Wikidata

El Rainbow Warrior (Guerrero del arcoíris) yera'l buque insinia de la organización non gubernamental internacional Greenpeace. Foi construyíu en Aberdeen en 1955 y primeramente utilizáu pol ministeriu d'agricultura británicu como barcu d'investigación. Más palantre convirtióse en barcu de pesca nel mar del Norte hasta la so adquisición por Greenpeace en 1978. El so nome provién d'una antigua profecía de los nativos d'América del Norte. En 1981 les sos máquines fueron remplazadas.

El Rainbow Warrior yera utilizáu como barcu soporte pa les manifestaciones de protesta entamaes por Greenpeace contra distintes actividaes realizaes por diversos países contraries a la proteición del mediu ambiente y de les especies marines.

El Rainbow Warrior II foi'l siguiente buque insignia de Greenpeace.

El barcu foi fundíu por axentes de la Direición Xeneral de la Seguridá Esterior francesa en 1985, pa evitar una incursión nes sos agües territoriales, que Greenpeace quería llevar a cabu pa protestar contra les pruebes nucleares que realizaría Francia nel Atolón de Mururoa, nel sur del Océanu Pacíficu. El barcu foi reflotáu, pero les averíes yeren de tal magnitú que fixeron imposible'l so arreglu de manera que foi tresportáu en 1987 escontra les islles Cavalli onde foi fundíu pa contribuyir como santuariu de fauna marina.

Fueron munches les bandes de rock que dedicaron temes a la memoria del Rainbow Warrior, vease l'exemplu de la banda de heavy metal arxentino "Aguarón Blancu", les españoles "Avalanch" y "Asfaltu", o la banda de Heavy Rock "White Lion" dende América del Norte, cola tema "Little fighter" nel añu 1989.

Greenpeace bautizó col mesmu nome los sos nuevos barcos insinia, el Rainbow Warrior II y Rainbow Warrior III.[1]

Cronoloxía del fundimientu del Rainbow Warrior[editar | editar la fonte]

  • 23 de marzu de 1985 - Christine Huguette Cabon, de 33 años, oficial de l'armada francesa trabayando pa los servicios secretos franceses llega a Auckland col falsu nome de Frédérique Bonlieu. La so misión yera la de infiltrarse nos medios ecoloxistes pa conocer los planes de Greenpeace. Llevó a cabu la so misión llogrando gran cantidá d'información sobre la protesta que s'entamaría y sobre los arreglos pa la llegada del Rainbow Warrior. Tamién recoyó información sobre puertos costeros y arriendu de barcos de prestar, dexando Nueva Zelanda el 24 de mayu de 1985.
  • 22 de xunu de 1985 - El yate "Oueva" de Nueva Caledonia llega al puertu de Parengarenga, con una tripulación de cuatro miembros de la marina francesa portando documentación falsa. Les autoridaes del puertu dan-yos les indicaciones aduaneres que teníen de realizase.
  • 22 de xunu de 1985 - El mayor Alain Mafart, de 34 años, (sol nome de Alain Turenge de Suiza) y la capitana Dominique Prieur, de 36 años (sol nome de Sophie Turenge, tamién de Suiza) lleguen a Auckland dende Honolulu. Alain Mafart ye especialista n'operaciones subacuátiques al igual que la tripulación del Ouvea.
  • 23 de xunu de 1985 - Llega a Auckland l'oficial de servicios secretos franceses Louis-Pierre Dillais (sol nome de Jean Louis Dormand). Piénsase que foi él quien coordinó'l fundimientu del Rainbow Warrior.
  • 29 de xunu de 1985 - El Ouvea llega al puertu de Whangarei.
  • 7 de xunetu de 1985 - Lleguen a Auckland Alain Tonel, de 33 años y Jaques Camurier, de 35 años, dambos, miembros de los servicios secretos franceses faciéndose pasar por entrenadores deportivos. Esti últimu equipu foi l'encargáu d'asitiar les bombes nel barcu. Otru miembru del equipu, sol nome de Francois Regis Verlet encargar d'operaciones de reconocencia d'últimu momentu. Los sos nomes reales nun fueron revelaos mientres la investigación.
  • 7 de xunetu de 1985 - El Rainbow Warrior llega al puertu de Waitemata p'axuntase con otros barcos que participaríen na manifestación contra los ensayos nucleares franceses nel Atolón de Mururoa.
  • 10 de xunetu de 1985 - Diez minutos antes de media nueche asocede una esplosión nel Rainbow Warrior. Un miembru del equipu, el fotógrafu Fernando Pereira, de 36 años, tarda en salir y afeutáu por una segunda esplosión, perez nel barcu.
  • 11 de xunetu - Los habitantes de Nueva Zelanda espierten cola noticia del primer atentáu terrorista qu'asocede nel so país. Empecípiase una investigación de gran amplitú.
  • 12 de xunetu - Francia niega oficialmente toa intervención nel fundimientu del Rainbow Warrior, esplicando que Francia nun actúa d'esa manera. Esi mesmu día, depués de denuncies d'habitantes d'Auckland, son arrestaos y entrugaos Sophie y Alain Turenge.
  • 15 de xunetu - La policía d'Auckland viaxa a la Islla Norfolk pa entrugar a la tripulación del yate Ouvea, yá de regresu a Nueva Caledonia. Un miembru de la tripulación viaxara per avión escontra Sydney. Los investigadores recueyen muestres p'analizar pero los miembros de la tripulación del Ouvea son dexaos en llibertá per falta de pruebes. El yate nunca llegó a Numea y presumir que foi fundíu n'alta mar polos sos tripulantes.
  • 24 d'agostu de 1985 - Los maríos Turenge son acusaos de la muerte de Fernando Pereira y por actu de terrorismu. Afayar les aiciones de reconocencia de Christine Cabon (alies Frederique Bonlieu), quien sume n'Israel nos díes siguientes.
  • 8 d'agostu de 1985 - La prensa francesa informa sobre los posibles nexos ente l'atentáu terrorista y los servicios secretos franceses. El gobiernu francés noma un responsable d'investigación.
  • 9 d'agostu de 1985 - El presidente de Francia, François Mitterrand, conderga'l fundimientu del Rainbow Warrior como un actu criminal y promete castigo si demostrárase que franceses tuvieren arreyaos.
  • 22 d'agostu de 1985 - Los servicios secretos franceses revelen los verdaderos nomes de los implicaos pola investigación. Afirmen que debíen entorpecer les actividaes de Greenpeace, pero nun taben autorizaos pa llevar a cabu remanes del tipu asocedíu.
  • 28 d'agostu de 1985 - El primer ministru francés, Laurent Fabius, afirma que d'atopase culpables, los responsables seríen castigaos polos sos crímenes.
  • 23 de setiembre de 1985 - El primer ministru francés almite l'actuación de los servicios secretos, confirmando qu'actuaron so órdenes cimeros. Poro, quien actuaron nun van ser xulgaos.
  • 4 de payares de 1985 - Los oficiales Mafart y Prieur son condergaos por cargos menores a 10 años de prisión. Francia prime por que sían estraditaos.
  • 1986 - Francia prohibe delles importaciones dende Nueva Zelanda como midida de presión pa la repatriación de los dos axentes. Llegar a un alcuerdu sobre la compensación monetaria pola destrucción del barcu. Depués de la mediación del secretariu xeneral de la ONX, Javier Pérez de Cuéllar, decídese que los dos terroristes van pasar trés años confinaos nuna base militar francesa nel Pacíficu.
  • 14 d'avientu de 1987 - Francia incumple l'alcuerdu, tresportando a Alain Mafart a Francia pa un tratamientu médicu. Darréu foi asignáu a un nuevu puestu nuna academia militar en París. Dominique Prieur llega tamién a París en mayu d'esi añu.

Na cultura popular[editar | editar la fonte]

Rainbow Warrior (Amsterdam, 1981)

Creáronse delles películes de ficción sobre'l barcu, incluyendo The Rainbow Warrior Conspiracy (1989),The Rainbow Warrior (1992), y dos películes franceses Operation Rainbow Warrior y Le Rainbow Warrior (dambes de 2006).

Amás, dellos artistes y bandes musicales, incluyida la banda belga Cobalt 60, el conxuntu neozelandés The Bats, la banda feroesa de heavy metal Týr, y el grupu arxentín de heavy metal Aguarón Blancu, dedicáron-y temes al buque. Geffen Records sacó un doble álbum, Greenpeace Rainbow Warriors, en 1989 qu'incluyía cantares d'artistes como U2, INXS, The Pretenders, Talking Heads, Peter Gabriel, y White Lion. La banda sueca Europe tamién realizó una demo llamada 'Rainbow Warrior' nel so single 'Le Baron Boys, anque nun se sabe si fai referencia al barcu. La banda de punk alemana Die Toten Hosen tamién fixo referencia al fundimientu nel so cantar "Walkampf", anque ensin usar el so nome. La banda Cocu Rosie tamién tien la tema 'Rainbow Warriors' de xuru referíu a esti incidente.

Asina mesmu, escribiéronse dellos llibros sobre'l barcu, como Eyes of Fire: The Last Voyage of the Rainbow Warrior, escritu por unu de los sos tripulantes, David Robie, un añu dempués del fundimientu.

Enllaces esternos, Video[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • "The Rainbow Warrior Affair" by Mike Andrews
  • "The Death of the Rainbow Warrior" by Michael King.

Ver tamién[editar | editar la fonte]