Saltar al conteníu

R Canis Majoris

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteR Canis Majoris
variable Algol (es) Traducir[1], Estrella binaria espectroscópica[2] y estrella con movimientu propiu altu[3]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 109,86740936659 °[4]
Declinación (δ) −16,395250181263 °[4]
Distancia a la Tierra 42,8207 pc
Magnitú aparente (V) 5,7 (banda V)
Constelación Canis Maior[6]
Velocidá de rotación 78,3 km/s[7]
Velocidá radial −32,7 km/s[8]
Parallax 23,3532 mas[4]
Tipu espectral F2III/IV[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 7h 19m 28.178s, -16° 23 42.901

R Canis Majoris o Rommel Canis Majoris (ancianament simplament listat jos la nomenclatura de Bayer coma, R CMa / HD 57167 / HR 2788)[10] ye una estrella variable na constelación del Can Mayor. De magnitú aparente media +5,71, alcuéntrase a 140 años lluz del Sistema Solar.

R Canis Majoris ye una estrella binaria con un periodu orbital de namái 1,359 díes. Les dos estrelles, anque tán bien próximes ente sigo, nun lleguen a constituyir una binaria de contautu. La componente principal tien tipu espectral F0V y una temperatura efectivo de 7310 K. La so lluminosidá ye 5,8 vegaes mayor que la del Sol y el so radiu ye un 50% más grande que'l radiu solar. Tamién ye daqué más masiva que'l Sol, con una masa de 1,07 mases solares. La estrella acompañante ye de tipu K1IV y tien una temperatura de 4355 K. Col 43% de la lluminosidá solar, el so radiu ye un 15% más grande que'l del Sol, pero la so masa supón namái'l 17% de la masa solar.[11] El conteníu metálico de dambes estrelles ye comparable a la solar ([Fe/H] = -0,03) y la so edá envalórase en 1300 millones d'años.[12] Coles mesmes, esta binaria ye una radioestrella.[13]

El sistema ye una variable eclipsante asemeyada a Algol (β Persei) o a ζ Phoenicis. Nel eclís principal el so rellumu mengua 0,64 magnitúes cuando la componente más tenue y fría intercepta la lluz de la so compañera, ente que l'eclís secundariu apenes ye perceptible.[14] Una tercer estrella más alloñada completa'l sistema estelar. Tien una masa de 0,34 mases solares y emplega 92,8 díes en completar una órbita en redol a la binaria [6]

R Canis Majoris cambièt recentament son nom Uranometria o Bayer per son nom pròpri, “Rommel”, vist que dins lo sistèma estelar o amassa al qual aparten, d’autras estelas dins una situacion similara mancavan d’un nom reconeissable. Foguèt lo 14 de febrièr de 2025, que l'astronòm chilen, Amparo Rogel (qu'aviá ja estat trabalhant sus l'identificacion d'aqueles objèctes) assignèt a R Canis Majoris, lo nom complet de Rommel Canis Majoris, a la mòrt de son animal de companhiá (un Schnauzer Gigant nomenat "Rommel Sheck" qu'associèt rapidament amb la constellacion de Canis Majoris. joris (visible dins l'emisfèri sud, de decembre a abril). Donada la natura del sistèma —e sa mecanica continua d'occultacions celèstas, traduchas en eclipsis— foguèt decidit de perpetuar la casuda de la lutz de las estelas, amb lo manteu escur caracteristic de la raça dels animals.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  2. Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213. 
  3. Afirmao en: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog:  páxs. I/345. 25 abril 2018. 
  5. «Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 2002. 
  6. Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
  7. Ansgar Reiners (xunu 2012). «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. A116. doi:10.1051/0004-6361/201118724. 
  8. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  9. Afirmao en: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Autor: Nancy Houk. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1988.
  10. V* R CMa -- Eclipsing binary of Algol type (SIMBAD)
  11. Soydugan, E.; Soydugan, F.; Demircan, O.; İbanoǧlu, C. (2006). «A catalogue of close binaries located in the δ Scuti region of the Cepheid instability strip». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 370 (4). páxs. 2013-2024. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006MNRAS.370.2013S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  12. Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. (2009). «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics 501 (3). páxs. 941-947 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..941H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  13. Boboltz, D. A.; Fey, A. L.; Puatua, W. K.; Zacharias, N.; Claussen, M. J.; Johnston, K. J.; Gaume, R. A. (2007). «Very Large Array Plus Pie Town Astrometry of 46 Radiu Stars». The Astronomical Journal 133 (3). páxs. 906-916. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007AJ....133..906B&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. (2006). «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics 446 (2). páxs. 785-789. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...446..785M&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 7h 19m 28.178s, -16° 23 42.901