Ríu Obi

Coordenaes: 52°25′56″N 84°59′07″E / 52.4322°N 84.9853°E / 52.4322; 84.9853
De Wikipedia
Ríu Obi
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Óblasts Tiumén (es) Traducir
Distritos autónomos Distritu autónomu de Janti-Mansi
Tipu ríu
Coordenaes 52°25′56″N 84°59′07″E / 52.4322°N 84.9853°E / 52.4322; 84.9853
Ríu Obi alcuéntrase en Rusia
Ríu Obi
Ríu Obi
Ríu Obi (Rusia)
Datos
Conca hidrográfica cuenca hidrográfica del Obi (es) Traducir
Superficie de la conca 2 990 000 km²
Llonxitú 3650 km
Caudal 12 492 m³/s
Nacimientu Ríu Katun
Desembocadura Mar de Kara
Afluentes
Cambiar los datos en Wikidata

El ríu Obi (rusu: Река Обь) ye un llargu ríu de la Rusia asiatica o Siberia que naz nel krai d'Altái y flúi en direiciones NON y N hasta desaguar nel golfu homónimu (mar de Kara, océanu Árticu). Tien un llargor de 3650 km, pero si considérase'l sistema Obi-Irtish, algama los 5410 km, que lo asitien como'l séptimu ríu más llargu del mundu, por detrás del Amazones, Nilu, Yangtsé, el Mississippi-Missouri, el Yeniséi-Angará y el ríu Mariellu.

La so cuenca, d'aproximao 3 000 000 de km², estiéndese tamién pel territoriu de Kazakstán, Mongolia y China. Ye'l más occidental de los trés grandes cursos d'agua de Siberia. A semeyanza del Yeniséi y del Lena, el Obi, que naz nel macizu d'Altái y desagua nun estensu estuariu nel mar de Kara, cuerre en direición sur-norte y drena una gran rexón carauterizada fundamentalmente poles sos baxes altitúes.

El Obi y los sos principales tributarios, ufierten posibilidaes de navegación estacional, representando una vía de comunicación bien importante pa un espaciu con fuerte potencial de desenvolvimientu y, tamién, una exa de poblamientu apoderáu per delles grandes ciudaes como Novosibirsk, Ekaterimburgu y Omsk, grandes centros industriales. La cuenca del gran ríu, mientres les últimes décades, convirtióse nel principal llugar d'estracción d'hidrocarburos de la Federación Rusa. Estes actividaes humanes, fontes de riqueza y tamién de contaminación, amenacien medios naturales ricos y variaos, yá debilitaos pol recalentamientu climáticu.

Alministrativamente, escurre polos suxetos federales de la Federación de Rusia del krai d'Altái, óblast de Novosibirsk, óblast de Tomsk y los distritos autónomos de Janti-Mansi y Yamalo-Nenets.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Barcu saleando pel ríu Obi

Cursu del ríu[editar | editar la fonte]

El Obi ye unu de los más llargos cursos d'agua del continente asiáticu y del mundu; sicasí los datos estadísticos relativos al so llargor total pueden variar enforma en función de la fonte consultada. El cursu principal del Obi, midíu más embaxo de Biysk nel piedemonte del macizu d'Altái na confluencia del ríu Katún y del ríu Biya, hasta l'empiezu del so estuariu más embaxo de Salejard, algama los 3.650 km, a los cualos convien añedir los 800 km del so estuariu, esto ye 4.450 km. Si, sicasí, la nacencia del so principal afluente, el ríu Irtysh, considérase como l'entamu d'una arteria fluvial Obi-Irtysh, el llargor total alcanzada ye de 5.410 km; (6.210 col estuariu).[1]

El Obi cimeru[editar | editar la fonte]

La parte cimera del cursu principal del ríu estender de la confluencia del Katún y el Biya hasta al alcuentru del Obi col so afluente'l ríu Tom, a unos cincuenta quilómetros al noroeste de Tomsk.[2]

L'alcuentru de los dos ríos orixinarios de los montes Altái, el Katún (que les sos agües vienen de la fusión de les nieves de los altos cumes), al Oeste, y el Biya (emisariu del llagu Telétskoye), al Este, da nacencia al ríu Obi, agües embaxo de Biysk. Estos dos cursos d'agua, de llargores respeutivos de 688 y 301 km, y de caudal constante, apurren 626 m³/s y 477 m³/s al río naciellu.[3]

El Obi toma, na primer parte del so cursu, una direición occidental, y recibe, pela so vera esquierda, numberosos afluentes de poco llargor (comparativamente a los de más embaxo), ente ellos el Peschánaya, el Anuy y el Charysh. El ríu presenta entá un desnivel mediu relativamente fuerte de 2,5 ‰, pero yá ve entorpecido el so llechu por bancos d'arena y por isla. Dempués del so alcuentru col ríu Charysh,[4] empobinar escontra'l norte, tomando la direición de Barnaul, el valle según el calce amplíense. El Obi adquier definitivamente'l so aspeutu de cursu d'agua d'llanura dempués de recibir la contribución del Aley, tributariu pela so vera esquierda. En Barnaul, el Obi retoma una orientación occidental, el so valle amplíase entá ye más, llegando a midir ente 5 y 10 quilómetros d'anchu, cola vera esquierda más serrapatosa que la derecha; el so llechu complícase (numberosos brazos, presencia de llagos) ente que la so fondura media aumenta. El ríu camuda de nuevu de direición en Kamen-na-Obí, siguiendo un cursu empobináu al nordeste, el valle estrechar, nun midiendo más que de 3 a 5 quilómetros d'anchu antes d'entrar nel inmensu banzáu de Novosibirsk. A partir d'esta última ciudá, escurriendo siempres escontra'l Árticu, el Obi entra nuna rexón forestal onde apoderen los abeduriues y los álamos. La so velocidá de camín mengua, el so valle mide cerca de 20 quilómetros d'anchu per permediu. El cursu cimeru acaba cuando'l ríu atopar col so gran afluente pela vera derecha'l ríu Tom cerca de la ciudá de Tomsk.

El Obi mediu[editar | editar la fonte]

Unu de los afluentes del ríu pela esquierda del Obi: el Vasiugán

Esta parte del ríu estender dende la confluencia col Tom hasta la unión col so principal afluente, el ríu Irtish; equí'l cursu sigue una direición occidental.

Más embaxo de la confluencia col Tom, el cursu d'agua siberiano recibe dellos afluentes que, si pela vera esquierda, son de poco llargor (Chaya, Parabel), cola esceición del ríu Vasiugán, pela vera derecha, al contrariu, tienen cuenques hidrográfiques más importantes. El Obi recibe socesivamente les contribuciones del ríu Culym, del ríu Ket, del ríu Tym, del ríu Vaj y del ríu Agan. A partir del so confluencia col Agan, el ríu toma una direición occidental y recibe numberosos afluentes de llargor mediu: na vera derecha, el Tromégan, el Lyamin y el Nazym, na vera esquierda, el Gran Yugán y el Gran Salym, antes de xunise col so principal tributariu, el ríu Irtysh cerca de Jantý-Mansiysk. Esti postreru, nacíu nos montes de Mongolia, tien un llargor bien cimeru al Obi colos sos 4248 km pero, por cuenta de lo escaso de les precipitaciones que cayen na so cuenca hidrográfica, tien un caudal baxu (menos de 3.000 m³/s).

A partir del so alcuentru col ríu Vasiugán, el Obi entra nel ámbitu de la inmensa taiga siberiana. La so rimada mengua y el so valle ampliar de nuevu p'algamar de 30 a 50 quilómetros ente que'l llechu principal del ríu amplíase, y de un quilómetru nos estiajes, puede algamar tres quilómetros nel periodu de crecíes. La fondura del llechu permanez ente los 4 a 8 metros mientres les agües baxes. En periodu de crecida, el Obi enchir del so calce menor y anubre el valle en delles decenes de quilómetros mientres dos a tres meses.[2]

El Obi inferior[editar | editar la fonte]

Imagen satélite del delta del Obi

Esta última parte del cursu empieza dempués de la confluencia col Irtysh. El Obi dexa la so direición occidental pa tomar una direición norte-nordés hasta Peregrióbnoye. Nesta ciudá, toma una orientación totalmente norte. El ríu crucia la llende septentrional de la taiga antes d'enfusar na tundra cuando llega a la so delta.

Nun ampliu valle de 30 quilómetros, apoderáu por altores de medianes na vera derecha, el cursu d'agua escurre amodo estremándose, poco antes del Peregrebnoye, en dos brazos: el gran (Bolshaya) Obi a la derecha, el pequeñu (Malaya) Obi a la izquierda. Cada unu de los sos brazos recibe afluentes, el Kunovat y el Kazym pal primeru, el Synya y el Sosva del Norte pal segundu. Antes de llegar a Shuryshkary, el ríu tien un llechu de 19 quilómetros d'ampliu y 40 metros de fondura. Tres la confluencia, más allá de Salejard, col Poluy, el Obi estremar de nuevu en dos brazos, el Khamanelsk Obi (esquierda) y el Nadym Obi (derecha) pa formar un delta. Esti delta abre sobre'l golfu del Obi (en rusu Óbskaya Gubá), calificáu d'estuariu. L'ambigüedá sobre esti espaciu y sobre el términu que tien d'emplegase pa designalo conduz a la so esclusión, en toles fontes, nel cálculu del llargor del ríu. Con 800 quilómetros de llargu y de 30 a 100 d'ampliu, tien la so propia zona de captación, cubriendo una superficie de 105.000 km² antes del so alcuentru col mar de Kara.

Sobre la mariña oriental, ábrese un divertículo, el golfu del Taz, desaguada del ríu del mesmu nome, que drena el distritu autónomu de Yamalo-Nénets y tien una cuenca de 150.000 km² y un llargor cimeru a 1400 quilómetros.[5]

El golfu (o estuariu) del Obi, poco fondu (de 10 a 12 metros), estrema les penínsules de Yamal y Gyda; la mariña oriental ye bien serrapatosu ente que l'occidental ye baxu y banzaoso.[6]

Mapes[editar | editar la fonte]

Nel segundu mapa pueden lleese los nomes de les siguientes ciudaes nel so cursu: Barnaúl (Барнау́л), Kamen-na-Obí (Ка́мень-на-Оби́), Novosibirsk (Новосиби́рск), Kolpashevo (Колпа́шево), Nijnévatorsk (Нижневартовск), Surgut (Сургут) y Salejard (Салехард).

Hidrografía[editar | editar la fonte]

El Obi conxeláu en Novosibirsk

La cuenca del Obi cubre en total una superficie d'alredor de 2.975.000 km². Esta superficie inclúi una zona esteparia de 521.000 km² pocu irrigada que nun da llugar a nenguna aportación superficial y en consecuencia nun vien reforzar el caudal del ríu.[7] En función de la considerancia o de la esclusión d'esti espaciu, esta cuenca ye la quinta o la sesta más amplia del mundu dempués de les del Amazones, del Congo, del Mississippi, del Nilu y más o menos como la del Yeniséi.[8]

La cuenca partir pel territoriu de cuatro Estaos: Rusia (73,77%) y Kazajstán (24,71%) que comparten la casi totalidá de la so superficie, China (1,51%) y Mongolia (0,01%) que nun participa más que de manera marxinal.[9]Na so mayor parte (85%), ta constituyida pola llanura de Siberia occidental. L'únicu relieve ta formáu por pequeñes llombes, llamaes grivy, con orientación suroeste - nordés. Esti llanu ye una zona d'hinchente; los sedimentos atropar en más de 6000 metros de grosez sobre capes de terrenes de la yera secundaria.[10] Estos estensos horizontes lleven la marca de les grandes glaciaciones, cola presencia de numberosos rastros morrénicos y de terraces fluvioglaciares.

El Obi debe, per otra parte, el so estuariu a estes glaciaciones, en que'l so fondu forma un delta, esti estuariu ye'l testimoniu d'una mariña antaño somorguiada, cuando'l continente taba más fundíu pol pesu de los xelos que s'estendíen hasta los 110° de llargor este.

Hasta'l so confluencia col Irtysh, el Obi toma un antiguu canal glacial enantes ocupáu por un cursu d'agua que corría escontra la depresión aralo-caspiana. La elevación de la parte meridional de Siberia empobinó la rede hidrográfica escontra'l norte. Esta parte meridional ta constituyida pelos montes del Altái y el so ante-país que correspuende a la zona onde'l ríu recueye un gran caudal anque apenes representa más d'un 10% de la superficie total de la cuenca.

La cuenca hidrográfica tien más de 1.900 cursos d'agua con un llargor de 180.000 km. El principal tributariu del Obi, el Irtysh, tien, anque apurre poca agua al ríu, una estensa cuenca de 1.593.000 km², lo que representa cerca del 54% de la superficie total.[11]

Clima ya hidroloxía[editar | editar la fonte]

Caudal mensual del Obi en Barnaúl
Caudal mensual del Obi en Salejard

Bien estensa, la cuenca del Obi puede estremase en trés zones climátiques. Al sur de la llinia Omsk-Tomsk (alredor 55° de llatitú septentrional) prevalez el clima siberianu meridional de branu templáu (más de 25 °C en xunetu) ya iviernu duru (-15 °C en xineru), con temperatures inferiores a 0 °C de 120 a 180 díes al añu na cuenca del Irtysh, de 180 a 210 díes na del Obi (les temperatures estremes pueden alzase a más de 40 °C y baxar a -60 °C).[12]

Al norte d'esta zona hasta l'estuariu atopa'l clima siberianu de branu frescu (+15 °C en xunetu) ya iviernu severu (-10 °C en xineru), por fin l'estuariu tien un clima árticu (como en Novyi Port), onde les temperatures más baxes algamen - 32 °C n'avientu y les más altes alzar a +11 °C en xunetu. Estes baxes temperatures qu'apoderen nel conxuntu de la cuenca faen que les agües del ríu xelar mientres dellos meses al añu. Nel cursu cimeru, el Obi conxelar de principios de payares a finales d'abril en Barnaoul; en Salekhard, les sos agües xelar de finales d'ochobre a principiu de xunu.[13]

Les precipitaciones añales son escases en casi la totalidá de la cuenca -alredor de 400 mm nel Norte, de 500 a 600 mm na zona de clima siberianu de branu frescu, de 300 a 400 mm más al sur (clima siberianu meridional), y cayen, los cuatro quintes partes, mientres el periodu branizu llindada a dos meses. Solo la zona montascosa del Altái recibe abondoses precipitaciones (del orde de 2000 mm al añu), y, gracies a los sos glaciares, abastez abondosamente los afluentes más meridionales del Obi.

El so cursu d'llanura ye determinante pa dar al ríu un caudal mediocre (4,3 l/s/km²) con rellación a l'amplitú de la so cuenca.[14] Llegando al llanu, el Obi convertir nun cursu d'agua bien lento que'l so réxime varia bien pocu del sur al norte y que sufre una evaporación abondo importante que dura'l curtiu, pero dacuando templáu, periodu branizu.

En Barnaul onde'l caudal mediu[15] algama los 1.488 m³/s al igual qu'en Novosibirsk onde ye de 1760 m³/s, el Obi presenta entá un réxime hidrolóxicu de tipu nival mistu (monte y llanu). Más al norte, convertir nun ríu d'llanura, que la so escasa alimentación fai que tenga un caudal específicu baxu (la unión col Irtysh, de bien so caudal específicu, nun modificar esta carauterística). El réxime del Obi presenta entós les carauterístiques del tipu nival d'llanura clásicu con agües altes en mayu y en xunu, y los mínimos de marzu a abril. El Obi ye'l menos caudalosu de los ríos siberianos con un caudal mediu de 12.760 m³/s en Salekhard.[16] (El valor máximu rexistráu ye de 42.800 m³/s, la cifra mínima de 2.000 m³/s).

Obres d'acondicionamiento[editar | editar la fonte]

Navegación[editar | editar la fonte]

El puertu de Barnaúl sobre'l Obi

El Obi ye una vía de comunicación esencial pa Siberia occidental, anque solo sía navegable 190 díes al añu por permediu nel so cursu cimeru y alredor de 150 díes nel so cursu inferior. Una bona parte de les mercancíes tresportaes pel ríu sigue de siguío pela ruta marítima del norte al traviés del Árticu. El tresporte fluvial actúa complementariamente col Transiberianu, que garantiza les conexones Este Oeste ente les grandes cuenques siberianes: cuenca agrícola d'Omsk sobre'l Irtysh y cuenca carbonífera de Kouzbass sobre'l ríu Tom.[17] La gran exa ferroviaria crucia'l Irtysh en Omsk y el Obi en Novosibirsk, la vía ferrial del Turksib, que xune Asia Central con Siberia, xunir al Transiberianu nesta última ciudá, dempués de cruciar el Obi cimeru en Barnaul.[18]

A la fin del sieglu XIX, un conxuntu de canales, qu'utilizaba'l ríu Ket, foi construyida pa comunicar el ríu Obi col Yenisséi, pero foi abandonáu yá que nun yera competitivu con rellación al tresporte ferroviariu.

Equipamientos hidroeléctricos[editar | editar la fonte]

Les posibilidaes hidroeléctriques del Obi y de los sos afluentes son considerables y tán envaloraes en 250 mil millones kvh pero la producción ye escasa al respeutive de les sos posibilidaes. EL Obi solo apurre enerxía hasta un máximu de 2 mil millones de kvh y el Irtysh de 4 mil millones de kvh. Los principales banzaos alcontrar en Novossibirsk sobre'l Obi y en Bukhtarma y Öskemen sobre'l Irtysh. El primeru d'ellos ye abastecíu per un estensu llagu de retención, el más importante de Siberia, con una superficie de 1070 km² y con una fondura media de 9 metros.

Asentamientu y actividaes[editar | editar la fonte]

Población y ciudaes[editar | editar la fonte]

Ponte sobre'l Obi en Novosibirsk

La cuenca del Obi alcuéntrase cerca del 75% sobre territoriu rusu y, circunstancialmente, sobre'l norte de Kazajstán. La mayoría de la población ta formada por eslavos. Esisten sicasí pueblos non eslavos como'l de los cazacos que se concentra esencialmente na cuenca media del Irtysh, los pueblos de fala turca de los altáis y los shor nes zones montascoses meridionales. Los tártaros nel cursu del Irtysh y los khantys y mansis) nel Obi.

Na parte septentrional viven los pueblos Nénètse, Nganasan, Énètse y Selkup de los que dalgunos practiquen entá'l nomadismu.[19]La población concéntrase fundamentalmente nos valles, les principales ciudaes tán sobre les veres del Obi y de los sos afluentes. Dende la nacencia hasta la desaguada alcuéntrense les siguientes ciudaes:

Economía[editar | editar la fonte]

Les actividaes agrícoles ya industriales desenvolviéronse enforma na cuenca del Obi mientres el periodu soviéticu. Güei día, y a pesar d'un repliegue nos años noventa, Omsk, Novossibirk y Barnaul apaecen como los principales centros industriales. El sur de la cuenca, que correspuende a la zona esteparia, ye la principal rexón productora de trigu de primavera de Rusia. Pero anguaño ye sobremanera la estracción de petroleu y de gas natural nel centru y el norte de la cuenca lo que produz la riqueza d'esti estensu espaciu (cerca de los 2/3 d'hidrocarburos rusos prodúcense ellí). La principal zona d'estracción alcontrar nel distritu autónomu del Khantys-Mansis, esplotada dende 1965 y calificada de tercer Bakú. Desque empezó la esplotación del potencial del sosuelu, estrayxéronse non menos de 6 mil millones de tonelaes de petroleu y 500 mil millones de m³ de gas natural; les dificultaes inherentes a esta rexón, la naturaleza contraria y la falta d'inversiones en téuniques más potentes conducieron a un amenorgamientu de la producción dende 1987 (anque representara entá cerca de la metá del petroleu de la Federación Rusa.

Mediu natural[editar | editar la fonte]

Fauna y flora[editar | editar la fonte]

Sol poniente sobre la taiga siberiana

La cuenca presenta formaciones vexetales variaes. Al sur, na zona correspondiente al clima siberianu meridional, desenvuélvense'l prau siberianu, estepa de yerbes, accidentada con depresiones salines o solonetz, de barraqueres, con bosquecillos d'abeduriues, d'álamos y de pinos.

La cuenca del Irtysh, sobre los sos márxenes sur-occidentales y nos valles del Tobol y del Ichim, asitiar a la llende del clima desértico de Kazajstán y ye l'ámbitu de la estepa ónde nun s'atopen árboles. Más al norte, la taiga desenvolver nel clima siberianu de branu frescu y ta chiscada de marismas llamaes ourmany, ésta preciede a la tundra qu'ocupa la parte más baxa del ríu.

Más d'una cincuentena d'especies de pexes viven na cuenca del Obi y nel estensu estuariu.[20] De toes elles, les más importantes económicamente son delles variedaes d'esturiones como'l Stenodus leucichthyse, y el Coregonus nasuse. Esisten tamién: la perca, el tosquile, la carpa, el lucio y el alburno. La conxelación estacional de les agües de los cursos d'agua na parte baxa de la cuenca, (dende la confluencia col Tym hasta'l delta) contribúi a un fuerte amenorgamientu de la oxixenación de les agües, ya implica una elevada mortalidá nos pexes.

Ente los mamíferos presentes nel valle del Obi y de los sos afluentes ye posible afayar a numberosos animales de piel pervalible, como'l visón, la foína (Mustela erminea), la llondra, el castor, pero tamién el llobu, el foín, l'alce, la llebre ártica y el mure almizcleru. Más de 170 especies d'aves viven nes veres del ríu y los afluentes que lu abastecen, ente les que s'atopen numberoses perdices, gansos, coríos, urogallos o gangues.

Problemes ecolóxicos[editar | editar la fonte]

La fusión rápida de los glaciares del Altái multiplica'l riesgu de crecíes del Obi

El so principal afluente'l Irtysh tien parte del cursu cimeru (alredor del 30% del so llargor total) en China, que tien previstu, dende 1997, la construcción d'obres que van conducir a esviar una parte importante de les agües del ríu (a lo menos 20%), pal riego de los sos territorios grebos del noroeste.[21]La rexón de Omsk depende de les agües del Irtysh. L'amenorgamientu del so caudal podría ser catastrófica, amenorgando los volumes de pesca local, el riego de los campos y quitando a la industria d'una parte del so suministru. Les consecuencies ecolóxiques nun seríen menos graves, numberoses especies de pexes podríen sumir.

La contaminación de les agües del Obi y de los sos afluentes poles residuos industriales y urbanos ye bien grave y sigue estendiéndose. La degradación de la calidá de les agües taba alcontrada, hasta principios de los años ochenta, sobremanera nel cursu cimeru del Obi y del Irtysh, esto ye, cerca de los llugares más poblaos y más industrializaos de la Siberia occidental. Güei día, de resultes del desenvolvimientu de les zones d'estracción petrolífera y gasera, la contaminación ye mayor y algama a les rexones más septentrionales. Los accidentes d'oleoductos, les fugues de los pozos y de les estaciones de bombéu, son les causes principales de la contaminación de los cursos d'agua y de los suelos polos hidrocarburos. Los efeutos d'estos efluentes son tantu más esmolecedores cuanto que se producen en medios de baxa capacidá de autodepuración.

Unu de los afluentes de la vera derecha, el ríu Tom, crucia'l Kouzbass, el más importante centru d'estracción de carbón en Rusia y unu de los mayores centros de la metalurxa y la industria químico. Un estudiu realizáu pol Institutu de los problemes acuáticu y ecolóxicu y d'otros institutos de la caña siberiana de l'Academia rusa de les Ciencies revela qu'esti ríu ta bien espuestu a la contaminación d'orixe antrópicosobremanera agües embaxo de los grandes centros industriales.

Afluentes[editar | editar la fonte]

El ríu Obi tien bien de afluentes, siendo los más importantes los que recueye la Tabla siguiente (la tabla nun ta completa).

Ente 150 km y 200 km de llargor hai afluentes importantes como'l ríu Yung Na, el ríu Terkahes, el ríu Liong Azul y el ríu Kayson

style="background:black; color:white"
El ríu Obi y los sos afluentes (de más de 200 km y primarios destacaos)
 
Ramal Nome río Nome (rusu) Desaguada Llargor (km) Cuenca (km²) Caudal (m³/s) Suxetu(s) federal(es) rusu(os) Otru(s) país(es) Tramu
I - Ríu Katun Катунь Obi 688 60 900 626  Rusia
 Rusia
- Cursu Cimeru
- - - Ríu Chuya Чуя Katun 320 11 200 42  Rusia -
- - - Ríu Argut Аргут Katun 230 9550 95  Rusia -
- D Ríu Biya[22] Бия Obi 301 37 000 477  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Chulyshman Чулышман Biya 241 16 800 160  Rusia -
- - - Ríu Bashkaus Башкаус Chulyshman 219 7700 27  Rusia -
I - Ríu Pestchanaïa Песчаная Obi 400 5400 31,5  Rusia
 Rusia
-
I - Ríu Anouï Ануй Obi 327 6930 36,1  Rusia
 Rusia
-
I - Ríu Charys Чарыш Obi 547 22 200 192  Rusia
 Rusia
-
I - Ríu Aléi Алей Obi 828 21 100 33,8  Rusia  Kazakstán
- D Ríu Chumish Чумыш Obi 644 23 900 145  Rusia
 Rusia
-
- D Ríu Berd Бердь Obi 363 8650 45,8  Rusia -
- - Ríu Inia Obi 663 17 600 47  Rusia
 Rusia
-
- D Ríu Tom Томь Obi 827 62 000 1100  Rusia
 Rusia
 Rusia
- Cursu mediu o Alto Obi
- - - Ríu Kondoma Кондома Tom 392 8270 123  Rusia} -
- - - Ríu Mras-Sou Мрас-Су Tom 338 8840 155  Rusia -
I - Ríu Segarka Шегарка Obi 382 12 000 12,6  Rusia
 Rusia
-
- D Ríu Culym Чулым Obi 1799 134 000 785  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Serej Сереж Culym 200 4750 10  Rusia -
- - - Ríu Kija Кия Culym 548 32 200 240  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Tchet Четь Kija 432 14 300 66  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Chitchkayul Чичкаюл Culym 450 6150 33,5  Rusia -
- - - Ríu Kemtchug Кемчуг Culym 441 10 300 60  Rusia -
- - - Ríu Ulujul Улуюл Culym 411 8450 43,9  Rusia -
- - - Ríu Jaja Яя Culym 380 11 700 88,5  Rusia
 Rusia
-
I - Ríu Chaja[23] Чая Obi 134 27 200 70  Rusia -
- - - Ríu Iksa Икса Chaja 430 6130 18  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Parbig Парбиг Chaja 320 9180 29  Rusia -
- - - Ríu Baktchar Бакчар Chaja 348 7310 17,7  Rusia -
I - Ríu Parabel[24] Парабель Obi 308 25 500 90  Rusia -
- - - Ríu Kenga Кенга Parabel 498 8570 27  Rusia -
- - - Ríu Tchouzik Чу́зик Parabel 382 9000 26,8  Rusia -
- D Ríu Ket Кеть Obi 1621 94 200 560  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Paydugina Пайдугина Ket 458 8970 70  Rusia -
- - - Ríu Lisitsa Лисица Ket 414 7980  Rusia -
- - - Ríu Yeltyreva Ket 332 5240  Rusia -
- - - Ríu Yelovaya Еловая Ket 331 6230  Rusia -
- - - Ríu Orlovka Орловка Ket 327 9010 65  Rusia -
- - - Ríu Mendel Мендель Ket 366 3800  Rusia -
I - Ríu Vasyugan Васюган Obi 1082 61 800 345  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Niourolka Vasyugan 339 8110 60  Rusia -
- - - Ríu Chizhapka Чижапка Vasyugan 511 13 800 85,5  Rusia -
- - - Ríu Makhno Махня Vasyugan 211 2110  Rusia -
- - - Ríu Kelvat Кельват Vasyugan 199 1690  Rusia -
- - - Ríu Yagylyah Ягылъях Vasyugan 368 4680  Rusia -
- - - Ríu Chertala Кельват Vasyugan 311 6060  Rusia -
- D Ríu Tym Тым Obi 950 32 300 250  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Sangilka Сангилька Tym 335 4490  Rusia
 Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Lymbelka Лымбелька Tym 240 2150  Rusia
 Rusia
 Rusia
-
- D Ríu Vakh Вах Obi 964 76 700 504  Rusia -
- - - Ríu Kolikiegan Коликъеган Vakh 457 12 200 65,1  Rusia -
- - - Ríu Sabuni Сабун Vakh 328 15 700  Rusia -
- D Ríu Tromégan Тромъеган Obi 581 55 600 425  Rusia -
- - - Ríu Agan Аган Obi 544 32 200 260  Rusia -
I - Ríu Bolshoi Jugan Obi 1063 34 700 173  Rusia -
- - - Ríu Malyj Yugán Малый Юган Bolshoi Jugan 521 10 200 60  Rusia -
- D Ríu Pim Пим Obi 390 12 700 68  Rusia -
I - Ríu Bolshoi Salym Большой Салым Obi 583 18 100 69,5  Rusia
 Rusia
-
- - - Río Tucán (Rusia) Тукан Bolshoi Salym 215 2510 60  Rusia -
- D Ríu Lyamin Лямин Obi 420 14 000 100,2  Rusia -
- D Ríu Nazym Назым Obi 422 11 700 86,9  Rusia -
I - Ríu Irtysh[25] Obi 4248 2150 1 673 470  Rusia
 Rusia
 Rusia
- Cursu Inferior
- - - Ríu Konda Irtych 1097 72 800 230  Rusia -
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - - Ríu Demianka Irtych 1160 34 800  Rusia
 Rusia
-
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - - Ríu Noska Носка Irtych 374 8500 16,5  Rusia -
- - - Ríu Turtas Туртас Irtych 241 12 100 39,9  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Tobol Irtych 1591 426 000 805  Rusia
 Rusia
-
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="6" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="7" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="6" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="6" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="5" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF"
- - - Ríu Vagai Irtych 555 23 200 35  Rusia -
- - - Ríu Ishim Irtych 2450 177 000 56,3  Rusia
 Rusia
 Kazakstán
- - - Ríu Koluton Ichim 200 -  Kazakstán
- - - Ríu Terisakkan Ichim 350 -  Kazakstán
- - - Ríu Akan-Burluk Ichim 240  Kazakstán -
- - - Ríu Iman-Burluk Ichim 230  Kazakstán -
- - - Ríu Bolchaya Tava Большая Тава Ichim 180 2740 6,23  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Tuy Туй Irtych 507 8490 31,3  Rusia -
- - - Ríu Shish (o Chich) Шиш Irtych 378 5270 15,2  Rusia -
- - - Ríu Osha (Ocha) Оша Irtych 530 21 300 4,95  Rusia -
- - - Ríu Uy Уй Irtych 387 26 700 24  Rusia
 Rusia
-
- - - Río Tara Irtych 806 18 300 40,8  Rusia
 Rusia
-
- - - Ríu Om Irtych 1091 52 400 50  Rusia
 Rusia
-
- - - Río Tartes Om 566 16 200 21,2  Rusia -
- - - Ríu Itcha Ича Om 240 3300 4,81  Rusia -
- - - Ríu Chagan Шаган Irtych 295 25 400 1,02 -  Kazakstán
- - - Ríu Čar Чар Irtych 250 14 000 4,82 -  Kazakstán
- - - Ríu Uba Уба Irtych 278 9850 178 -  Kazakstán
- - - Ríu Buchtarma Irtych 336 12 660 214 -  Kazakstán
- D Ríu Kazym Казым Obi 659 35 600 267  Rusia -
- - - Ríu Amnya Амня Kazym 374 7210  Rusia -
I - Ríu Severnaja Sosva Северная Сосьва Obi 754 98 300 860  Rusia -
- - - Ríu Malaya Sosva Малая Сосьва Severnaja Sosva 484 10 400 36,7  Rusia -
- - - Ríu Liapin-Hulga[28] Ляпин Severnaja Sosva 404 27 300 345  Rusia -
- - colspan="4" bgcolor="#FFFFFF" colspan="4" | Ríu Hulga Хулга Liapin 253  Rusia -
I - Ríu Shchuchya Щучья Obi 565 12 300 109  Rusia -
- D Ríu Poluy[29] Полуй Obi 369 21 000 170  Rusia -
- - - Ríu Glubokij Poluj Глубокий Полуй Poluy 266  Rusia -
- - - Ríu Suchoj Poluy Сухой Полуй Poluy 212 5100 45  Rusia -

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Roger Brunet, Atles de la Russie et des pays prochese, Dynamiques du territoire, La Documentation Française, Paris, 1996 ISBN 978-2110034281
  • Jean Radvanyi, La nouvelle Russie, Collection O Géographie, Armand Colin, Paris, 2007 ISBN 978-2200352899
  • Jacques Béthemont, Les grands fleuvese, Armand Colin, Paris, 2000 ISBN 978-2200260927
  • Alain Giret, Hydrologie fluviale, Universités géographie, Ellipses Marketing, Paris, 2007 ISBN 978-2729832261

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Síntesis de los datos de: Inquiz, de los artículos sobre'l Obi de la Enciclopedia Británica, de la Encyclopaedia Universalis y de Jean Radvanyi, EL Obi en Diccionariu ilustráu de les maravíes naturales del mundu, Seleición del Llector Digest, 1977.
  2. 2,0 2,1 (n'inglés) Entrada «Ob River» de la Encyclopaedia Britannica, p. 1. Consultada'l 11 de xunu del 2008.
  3. (n'inglés) S.A Sukhenko, Relation between mercury concentration and water discharge in the Katun River, Siberia, International Association for sediment Water Sciences. International symposium n°6, Santa Barbara, 1995, vol. 46, n° 1, p. 245-250.
  4. Informations sur la Charysh, site de la UNESCO. Consultáu'l 11 de xunu de 2008.
  5. (n'inglés) Mark B. Allen, Clare Y. Davies, Unstable Asia: active deformation of Siberia revealed by drainage shifts, Department of Earth Sciences, University of Durham, Durham, 2007.
  6. (n'inglés) Artículu Gulf of Ob de la Encyclopaedia Britannica, non disponible en llinia.
  7. Artículu sobre'l Obi de la Encyclopaedia Universalis.
  8. Jacques Béthemont, Les grands fleuves, p. 20.
  9. (n'inglés) Transboundary rivers flowing through EECCA countries and discharging into the Arctic Ocean and their major transboundary tributaries, Nations Unies, p. 2 Lire en ligne. Consultáu'l 11 de xunu de 2008.
  10. Jean Radvanyi, L'Ob in Dictionnaire illustré des merveilles naturelles du monde, Sélection du Reader Digest, 1977, p. 282.
  11. La superficie de la cuenca y el caudal mediu de los distintos afluentes del Obi disponibles en: site rassemblant les données des principales stations hydrologiques de l'ex Union Soviétique. Consultáu'l 11 de xunu de 2008..
  12. (n'inglés) Entrada « Ob River » de la Encyclopaedia Britannica, p. 2. Consultáu'l 11 de xunu de 2008.
  13. Jean Radvanyi, El Obi en Dictionnaire illustré des merveilles naturelles du monde, Selection du Reader Digest, 1977, p. 283.
  14. Jacques Béthemont, Les grands fleuvese', p. 21.
  15. -y débit del Obi en Barnaoul. Consultáu'l 11 de xunu de 2008..
  16. -y débit de elOb à Salekhard. Consultáu'l 11 de xunu de 2008..
  17. Jacques Béthemont, Les grands fleuvese', p. 227.
  18. (n'inglés) Entada « Ob River » de la Encyclopaedia Britannica, p. 5. Consultáu'l 11 de xunu de 2008..
  19. L'otru pueblu del Gran Norte sobre jeanlouisetienne.fr. Consultáu'l 11 de xunu de 2008.
  20. (n'inglés) la cuenca del Ob Archiváu el 9 de febreru de 2007 na Wayback Machine. sobre ywat.org. Consultáu'l 11 de xunu de 2008.
  21. les moliciones ruses y kazakhes nun artículu de Ria Novosti. Consultáu'l 11 de xunu de 2008.
  22. El ríu Biya tien solo 301 km de llargor, pero si considérase'l llagu Teletskoye y una de les sos fontes, el ríu Chulyshman, algama los 615 km.
  23. El ríu Chaja tien solo 134 km de llargor, pero si considerar con una de les sos fontes, el ríu Baktchar (de 348 km), algama los 482 km.
  24. El ríu Parable, de 308 km, formar pola confluencia de los ríos Tchouzik y Kenga (498 km). El sistema parable-Kenga algama los 806 km.
  25. Hai gran disparidad ente les fontes, que pueden llegar estil los 2.980 km.
  26. El ríu Tavda (719 km) tien como una de les sos fontes al ríu Sosva (635 km), algamando'l sistema Tavda-Sosva los 1319 km.
  27. El ríu Nitsa (262 km) tien como una de les sos fontes el ríu Neiva (294 km), algamando'l sistema Nitsa-Neiva los 556 km.
  28. El ríu Liapin tien solo 151 km, pero con una de les sos fontes, el ríu Hulga, algama los 404 km.
  29. El ríu Poluy tien solo 369 km, pero con una de les sos fontes, el ríu Suchoj Poluy (de 212 km), algama los 635 km.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]