Ríu Irtish

Coordenaes: 47°24′52″N 90°12′56″E / 47.414528°N 90.215544°E / 47.414528; 90.215544
De Wikipedia
Ríu Irtish
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Óblasts Tiumén (es) Traducir
Distritos autónomos Distritu autónomu de Janti-Mansi
Tipu ríu internacional
Coordenaes 47°24′52″N 90°12′56″E / 47.414528°N 90.215544°E / 47.414528; 90.215544
Ríu Irtish alcuéntrase en República Popular China
Ríu Irtish
Ríu Irtish
Ríu Irtish (República Popular China)
Datos
Conca hidrográfica Irtysh basin (en) Traducir
Superficie de la conca 1 643 000 km²
Llonxitú 4248 km
Caudal 3000 m³/s
Nacimientu Mongolian Altai (en) Traducir
Desembocadura Ríu Obi (Janti-Mansisk)
Afluentes
Cambiar los datos en Wikidata

El ríu Irtish (rusu: Иртыш; kazaquistanín: Ертіс, Ertis; chinu simplificáu: 额尔齐斯河, pinyin: Erqisi) ye un llargu ríu d'Asia Central que flúi en direiciones NO y N al traviés de China, Kazakstán y Rusia hasta desaguar nel ríu Obi, del que ye'l so mayor afluente. Tien un llargor de 4248 km pero si considérase'l sistema Obi-Irtish, algama los 5410 km, que lo asitien como'l séptimu ríu más llargu del mundu, por detrás del Amazones, Nilu, Yangtsé, el Mississippi-Missouri, el Yeniséi-Angará y el ríu Mariellu.

Drena una vasta cuenca de 1 673 470 km², la 16ª mayor del mundu. Alministrativamente, el ríu naz en China (na Rexón Autónoma Güigur de Sinkiang), crucia Kazakstán (provincies de Kazakstán Oriental y Pavlodar) y acaba desaguando en Rusia (óblast de Tiumén y el distritu autónomu de Janti-Mansi - Yugra).

Los sos principales afluentes son los ríos Ishim (2450 km), Tobol (1591 km), Demianka (1160 km), Konda (1097 km) y Om (1090 km). Hai munches ciudaes nes sos veres, como les cazaques Öskemen, Semey y Pavlodar, y les ruses Omsk, Tara, Tobolsk y Janti-Mansisk.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Mapa en rusu del ríu Irtish (Иртыш) nel qu'apaecen les siguientes ciudaes nel so cursu: Altay (округ), Öskemen (Усть-Каменогорск), Semey (Семипала́тинск), Pavlodar (Павлода́р), Ertis (Иртышск), Omsk (Омск), Tara (Tápa), Tobolsk (Тобо́льск) y Janti-Mansisk (Ха́нты-Манси́йск)
El ríu nel condáu chinu de Burqin

Cursu chinu[editar | editar la fonte]

El ríu Irtish naz en China, na Rexón Autónoma Güigur de Sinkiang, na aguada suroccidental del macizu d'Altái mongol, el cordal de 300 km de llargor, que dixebra China de Mongolia. Nesti tramu'l ríu lleva'l nome de Ertix He (o Erqisi) y dacuando ye conocíu como Kara-Irtish (o Irtish negru). El Irtish naz nuna zona bien montascosa y escurre en direición sur ente valles estrechos y encajonados. Al salir del macizu montascosu entra na parte norte de Zungaria (China occidental), una rexón con un clima bien secu y continental, razón pola cual prodúcense grandes amplitúes térmiques tanto estacionales como mientres los ciclos diurnos y nocherniegos (dende -40 °C en xineru a 45 °C). El so relieve ye'l d'una gran cuenca endorreica, casi un desiertu fríu con presencia de zones esteparias y arrodiada por altes y serrapatosos montes con visos nevaos y fasteres cubiertes por abetos.

En llegando a la pequeña llocalidá de Koktokay (o Fuyong), el ríu vira escontra l'oeste, llixeramente norte, siguiendo'l so valle la carretera G216. Pasa bien próximu a les llocalidaes de Sarbulak y Beitun y a menos de 3 km del llagu Ulungur (1.035 km²), unu de los diez llagos d'agua duce mayores de China. En 1969 construyóse una canal ente'l Irtish y el llagu, que dexa derivar agües escontra'l llagu pa caltener el so nivel.

Al poco el ríu llega a Burgin (68 112 hab. en 1999), la principal ciudá china na so escurrir y depués, en percorriendo 525 km per territoriu chinu, crucia la frontera y enfusar en Kazakstán.

Curso cazacu[editar | editar la fonte]

La ponte Semipalatinsk, na ciudá de Semey
El ríu Irtish al so pasu por Pavlodar

El Irtish enfusar en Kazakstán, na so parte centroriental, pola provincia de Kazakstán Oriental. Aína llega al gran llagu Zaysan, alcontráu a unos 60 km de la frontera. Asitiáu orixinalmente a 386 m d'altitú y con una superficie de 1.860 km², el llagu tien unos 140 km de llargu y unos 30 km d'anchu. El llagu aumentó de forma considerable pola construcción, agües embaxo nel Irtish, de la gran presa de la central hidroeléctrica Bujtarminskaya (1953-66), que creó'l banzáu de Bujtarma (con 220 km de llargor y que con 5.490 km², ye'l 5º mayor del mundu per superficie y el 21º por volume), del que'l llagu Zaysan ye agora la cola. Nes riberes del llagu hai bastantes pequeñes llocalidaes, como Nam-Bay, Bakhor, Aksuat o Topolev Mys. Nesta zona del llagu'l ríu recibe a los sos primeros afluentes d'importancia, dambos pela esquierda, los ríos Kandisu (180 km) y Kokpekty (150 km). El Irtish, dexa'l llagu pela parte noroeste, entrando nuna zona montascosa nel llargu tramu del yá citáu banzáu de Bujtarma. Nesti tramu embalsado recibe pela derecha al ríu Narym (~100 km) y al ríu Bukhtarma (336 km) y, dempués de percorrer más de 230 km d'agües remansadas, llega a la gran presa de Bujtarminskaya, alcontrada a 5 km agües de la ciudá de Serebryansk (9.568 hab. en 2010).

Pasada la presa, el ríu vira escontra'l noroeste, algamando les pequeñes llocalidaes de Ognevika, Ermakovka y Novotroitskoe, na cola d'un nuevu banzáu, el de la central de Ust-Kamenogorsk (1939-53), con una superficie de 37 km², un llargor de 85 km y una potencia instalada máxima de 315 MW. Pasada la presa, el Irtish dexa los montes y llega al poco a Öskemen (288.660 hab. en 2010), la capital de la provincia, alcontrada nel puntu onde'l Irtish recibe pela esquierda al ríu Ulba (278 km).

Caltién el ríu la so direición, cada vez más este, hasta llegar a lo cabero d'otru gran banzáu, el de Shulbinsk (1976-87), con 702 MW y un llargor de más de 80 km. Nel tramu embalsado recibe pela derecha al ríu Uba (278 km) y en dexando tras la presa, pela marxe esquierda, al ríu Čar (250 km). Depués el Irtish llega a la ciudá de Semey (antigua Semipalatinsk, con 298.100 hab. en 2006), onde se construyó apocayá (1998-2002) una importante ponte colgante, la ponte Semipalatinsk (con un llargor de 1086 m). Prosigue'l ríu la so meyora escontra'l noroeste, recibiendo pela esquierda al ríu Chagan (295 km), poco primero de entrar na provincia de Pavlodar.

Algama depués la ciudá de Kurchatov, una antigua ciudá zarrada soviética onde taba'l polígonu nuclear o sitiu de pruebes de Semipalatinsk (zarráu en 1991), que pasó de los 20.000 habitantes nel so mayor apoxéu a apenes 11 065 hab. en 2010. El ríu vuélvese cada vez más escontra'l norte, llegando a les pequeñes ciudaes de Moldary, Maskoye, Karaterek, Sarykamys, Lebyazh'ye y Aksu (40 067 hab. en 2009). Poco primero de ésta ciudá construyóse la canal Irtish-Karaganda, una canal de 458 km que coneuta cola ciudá de Karaganda (446.200 hab. en 2006) y dexa llevar l'agua necesario pal riego de les tierres reseques de les estepes cazaques y a la so capital Astaná.

El Irtish llega depués aína a la capital provincial de Pavlodar (331.710 hab. en 2010) y depués algama les pequeñes llocalidaes de Zhidkovska, karaoba, Krasnokutski, Zhanabet y depués Irtish, la ciudá que da nome al ríu. Poco dempués, calteniendo'l so aldu al norte y en travesando la pequeña ciudá de Severnyy y de percorrer 1.700 km per territoriu cazacu, el ríu abandona Kazakstán y entra en Rusia.

Cursu rusu[editar | editar la fonte]

El ríu Irtish al so pasu cerca de la ciudá rusa de Cherlak
Una ponte sobre'l Irtish na ciudá d'Omsk
Vista de Omsk dende una ponte sobre'l Irtish

El Irtish entra en Rusia pela parte meridional del óblast de Omsk, y en pasando por Bol'shoy Atmas llega a la pequeña ciudá de Cherlak. Vuelve virar escontra'l noroeste y en pasando por Solonovska (11.586 hab. en 2010[1]) llega a la gran ciudá d'Omsk (1.154.000 hab.), la segunda ciudá más grande del Distritu Federal de Siberia y el puertu fluvial más grande nel oeste de Siberia, sede de la Compañía de navegación del ríu Irtish. En Omsk el ríu recibe, pela derecha, al ríu Om (1.090 km).

Sigue'l ríu la so meyora, pasando por Beregovoy, Krasny Yar, Krasnoyarka, Sargatskoye (8.895 hab. en 2010), Bolsherechye (11.783 hab.), Krasnoyarkiy, Yevgashchino y Ust'Tara, onde recibe pela esquierda al ríu Tara (806 km). Continua y en pasando por Yekateriniskoye, algama la ciudá de Tara (26.664 hab.), la capital del distritu de Tarsky. El ríu recibe pela derecha al ríu Uy (387 km) y dempués vuelve virar escontra'l noroeste, y en dexando tras la pequeña localida de Znamenskoya, recibe, pela esquierda, al ríu Osha (530 km) y en pasando por Lipovka, al poco y pola otra mano, al ríu Shish (o Chich) (378 km). Sigue dempués por Tashetkany y Ust'Tuy, onde recibe, pela derecha, al ríu Tuy (507 km). Sigue por Tevriz, Kipo-Kulary y algama Ust'-Ishim, onde recibe, pela esquierda, al más llargu de los sos afluentes, el ríu Ishim (2.450 km). Continua por Saugach y Mlaya Bicha, xustu antes d'abandonar el óblast de Omsk ya internase nel óblast de Tiumén, pela parte centroriental.

Llega depués el ríu a Begishevo y Vagay, onde recibe pela esquierda al ríu Vagay (555 km). Algama dempués Baksheyevo, Abalak y l'importante ciudá de Tobolsk (103.081 hab. ), onde recibe pela marxe esquierda al principal de los sos afluentes, el ríu Tobol (1.591 km).

Equí'l ríu camuda de secute d'aldu y empónse decididamente escontra'l norte, pasando por Bronnikovo y Gornoslinkino, pa dempués recibir, pela derecha al ríu Turtas (241 km), poco primero de algamar Uvat. Continua por Demyanskoye, onde recibe pela derecha a la llongura ríu Demianka (1.160 km), y sigue por Chenyy Yar y Subbota, xustu antes d'entrar nel distritu autónomu de Janti-Mansi - Yugra).

Llega dempués a Gomopravdinsk, Tsingaly, Sotnik, Batovo y Repolovo, onde al poco recibe, pela esquierda, al postreru de los sos afluentes d'importancia, el llargu ríu Konda (1.097 km). Continua'l Irtish por Tyuli y llega aína a la capital Janti-Mansisk (79.516 hab.). Al poco xúnese al ríu Obi, pela marxe esquierda, tres un percorríu de 4.248 km.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Réxime fluvial de ríu Irtish en Tobolsk

Nes riberes del ríu Irtish atópense un gran númberu de monumentos naturales, históricos y arquiteutónicos, según interesantes rutes de visita. El ríu Irtish ta rellacionáu con munchos nomes conocíos (ver Atraiciones río Irtish).

Historia[editar | editar la fonte]

Dellos pueblos mongoles y turcos ocuparon les veres del ríu mientres munchos sieglos. Nos sieglos XV y XVI, los cursos medio y baxo del Irtish taben dientro del Kanato tártaru de Sibir, conquistáu polos rusos na década de 1580. Nel sieglu XVII, el kanato de Zungaria, formáu pol pueblu mongol de los oirat, convertir nel estáu vecín del sur de Rusia, y controló la parte alta del Irtish. Mentanto, fundáronse les ciudaes ruses d'Omsk (1716), Semipalatinsk (1718, güei Semey ), Ust-Kamenogorsk (1720, güei Öskemen) y Petropavlovsk (1752).

L'Imperiu chinu Qing conquistó l'estáu de Zungaria na década de 1750. La frontera ente l'Imperiu rusu y los Qing (l'actual frontera ente Rusia y Kazakstán, nel norte, y ente Mongolia y China nel sur) foi establecida nel sieglu XIX.

Usu económicu[editar | editar la fonte]

El ríu ye navegable mientres gran parte del so cursu ente abril y ochobre, cuando nun ta conxeláu: ye percorríu por buques que tresporten mercancíes y pasaxeros, según por petroleros. Omsk ye'l puertu fluvial más grande nel oeste de Siberia, sede de la Compañía navegación del ríu Irtish.

Nel ríu construyéronse munches centrales hidroeléctriques, dalgunes d'elles bien grandes, como les realizaes en Ust-Kamenogorsk y Bakhtarminsk, cerca de la frontera con Kazakstán y China. La esclusa más fonda del mundu, con una cayida de 42 metros, dexa'l pasu del tráficu fluvial pola presa de Ust-Kemenogorsk.[2]

Dalgunos de les propuestes pa la reversión de los ríos septentrionales, llargamente aldericaes nos años 1960 y 1970, consideraron invertir la direición del fluxu del Irtish pa suministrar agua al centru de Kazakstán y a Uzbequistán. Magar estos sistemes de xestión de l'agua d'escala xigantesca nun s'executaron, ente 1962 y 1974 realizóse una canal de riego, la canal Irtish-Karaganda (rusu: Канал Иртыш — Караганда) p'abastecer d'agua a les seques estepes de Kazakstán y unu de los principales centros industriales del país, Karaganda. En 2002, construyéronse nuevos conductos p'abastecer d'agua dende la canal el ríu Ishim y la capital de Kazakstán, Astaná.

Na década de los años 2000, los proyeutos pa esviar una cantidá importante d'agua del Irtish en China, como la propuesta d'una canal Irtish Negru—Karamai, fueron denunciaos polos ecoloxistes rusos y cazacos.[3]

Rede hidrográfica del Irtish[editar | editar la fonte]

El ríu Irtish tien bien de afluentes, siendo los más importantes los que recueye la tabla siguiente:

El ríu Irtish y los sos afluentes
º
Ramal Nome río |

Nome (rusu)

Llargor (km)

Cuenca (km²) Caudal (m³/s) Kazakstán Suxetu(s) federal(ye) rusu(s)
Cursu Cimeru
ríu Ertis (Kazakstán)
- D Ríu Kaldzir - Irtych 120 3090 20,1  Kazakstán -
I - Ríu Kandisu - Llagu Zaysan 180 3500 3,75  Kazakstán -
I - Ríu Kokpekty - Llagu Zaysan 150 4400 4,40  Kazakstán -
- D Ríu Kurčum Курчум Irtych 140 6140 58  Kazakstán -
- D Ríu Narym Irtych 100  Kazakstán -
- D Ríu Buchtarma Irtych 336 12 660 214  Kazakstán -
- D Ríu Ulba Irtych 160 4990 99  Kazakstán -
- D Ríu Uba Уба Irtych 278 9850 178  Kazakstán -
I - Ríu Kyzylsu Irtych  Kazakstán -
I - Ríu Čar Чар Irtych 250 14 000 4,82  Kazakstán -
I - Ríu Chagan Шаган Irtych 295 25 400 1,02  Kazakstán -
Cursu Mediu - D Ríu Om Irtych 1091 52 400 50 -  Rusia
 Rusia
- - - Río Tartes Ríu Om 566 16 200 21,2 -  Rusia
- - - Ríu Itcha Ича Ríu Om 240 3300 4,81 -  Rusia
- D Río Tara Irtych 806 18 300 40,8 -  Rusia
 Rusia
- D Ríu Uy Уй Irtych 387 26 700 24 -  Rusia
 Rusia
I - Ríu Osha (Ocha) Оша Irtych 530 21 300 4,95 -  Rusia
- D Ríu Shish (o Chich) Шиш Irtych 378 5270 15,2 -  Rusia
- D Ríu Tuy Туй Irtych 507 8490 31,3 -  Rusia
I - Ríu Ishim Irtych 2450 177 000 56,3  Kazakstán  Rusia
 Rusia
- - - Ríu Koluton Ríu Ichim 200  Kazakstán -
- - - Ríu Žabaj Ríu Ichim 196  Kazakstán -
- - - Ríu Terisakkan Ríu Ichim 350  Kazakstán -
- - - Ríu Akan-Burluk Ríu Ichim 240  Kazakstán -
- - - Ríu Iman-Burluk Ríu Ichim 230  Kazakstán -
- - - Ríu Bolchaya Tava Большая Тава Ríu Ichim 180 2740 6,23 -  Rusia
 Rusia
I - Ríu Vagai Irtych 555 23 200 35 -  Rusia
Cursu Inferior I - Ríu Tobol Irtych 1591 426 000 805 -  Rusia
 Rusia
- - - Ríu Tavda[4] Тавда Ríu Tobol 719 88 100 440 -  Rusia
 Rusia
- - - Ríu Pelym Пелым Ríu Tavda 707 15 200 100 -  Rusia
- - - Ríu Lozva Лозьва Ríu Tavda 637 17 800 70 -  Rusia
- - - Ríu Sosva Сосьва Ríu Tavda 635 24 700 113 -  Rusia
- - - Ríu Lialia Ляля Ríu Sosva 320 7500 -  Rusia
- - - Ríu Lobva Лобва Ríu Lialia 260 3980 20,1 -  Rusia
- - - Ríu Tura Тура́ Ríu Tobol 1030 80 400 -  Rusia
 Rusia
- - - Ríu Pychna Пышма Ríu Tura 603 19 700 34 -  Rusia
 Rusia
- - - Ríu Nitsa[5] Ница Ríu Tura 262 22 600 -  Rusia
- - - Ríu Neiva Нейва Ríu Nitsa 294 5600 19 -  Rusia
- - - Ríu Rej Реж Ríu Nitsa 219 4400 11,9 -  Rusia
- - - Ríu Tagil Тагил Ríu Tura 414 10 100 -  Rusia
- - - Ríu Salda Салда Ríu Tura 182 3670 13,4 -  Rusia
- - - Ríu Iset Исеть Ríu Tobol 606 58 900 65,4 -  Rusia
 Rusia
 Rusia
- - - Ríu Miass Миасс Ríu Iset 658 21 800 17 -  Rusia
 Rusia
 Rusia
- - - Ríu Tetcha Теча Ríu Iset 240 715 000 6,63 -  Rusia
 Rusia
 Rusia
- - - Ríu Uy Уй Ríu Tobol 462 34 400 13,6 -  Rusia
 Rusia
 Rusia
- - - Ríu Uvelka Увелька Ríu Uy 260 4700 4,3 -  Rusia
- - - Ríu Toguzak Тогузак Ríu Uy 200 7970 2,9  Kazakstán  Rusia
- - - Ríu Ubagan Убаган Ríu Tobol 376 50 700  Kazakstán  Rusia
I - - Ríu Aïat Аять Ríu Tobol 225 11 000 4,88  Kazakstán  Rusia
- - - Ríu Kartaly-Aïat Карталы-Аят Ríu Aïat 160 0,54 -  Rusia
- - - Ríu Kamistiaïat Карталы-Аят Ríu Aïat 150 2950 2,18  Kazakstán  Rusia
- D Ríu Turtas Туртас Irtych 241 12 100 39,9 -  Rusia
 Rusia
I - Ríu Noska Носка Irtych 374 8500 16,5 -  Rusia
- D Ríu Demianka Irtych 1160 34 800 -  Rusia
 Rusia
- - - Ríu Keum Ríu Demianka 354 3630 -  Rusia
- - - Río Urna Ríu Demianka 336 -  Rusia
 Rusia
- - - Ríu Imgyt Ríu Demianka 304 5980 -  Rusia
I - Ríu Konda Irtych 1097 72 800 230 -  Rusia
- - - Ríu Mulymya Мулымья Ríu Konda 608 7810 22,5 -  Rusia
- - - Ríu Bolshoy Tap Большой Тап Ríu Konda 504 6700 -  Rusia
- - - Ríu Kuma Кума Ríu Konda 530 7750 22,9 -  Rusia
- - - Ríu Yukonda Ríu Konda 324 6870 -  Rusia

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Tolos habitantes de les ciudaes ruses que se citen d'equí p'arriba correspuenden colos datos provisionales del Censu de 2010, sacantes espresamente méntese otra cosa.
  2. http://www.waterwaysworld.com/latest.cgi?month=012008&start=20
  3. KAZAKHSTAN: ENVIRONMENTALISTS SAY CHINA MISUSING CROSS-BORDER RIVERS. By Gulnoza Saidazimova, 7/16/2006.
  4. El ríu Tavda (719 km) tien como una de les sos fontes al ríu Sosva (635 km), algamando'l sistema Tavda-Sosva los 1319 km.
  5. El ríu Nitsa (262 km) tien como una de les sos fontes el ríu Neiva (294 km), algamando'l sistema Nitsa-Neiva los 556 km.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]