Pyrola minor

De Wikipedia
Pyrola minor
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ericales
Familia: Ericaceae
Subfamilia: Monotropoideae
Tribu: Pyroleae
Xéneru: Pyrola
Especie: P. minor
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El peralito menor (Pyrola minor) ye una especie de la familia de les ericácees.

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta perenne, glabra, d'hasta 20 cm o más, con fueyes llargamente elíptiques, de normal de dientes roms, con peciolos más curtios que la llámina, nuna roseta. Flores blanques o rosa liles, globulares de 5-7 mm, nuna inflorescencia espiciforme terminal. Estilu curtiu, rectu, incluyíu nos pétalos. Floria en primavera y branu.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Montes, pandoriales, suelos ricos en humus.

Distribución[editar | editar la fonte]

Toa Europa, sacante Portugal y Turquía

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Pyrola minor describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 396. 1753.[2]

Etimoloxía

Pyrola: nome xenéricu que remanez del llatín y significa "pequeña pera", en referencia a la forma de les sos fueyes.[3]

minor: epítetu llatín que significa "el más pequeñu".[4]

Sinonimia
  • Amelia minor (L.) Alef.
  • Braxilia minor (L.) House
  • Braxilia parvifolia Raf.
  • Erxlebenia minor (L.) Rydb.
  • Erxlebenia rosea Opiz
  • Pyrola conferta Fisch. ex Cham. & Schlecht.[5]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Polunin, O (1989). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. «Pyrola minor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 18 de marzu de 2014.
  3. Jepson Manual Treatment
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Pyrola minor en The Plant List

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of China Editorial Committee. 2005. Flora of China (Apiaceae through Ericaceae). 14: 1–581. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  5. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  6. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  7. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  8. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  9. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]