Pyrgus malvae

De Wikipedia
Artículu revisáu
Artículu revisáu
Pyrgus malvae
Estáu de caltenimientu
Non evaluáu
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Suborde: Glossata
Infraorde: Heteroneura
(ensin clasif.): Ditrysia
Superfamilia: Hesperioidea
Familia: Hesperiidae
Subfamilia: Pyrginae
Tribu: Pyrgini
Xéneru: Pyrgus
Especie: P. malvae
(Linnaeus, 1758)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

El Pyrgus malvae ye una especie de lepidópteru ditrisiu de la familia Hesperiidae que se distribúi al traviés de la rexón Paleártica, sacante l'estremu norte y la Península Ibérica, y hacia l'este hasta China y Corea. [1][2]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Col so carauterísticu motiáu negru y el patrón blancu, esta caparina ye inconfundible, magar que cuando son vieyes los individuos descoloríos pueden tracamundiase con Erynnis tages.

Historia natural[editar | editar la fonte]

El so hábitat principal son les tierres baxes húmedes, pero otres inclúin praos con arbustos, escamplaes del arboláu y l'hábitat artificial de tierres de cultivu abandonaes. La caparina distribúise per media Europa, menos percima de los 65º N, en Fenoscandia, incluyíes les islles báltiques, vuela de 0 a 1900 metros.

Periodu de vuelu[editar | editar la fonte]

Univoltina, de mayu a empiezos de xunetu, o bivoltina, finales d'abril a comienzos de xunu y fin de xunetu/agostu según la llocalidá y altitú. Univoltina nel norte y sureste d'Europa.

Ciclu vital y fontes d'alimentación[editar | editar la fonte]

Les femes dexen puestes de güevos individuales sobre especies de la familia Rosaceae, de normal Agrimonia eupatoria, Potentilla reptans y Fragaria vesca. La fema ye mayor que'l machu..

Otres de les plantes que peracaben dacuando son Potentilla sterilis, Potentilla erecta, Sanguisorba minor, Rubus fruticosus, Rosa canina y Geum urbanum.

Nes plantes, les canesbes faen estructures d'abrigu pa usales cuando nun se tán alimentando. Les canesbes texen brotos onde la pupa pasa l'iviernu, enantes d'aprucir na primavera siguiente. La caparina adulta esnala de finales d'abril hasta mediaos de xunu.

Referencies y enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Referencies[editar | editar la fonte]