Puigcerdà

Coordenaes: 42°25′54″N 1°55′42″E / 42.431666666667°N 1.9283333333333°E / 42.431666666667; 1.9283333333333
De Wikipedia
Puigcerdà
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Ámbitu funcional territorial Altu Pirinéu y Arán
Contorna Baja Cerdaña (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Puigcerdà (es) Traducir Jordi Gassió (es) Traducir
Nome oficial Puigcerdà (ca)[1]
Códigu postal 17520
Xeografía
Coordenaes 42°25′54″N 1°55′42″E / 42.431666666667°N 1.9283333333333°E / 42.431666666667; 1.9283333333333
Puigcerdà alcuéntrase n'España
Puigcerdà
Puigcerdà
Puigcerdà (España)
Superficie 18.9 km²
Altitú 1202 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 9764 hab. (2023)
- 4585 homes (2019)

- 4673 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baja Cerdaña (es) Traducir
100% de Altu Pirinéu y Arán
0.13% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 516,61 hab/km²
Viviendes 408 (1553)
Más información
Fundación 1178
Estaya horaria UTC+01:00
puigcerda.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Puigcerdà ye una villa española, capital de la contorna catalana de la Baxa Cerdaña, na provincia de Girona, comunidá autónoma de Cataluña, y capital histórica de la contorna natural de la Cerdaña. Asitiar na ribera del ríu Segre, a unos 1.200 m sobre'l nivel del mar, y ye fronteriza con Francia.

Historia[editar | editar la fonte]

Hai enclín a creer que Puigcerdà foi fundada por Alfonsu II d'Aragón redolada al añu 1177; estos fechos, basar nun documentu que por utilidá y conveniencia de tola Cerdaña, el monarca fai treslladar la capital de la Cerdaña d'Hix a Montcerdà y que comparez Arnald de Perexens, Obispu de Urgell; ésti ruégalu qu'asígnelu y déa-y un sitiu onde construyir la ilesia y cases pa honrar a Dios y a Santa María de Urgell. El Rei col conseyu y otros Obispos y barones conceder.

Anque esti documentu paez dexar claro que'l monarca dio un estatus xurídicu a una nueva población, podría falase d'una repoblación, yá que resulta bien probable que'l llugar yá tuviera pobláu con anterioridá tal que diz Mossèn Doris Lozano; el cual básase en noticies antigües y descubrimientos arqueolóxicos que lleguen a datar del 1094.

Son diverses les cites antigües d'un "Oppidum Ceretanum" o "Podiu Cerdano", que pol so significáu solo pueden referise a esta villa de Puigcerdà yá que ye la única población de Cerdaña que caltuvo'l so raigañu de la denominación inicial; identificándose por tanto con toes estes noticies. Ye probable que por tratase d'un llugar fortificáu (Oppidum) fuera destruyíu en diverses ocasiones.

En 1270 empecípiase'l cercáu y fortificación de la villa. Por un documentu del añu 1342 sábese que la muralla qu'arrodiaba la ciudá llegó a tener hasta nueve puertes.

  • Portal del Castillo (Font del Cúcuru).
  • Portal del Querol.
  • Portal del Call o de Framenors.
  • Portal de la Morera na confluencia de la Plaza Barcelona.
  • Portal del Llívia o d'El Predicadores.
  • Portal de Frància.
  • Portal d'Age.
  • Portal d'en Calva.

Nos años 1281 y 1309 sufrió unes grandes quemes que causaron grandes daños a la ciudá, y en 1428 tuvo llugar un gran terremotu que destruyó nuevamente parte de la ciudá.

Tien un gran llagu artificial que la so concesión pa construyilo dio'l rei Sancho I de Mallorca nel añu 1260, y que'l so fin yera pal regadío de les tierres del so términu.

Foi prefeutura (capital) del departamentu del Segre mientres la so curtia pertenencia al Primer Imperiu Francés.

Clima[editar | editar la fonte]

El clima de Puigcerdà ye mediterraneu pirenaicu, con iviernos bien fríos con temperatures medies de 2ºC y -3ºC, y branos nidios, con temperatures bazcuyando ente los 12ºC y los 21ºC. La precipitación media na llanura ye d'unos 700mm. La nieve ye bien común mientres l'iviernu, dexando dacuando dellos episodios con espesures importantes. Puede xelar mientres tol añu, y mientres l'iviernu xela casi a diariu. Quepe a destacar la gran amplitú térmica qu'hai mientres l'añu y, especialmente, mientres el branu, cuando dacuando pueden haber más de 20ºC d'amplitú.

Demografía[editar | editar la fonte]

A 1 de xineru de 2010 la población del conceyu xubía a 8746 habitantes, 4421 homes y 4325 muyeres.[3]

Gráfica d'evolución demográfica de Puigcerdá (conceyu) ente 1900 y 2010

     Población de fechu (1900-1981) según los censos de población del INE.      Población de derechu (1990-2010), población según el padrón municipal, datos del INE.

Conceyu[editar | editar la fonte]

Resultaos Eleiciones Municipales de 2015 en Puigcerdà.[4]
Partíu políticu 2015
% Conceyales
Convergència i Unió (CiU) 68,94 11
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 11,46 1
Reagrupament 11,31 1

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Turiera-Puigbó Masana Independiente
1983-1987 Joan Llombart i Padrós CiU
1987-1991 Joan Llombart i Padrós CiU
1991-1995 Francesc Rosell i Blanich ERC
1995-1999 Joan Carretero i Grau ERC
1999-2003 Joan Carretero i Grau ERC
2003-2007 Joan Carretero i Grau (2003)
Joan Planella i Casasayas (2003-2007)
ERC
2007-2011 Joan Planella i Casasayas ERC
2011-2015 Albert Piñeira Brosel CiU
2015-2019 Albert Piñeira Brosel CiU
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Estanque de Puigcerdà.

Galería d'imáxenes[editar | editar la fonte]

Comunicaciones[editar | editar la fonte]

Na población remata la carretera nacional N-152, de Ripoll a Puigcerdà (continuación de la C-17).

Na actualidá hai un proyeutu nel cual la C-16 va ser convertida n'autovía dende Berga onde remata na actualidá hasta la frontera francesa cerca de Puigcerdà onde va acabar y va empezar l'autopista francesa A66 dexando asina que la llocalidá esti comunicada per víes d'alta capacidá.

Puigcerdà cunta con una estación na llinia R3 de Rodalies de Catalunya (cercaníes de Barcelona), magar dende Vic les estaciones de la llinia tienen la señalización propia d'ADIF. Amás de les víes d'anchu ibéricu, la estación de Puigcerdà cunta tamién con víes d'anchu estándar anque ensin usu, una y bones los trenes de la SNCF tienen como última estación La Tour de Carol-Enveitg.

N'el so cercanía atopa'l Aeródromu de La Cerdaña.

Persones destacaes[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. INE: Población por conceyos y sexu.
  4. Periódicu El País (España) (ed.): «Resultáu Eleiciones Municipales en Puigcerdà 2015». Consultáu'l 30 de mayu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]