Puertu Loberos

De Wikipedia
Puertu Loberos
puertu
Llocalización
Cambiar los datos en Wikidata

Puertu Loberos[Nota 1] ta asitiáu na mariña sur de la isla Ablayamientu nel sector de les islles del NON del archipiélagu de la Tierra del Fueu na rexón austral de Chile.

Alministrativamente pertenez a la comuña de Punta Arenas, provincia de Magallanes de la Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena.[1]

Dende hai aproximao 6000 años les sos mariñes fueron habitaes pol pueblu kawésqar. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu.[2]

Allugamientu[editar | editar la fonte]

Atopar nel sector de les islles del NON del archipiélagu de Tierra del Fueu sobre la mariña sur de la isla Ablayamientu y dende el puntu de vista orográficu nel sector de la zona cordillerana o insular. Les sos coordenaes son 52°51'S 74°35'O. Esiste planu del puertu nel portafolio de cartes publicaes pol SHOA de l'Armada de Chile.

Ta al sur de caleta Mataura. Formáu por un esteru de 4 nmi de llongura que s'interna na isla Ablayamientu. Cerca de punta Salida y frente al rompiente Llábanu fórmense escarceos. Al fondu atópase caleta Bon Abellugu. Na mariña este hai una pequeña llaguna y grandes superficies de roca cayuela. Escontra'l S'un enrío comunicar col senu Escondederu que nun foi esploráu. Los fondeaderos esteriores del puertu son abiertos al oeste, pero los de Bon Abellugu son más protexíos del vientu dominante.[3]

Historia[editar | editar la fonte]

Les sos mariñes fueron percorríes polos kawésqar dende hai más de 6000 años hasta mediaos del sieglu XX. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu.

A fines del sieglu XVIII, a partir del añu 1788 empezaron a llegar a la zona los balleneros, los lloberos y cazadores de foques ingleses y estauxunidenses y finalmente los chilotes. [4]

Les siguientes espediciones efectuaron trabayos hidrográficos nel sector de caleta Mataura:

  • 1774 - James Cook n'avientu, percorrió y llevantó sectores de la mariña oceánica del archipiélagu de Tierra del Fueu dende'l cabu Deseyáu hasta'l cabu de Fornos. HMS Resolution . Segundu viaxe. Espedición inglesa.
  • 1829 - Robert Fitz Roy nel primer viaxe del HMS Beagle. Espedición inglesa.[5]

Carauterístiques xeográfiques[editar | editar la fonte]

Reina casi permanentemente el mal tiempu, agua bayuroso, cielu borrinosu. Clima marítimu con temperatura pareyo mientres tol añu. El vientu predominante ye del oeste.

Hai bagues monteses y un tipu d'alga marina. Abonden los gansos y coríos monteses. Na so mariña llógrense choros, llámpares y corpuspinos. Lleguen a la caleta llobos de mar, llondres, delfines y ballenes. [6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Magallanes, 2018.
  2. Chapman, 2012, páxs. 29-30-31.
  3. Institutu Hidrográficu, 1958, p. 67.
  4. Chapman, 2012, páxs. 88-100.
  5. Institutu Hidrográficu, 1958, páxs. 5-6-8-9-10-11-12.
  6. Institutu Hidrográficu, 1958, páxs. 21-22-23.

Bibliografía utilizada[editar | editar la fonte]

Bibliografía adicional[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]