Puertu Deportivu de Xixón

Coordenaes: 43°32′44″N 5°40′00″W / 43.5456°N 5.6667°O / 43.5456; -5.6667
De Wikipedia
Puertu Deportivu de Xixón
puertu deportivu
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Xixón
Coordenaes 43°32′44″N 5°40′00″W / 43.5456°N 5.6667°O / 43.5456; -5.6667
Puertu Deportivu de Xixón alcuéntrase n'Asturies
Puertu Deportivu de Xixón
Puertu Deportivu de Xixón
Puertu Deportivu de Xixón (Asturies)
Cambiar los datos en Wikidata

El Puertu Deportivu de Xixón asitiar nel conceyu de Xixón,en plenu centru de la villa, Principáu d'Asturies. Depende de l'Autoridá Portuaria de Xixón. Llogró izar la Bandera Azul que da la Fundación Europea d'Educación Ambiental ininterrumpidamente dende 1996.

Instalaciones[editar | editar la fonte]

  • Na mar, el puertu deportivu cuenta con 780 amarres partíos ente cuatro dársenes, antepuertu (97 places), dársena interior (275 places), dársena de fomentín (199 places), dársena de fomentu (199 places), y el muelle d'espera (10 places). Los amarres tienen tomes d'agua potable y eletricidá (220 V,16 ó 32A). El caláu máximu ye de 3,50 m. Nel BOE númberu 48, de 25 de febreru de 2006, publicar el resolución de 20 de febreru de l'Autoridá Portuaria de Xixón pola que se fai pública la concesión alministrativa dada a la UTE Marítimu Ástur Favila S. L.-Aislamientos Térmicos de Galicia (Aister) S. A. pa la xestión de los puestos d'amarre del Puertu Deportivu de Xixón por 20 años. Espérase que dicha empresa amplíe les places disponiblessobremanera les destinaes a embarcaciones en tránsitu, que s'asitien nel antepuertu, y que son insuficientes ante la demanda esistente, especialmente de yates de pabellón estranxeru.
  • En tierra, ufiértase serviciu meteorolóxicu, radio (Canal 9 VHF), teléfonos y fax públicos, cyber, información turística, salón d'actos y proyeiciones, sala d'esposiciones, duches y aseos, llavandería, xelu y maquina de bébores fríes, botiquín, arriendu de bicicletes en temporada alta, serviciu de repartu de correspondencia a embarcaciones en tránsitu, y surtidor de combustibles (gasolina súper 95 y gasóil A). Esisten delles concesiones pa la esplotación d'otros servicios, como talleres y varaderu, axudicaos éstos a la empresa Motonáutica del Principáu S.L., que cunta con Travel-lift propiu d'hasta 35 Tn., Toru pa embarcaciones de 3,5 Tn., y una nave pal invernaje y arreglu d'embarcaciones na escampada de varada de la dársena de fomentu.
Dársena de fomentín del Puertu Deportivu de Xixón, en plenu centru urbanu

Faltes[editar | editar la fonte]

La falta más importante del puertu deportivu de Xixón dar nes infraestructures destinaes a usuarios de vela llixera. La concesión única, a la Federación de Vela del Principáu d'Asturies (FVPA), nun escasu espaciu del espigón que dixebra les dársenes de fomentín y fomentu, ensin vixilancia, nin tinglaos pa invernaje, nin pañoles abondos, nin servicios dignos, trai l'ausencia d'embarcaciones competitives de vela llixera nel puertu. Ello llevó a Xixón perder claramente la partida nesti aspeutu ante Santander, col so Centru d'Altu Rendimientu de Vela Príncipe Felipe. Contradictoriamente, la mayor parte del espigón ta ocupáu por otra concesión de l'Autoridá Portuaria de Xixón, a un negociu d'hostelería, absolutamente innecesariu dada la gran ufierta d'esti serviciu qu'esiste nes céntriques cais axacentes al puertu, pero que reflexa la visión de l'Autoridá Portuaria y del Conceyu de Xixón, más enfocada al turismu y al comerciu qu'a l'actividá deportiva. Tocantes a escueles de Vela llixera, solamente la del Real Club Ástur de Regatas funciona de manera permanente, nunos locales d'arriendu, con una zona de varada mínima, na zona de talleres.

Amarres[editar | editar la fonte]

Anguaño'l puertu cunta colos siguientes amarres:[1]

Llocalización Ensobies
Antepuertu 97
Dársena interior 275
Dársena Fomentín 199
Dársena Fomento 199
Muelle d'espera 10
Total 780

Accesu[editar | editar la fonte]

<o>De día,</o> pase ente la baliza verde de Sacramentu y la colorada del Dique de Santa Catalina (ente dambes queda una canal navegable de más de 2,5 m de T.Y. y d'alredor de 100m d'anchu mientres el estiaje del equinocciu). Al pasar, xire a babor pa introducise ente la baliza verde de Fomentu y la colorada de Santa Catalina.

<o>De nueche,</o> siguiendo'l balizaje.

Sacramentu: lluz verde de 360°, de s. regulares, de 0,3 s. de rellumu + 1 s. d'escuridá, y un algame de 4 M.

Dique Santa Catalina: lluz colorao (parte alta de la estremidá) de 2 s. cada 6 s., asitiada sobre una columna pintada de colloráu, de 360° de focu, algame de 10 M, de 8,55 m d'altor.

Fomentu: lluz verde de 360° de focu, de 20 s. cada minutu, y algame de 3 M (0,4 s. de rellumu + 2,6 s. d'escuridá).

<o>Lluces d'accesu al puertu</o>

Abaliza Sacramentu: centelleos verdes regulares (0,3 s. + 1 s.), algame de 4 M. Dique Santa Catalina: 2 grupos de centelleos regulares de 6 s. (0,4+0,4+0,4+4,8), algame de 6, M. Dique curvu de Fomentu: centelleos verdes regulares (20 por m.), algame de 3 M. Dique Príncipe d'Asturies: lluz de 3 rellumos verdes, cada 3 s., algame de 6 M. Contradique: lluz de 3 rellumos verdes, cada 8 s. Muelle de Los Pórticos: lluz verde ocasional (2,5 s.), algame de 6 M.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Punto d'interés en planos». Consultáu'l 29 de febreru de 2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]