La Pobla del Duc

Coordenaes: 38°54′12″N 0°25′02″W / 38.903333333333°N 0.41722222222222°O / 38.903333333333; -0.41722222222222
De Wikipedia
(Redirixío dende Puebla del Duc)
La Pobla del Duc
Q20106229 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Albaida (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Pobla del Duc (es) Traducir Vicente Gomar Moscardo (es) Traducir
Nome oficial Pobla del Duc, la (ca)[1]
Códigu postal 46840
Xeografía
Coordenaes 38°54′12″N 0°25′02″W / 38.903333333333°N 0.41722222222222°O / 38.903333333333; -0.41722222222222
La Pobla del Duc alcuéntrase n'España
La Pobla del Duc
La Pobla del Duc
La Pobla del Duc (España)
Superficie 18.87 km²
Altitú 243 m
Llenda con Guadasséquies, Bélgida, Beniatjar, Benigànim, Castelló de Rugat, Quatretonda, Llutxent, Otos y Sempere
Demografía
Población 2438 hab. (2023)
- 1238 homes (2019)

- 1305 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Albaida (es) Traducir
0.09% de provincia de Valencia
0.05% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 129,2 hab/km²
lapobladelduc.es
Cambiar los datos en Wikidata

La Pobla del Duc ye un conceyu español de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia, na comarca de Valle de Albaida.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiar na marxe cuenca derecha del ríu Albaida.

El clima ye mediterraneu.

Dende Valencia aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-40 y la CV-60 pa rematar na CV-611. Per ferrocarril puede llegase al traviés de la llinia 47 de Renfe Media Distancia, tamién conocida como llinia Valencia-Xàtiva-Alcói.

Estación ferroviaria de La Pobla del Duc

Plantía:Entamu BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:Final BS

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de La Pobla del Duc parte coles siguientes llocalidaes: Bèlgida, Beniatjar, Benigànim, Castelló de Rugat, Quatretonda, Llutxent, Otos y Sempere, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia[editar | editar la fonte]

Sobre'l so orixe sábese que nel llugar esistín'alquerías fundaes y habitaes polos musulmanes y que tres la conquista del rei Xaime I d'Aragón a mediaos del sieglu XIII, esti rei concedió una nueva fundación, apurriéndo-y al señor de Bellvis, señor feudal que daquella rexentaba estes tierres, la llamada Carta Puebla, pa la fundación d'un nuevu nucleu urbanu reconocíu pol Reinu de Valencia. Más tarde, esti señoríu, apurrió esta posesión a los Duques de Gandía, más concretamente a los duques de la Casa de Borja, d'ende'l so actual nome.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Ángel Bataller Boscá Ficheru:.svg
1983-1987 Romualdo Soler PSPV-PSOE
1987-1991 Rafael Calatayud Llorens PP
1991-1995 Rafael Calatayud Llorens PP
1995-1999 Rafael Calatayud Llorens PP
1999-2003 José Luis Soler UV
2003-2007 Natalio José Navarro Pellicer PP
2007-2011 Natalio José Navarro Pellicer PP
2011-2015 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE
2015-2019 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2011
2.642 2.627 2.596 2.490 2.435 2.427 2.543 2.595 2.645 2.621 2.561 2.539

Economía[editar | editar la fonte]

Hasta va escasos años la vide yera'l principal y casi l'únicu sostén económicu d'esta población. Pero col tiempu y les esixencies del mercáu lo que ye güei gran parte del suelu dedicar a frutales de branu, como la cirolar, pescales y el albaricoqueru. La ganadería cunta con delles granxes avícola y porcín, ente qu'en llibertá pastien unes 200 cabeces de lanar.

El sector industrial vio una amplia crecedera nos últimos años, siendo inda de menor importancia que les actividaes agroalimentaries.

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Cases Solariegas. Entá queden na población, gran númberu de cases solariegas, qu'anque espartanes nos sos acabaos, nun pierden l'encantu mediterraneu.
  • Ilesia Parroquial. Dedicada a La nuesa Señora de l'Asunción, de planta rectangular y torre de base hexagonal. La capiya de la Comunión foi construyida nel pasáu sieglu.
  • Xardín del Calvariu. Interesante xardín.
  • La Poasa. Antiguu pozu, consideráu a partir del cual establezse los primeros habitantes na zona.
  • Conventu de Mínimos. Fundáu en 1603, tomando como base la ermita de San Sebastián y San Fabián, asitiada nes contornes de la población. Tres la desamortización eclesiástica y la exclaustración decretada por Mendizábal en 1835, l'edificiu foi vencíu al conceyu, quien lo balto. De la primitiva ilesia del conventu ta dedicada a San Cosme y San Damián y apenes queden los arcos de les puertes, que fueron integraos nun pequeñu parque-xardín.

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

  • Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes en setiembre n'honor al Cristu del Amparu, San Blas y la Divina Aurora.
  • Fiestes Cíviques. Mientres los últimos años la población foi desenvolviendo nuevos actos lúdicos pal esfrute de grandes y pequeños, como la Feria Comercial y Gastronómico de La Pobla del Duc: "Bon profit i bona gana".

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]