La Pobla de Farnals

Coordenaes: 39°34′39″N 0°19′36″W / 39.5775°N 0.3266°O / 39.5775; -0.3266
De Wikipedia
(Redirixío dende Puebla de Farnals)
La Pobla de Farnals
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Huerta Norte (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Puebla de Farnals (es) Traducir Enric Palanca Torres
Nome oficial Pobla de Farnals, la (ca)[1]
Códigu postal 46139
Xeografía
Coordenaes 39°34′39″N 0°19′36″W / 39.5775°N 0.3266°O / 39.5775; -0.3266
La Pobla de Farnals alcuéntrase n'España
La Pobla de Farnals
La Pobla de Farnals
La Pobla de Farnals (España)
Superficie 4 km²
Altitú 4 m
Llenda con Massamagrell, El Puig de Santa Maria y Rafelbunyol
Demografía
Población 8699 hab. (2023)
- 4038 homes (2019)

- 3940 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Huerta Norte (es) Traducir
0.34% de provincia de Valencia
0.17% de Comunidá Valenciana
0.02% de España
Densidá 2174,75 hab/km²
lapobladefarnals.es
Cambiar los datos en Wikidata

La Pobla de Farnals ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia, na comarca de la Huerta Norte. La so población censada en 2009 yera de 7.340 habitantes (INE).[2]

Toponimia[editar | editar la fonte]

Según Cabanes, Herrero y Alonso nel so estudiu "Documentos y datos pa un estudiu toponímicu de la rexón valenciana", Farnals ye un topónimu d'orixe llatín (fenale, "henar"), del que deriven les formes Fenals y Fanals, con repercusión d'una r por influencia de la l trabada. Emili Beüt Belenguer decántase tamién pola etimoloxía llatina del topónimu, anque otros autores defenden que se trata d'un topónimu árabe.[ensin referencies] Nes donaciones feches pol Cid a J. de Perigord, efímeru obispu de Valencia, apaez la variante acastellanada Frenales. La llocalidá entera recibió tamién el nome de la Creu del Puig (la Cruz d'El Puig), por causa de la so pertenencia xurisdiccional y eclesiástico a la Baronía del Puig, que perduró hasta 1608.[3]

Xeografía física[editar | editar la fonte]

Asitiáu na parte septentrional de la comarca, a metá de camín ente Sagunto y Valencia. El so relieve ye totalmente llanu. El clima ye mediterraneu.

Nel marjal antes plantáu d'arroz, crez agora una vexetación de xuncos y espadañes.

Llocalidaes estremeres

  Norte: El Puig  
Oeste: Rafelbuñol Este: Mar Mediterraneu
  Sur: Massamagrell  

Historia[editar | editar la fonte]

La Cruz.

L'orixe de La Pobla de Farnal paez tar nuna alquería andalusí que s'atopaba, según la tradición, nel llugar que güei ocupa la ilesia parroquial,[3] frente a la fonte de Caduf. Les úniques muertes d'antiguos poblamientos son unos materiales romanos topaos en prospecciones subacuátiques na zona de la sablera.[3] Reminiscencies de la dómina islámica son, amás de la fonte de Caduf, la partida de Cebolla y el camín de los Moriscos, que xune'l barriu de Moratall cola mariña. Nel Llibre del Repartiment de Xaime I apaez como la alquería de Fernalis,[4] donada'l 17 de xunu de 1238 a Guillem d'Alcalá. El 28 d'avientu de 1240, sicasí, revocó la donación y otorgar a Deusdat, Sanç d'Aimà y Pere Martí, sacante los fornos y los molinos, tantu del nucleu de riba (الفوقية, al-fauquía) como'l de baxo (السفلية, As-siflía). Dada la revocación Guillem d'Alcalá recibió en compensación la alquería de Godayla (Godella), con acabamientu d'Eiximén Sanç de Geraix.

La Pobla de Farnal y El Puig formaron d'antiguo una baronía que perteneció pola contorna de 1340 a Margarida Gradia,[3] muyer del conde de Terranova, Nicolau Morató. Al morrer la baronesa ensin descendencia, dexó'l señoríu pa obres a la xurisdicción criminal del rei, que de la mesma fixo beneficiariu d'ésta a Valencia. Pela so parte, la xurisdicción civil pasó col tiempu a la familia Exarch, de la vecina llocalidá de Rafelbuñol, ente que la eclesiástica pasó a Massamagrell. Na primer metá del sieglu XV el llugar apaez rexistráu nel llibru de vecindaes de Valencia como les Tascas del Puig, nome que recibe tamién el planu d'Abraham Ortelius, del sieglu XVI. Mientres esta dómina la población tenía unes 9 cases (unos 36 habitantes). Ye sobremanera a partir del sieglu XVII que s'empieza a conocer a la población como la Creu del Puig, nome que sigue recibiendo popularmente y del que provién el xentiliciu creuetí.[3]

Hasta'l sieglu XVII La Pobla de Farnals tuvo conformada por dos nucleos, n'unu de los cualos probablemente habitaríen los repobladores cristianos y nel otru los musulmanes. Con éses el nucleu sur (Aciflía) constituyiría la morería, d'ende que se-y denomine Moratall na actualidá.[3] En 1608 dexó de pertenecer a El Puig y en 1609 efectuóse la espulsión de los moriscos, colo que'l nucleu quedaría despoblado. En 1646 había en La Pobla de Farnals 24 vecinos (unos 100 hab.), idéntica cifra qu'en 1713. El sieglu XVIII foi un sieglu espansivu: en 1787, yá habitaben 629 persones y cien años dempués yeren 1.021.[3] El padre creuetí Joaquín Ferrer solicitó a la Santa Sede el treslláu de los réfugos de San Félix a La Pobla de Farnals, lo que se concedió en 1785, polo que-y lo alzó en patrón del pueblu. P'allugar los restos del santu construyóse entós una nueva ilesia (qu'inda dependía eclesiásticamente de Masamagrell), bendicha'l 16 d'agostu de 1789. El templu creuetí foi darréu enancháu (1887) y eleváu a parroquia independiente l'añu 1902.

Na década de 1970 empezó a construyise'l pobláu de la sablera de La Pobla de Farnals, qu'en 1974 yá cuntaba con un puertu deportivu y una ilesia. La urbanización d'esta franxa costera significó la desapaición de bona parte de la marjal.[3] En 2003 taben censaes ellí 2.015, la metá que nel nucleu principal.[3]

Demografía[editar | editar la fonte]

Marina de La Pobla de Farnals.

El cascu urbanu orixinal componer de dos barrios: La Creu y Moratall. Atópase sobre l'antigua carretera de Barcelona (N-304) y ta conurbado con Massamagrell y Rafelbuñol.[3] Nel so términu municipal atópase tamién el nucleu de Sablera de La Pobla de Farnals, qu'apaeció a partir de la década de 1970 col boom del turismu.[3]

Nucleos del conceyu de La Pobla de Farnals
Unidá de población Coordenaes Distancia (km)
Sablera de La Pobla de Farnals 39°33′51.50″N 0°17′0.40″W / 39.5643056°N 0.2834444°O / 39.5643056; -0.2834444 3
La Pobla de Farnals (ciudá) 39°34′N 0°19′W / 39.567°N 0.317°O / 39.567; -0.317 -
Fuentes: INE 2010 (datos de 2009), Google Earth, Geonet

La población de La Pobla de Farnals caltúvose en redol a los 100 habitantes hasta'l sieglu XVIII que foi espansivu: en 1787, yá habitaben 629 persones y cien años dempués yeren 1.021. En 1910, tenía 1.145 habitantes y en 1950, 1.514. Cola inmigración y cola construcción de los primeros apartamentos na sablera, ye cuando'l pueblu crez y en 1970, yá yeren 2.606 habitantes, en 1981, 4.169 y en 2003 casi los 6.000.[3] La so población censada en 2009 yera de 7.340 habitantes (INE).[2]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
4.865 4.663 5.161 4.960 5.191 5.473 5.749 6.172 6.191 6.752

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Vicente Peris Ferrer PCE
1983-1987 José Vicente Peris Ferrer PCE-PCPV
1987-1991 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE
1991-1995 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE
1995-1999 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE
1999-2003 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE
2003-2007 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE
2007-2011 José Manuel Peralta González

Natividad García Castellar

PP

Tránsfuga del PP

2011-2015 José Manuel Peralta González PP
2015-2019 Enric Palanca Torres PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

.

Economía[editar | editar la fonte]

Al sector agrícola, tradicionalmente principal, dedícase anguaño tan solo un 6% de la población, que cultiva 220 hai, toes de regadíu, siendo los principales cultivos los cítricos (190 hai), les hortolices (27 hai) y los árboles frutales (3 hai).[3] Na industria y la construcción, qu'en 2003 ocupaben a un 23% y a 14% de la población activa respeutivamente, predominen los sectores de l'alimentación básica, construcción de maquinaria, química, productos metálicu, etc.[3] El gruesu de la población (un 57%) dedicar en 2003 al sector servicios, dada la cercanía con Valencia y el branu na sablera.[3]

Tresportes[editar | editar la fonte]

El términu de La Pobla de Farnals ta travesáu pola CV-300, qu'enllaza pel norte cola A-7 al altor de Rafelbuñol y pel sur con Almàssera y Bonrepòs i Mirambell; y pola V-21, qu'enllaza Valencia cola A-7 al altor de Puçol.[5] Cuenta coles mesmes con una parada de la llinia 3 de Metro Valencia, llamada Pobla de Farnals.

Patrimoniu[editar | editar la fonte]

Ilesia de San José y plaza de la Cruz.
  • Ilesia parroquial de San José (Església parroquial de Sant Josep): Paez que so'l so cortil atopaba la alquería andalusí que dio orixe a la población. El tempo actual construyir en 1737 y foi reformada en 1887. Inda güei puede apreciase la obra antigua (una nave de tres tramos) de la nueva, un tramu más de la mesma nave.[3] Dende 1902 ye parroquia independiente. Hai que destacar diverses pintures de los sieglos XVII y XVIII, según la capiya de la Comunión.[3] El so campanariu reformar en 2009.[ensin referencies]
  • Casa del Pueblu (Casa del Poble): Ta asitiada na plaza de San Vicente Ferrer, na mesma carretera de Barcelona y ye sede'l conceyu.[3]
  • Ilesia de la Virxe del Carmen (Església de la Mare de Déu del Carme): Construyóse alredor de 1970 na Sablera de La Pobla de Farnals y tien planta circular.[3] Trátase d'una edificación exenta, que los sos panales esteriores tán realizaos en lladriyu, siendo'l restu de la obra en formigón. El presbiteriu tien forma de lente biconvexa, teniendo tolos sos elementos forma cilíndrica de diversos altores y seiciones acordies cola so finalidá.[6]

Cultura[editar | editar la fonte]

  • Fiestes mayores: Celebrar mientres la segunda selmana de setiembre n'honor a San Félix Mártir, San José Obreru, San Francisco y l'Inmaculada Concepción.
  • Fiestes de la Sablera La Pobla de Farnals:
    • Falles: del 15 al 19 de marzu.
    • Fiestes n'honor a la Virxe del Carmen: mientres la segunda selmana de xunetu.
    • Fiestes nos (31) Complexos y Urbanizaciones de la sablera: a lo llargo del mes d'agostu. Dende 2011 tender a concentrar les fiestes en redol a la selmana na que s'allugue'l 15 d'agostu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. 2,0 2,1 INE - Rellación d'unidaes poblacionales
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 (2009) «Pobla de Farnals, La», Gran Enciclopedia Temática de la Comunidá Valenciana. Editorial Prensa Valenciana.
  4. (2009) «Fernalis», Gran Enciclopedia Temática de la Comunidá Valenciana. Editorial Prensa Valenciana.
  5. (2006) Mapa Oficial de Carreteres, 46ª, Madrid: Ministeriu de Fomentu. ISBN 84-498-0751-4.
  6. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.) (1986). «Sagunto: Pobla de Farnals: Ilesia de La nuesa Señora del Carmen», Catálogu monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caxa d'Aforros de Valencia, páx. 424. ISBN 84-505-4653-2.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Portal de la Direición Xeneral d'Alministraciones Locales de la Generalitat.