Pudu puda

De Wikipedia
Pudu puda
pudú sureñu
Estáu de caltenimientu
Cuasi amenazáu (NT)
Cuasi amenazáu (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Artiodactyla
Familia: Cervidae
Xéneru: Pudu
Especie: P. puda
Molina, 1782
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Pudú machu, Rexón de los Llagos.

El pudú sureñu[2] (Pudu puda) ye un cérvidu endémica de los montes de Chile y Arxentina.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Dempués del pudú del norte, ye'l cérvidu más pequeñu del mundu, algamando ente 36 a 41 cm d'altor y ente 7 y 10 kg de pesu. Tien una pelame aspro y trupo, de color pardu-escuru, tien una cola pequeña y les glándules preorbitales grandes. El machu tien cuernos curtios, ente que la fema escarez d'ellos.

Distribución[editar | editar la fonte]

Esti cérvidu ye endémicu de los montes de les fasteres andines nel suroeste de l'Arxentina y el sur de Chile hasta la mariña del océanu Pacíficu.[3]

Na Arxentina, la so presencia estender dende'l suroeste de Neuquén hasta'l suroeste de Santa Cruz. Nel Parque Nacional Lanín detectar en numberosos llugares tantu nel norte como nel sur del mesmu. L'área de mayor concentración d'individuos paecería ser la zona oeste de la cuenca de los llagos Epulafquen, Carilafquen y Curruhué.

En Chile, presentar en poblaciones aisllaes, dende la ciudá de Curicó hasta la Rexón del Biobío y en forma continua dende la Rexón de la Araucanía hasta la Rexón d'Aysén. El pudú aparenta ser abondosu namái na Isla de Chiloé.

Costumes[editar | editar la fonte]

Habita nos montes, namái sale a terrén descubiertu pa buscar alimentu. Vive n'asociaciones familiares o en pequeños fataos. Les sos pistes recuerden un túnel na trupa vexetación. Ta particularmente activu a l'amanecida y mientres l'anochar. Al fuxir, procura entartallase contra'l suelu. Cocia al ser escorríu por perros.

Tres 200 a 210 díes de xestación, la fema constrúi un nial de fueyes onde pare de normal una sola cría, que al nacer ye de color pardu acoloratáu con manches ablancazaes nel llombu y les zanques, les que sumen aproximao a los 3 meses d'edá. Cuando'l cervatu algama la edá de 3 meses empiecen a brotar les puntes de los cuernos. Los pudúes lleguen al maduror sexual al añu.

Alimentación[editar | editar la fonte]

Como'l restu de los venaos, el pudú ye herbívoru; aliméntase principalmente de fueyes de arbustos nativos como'l maqui y el chilco. Coles mesmes, forguen corteces ya inxeren granes, camperes y fruta cayida.

Caltenimientu[editar | editar la fonte]

D'alcuerdu a la IUCN, el pudú ye una especie Casi Amenaciada (2016). El so principales enemigu natural ye'l puma. Sicasí, los principales problemes que lo afecten son la perda del monte nativu, los frecuentes ataques de perros domésticos, los atropellos y la caza illegal.

El pudú na cultura popular[editar | editar la fonte]

El pudú apaeció nun episodiu de Planet Earth Montes estacionales, con unu de los sos predadores, el huiña.

El pudú foi popularizáu como mascota de weblog calteníu pol comediante y escritor Bob Harris, quien acompaña imáxenes del pudú y otros pequeños animales con hestories.

Un pudú apaeció como calter menor nel webcómic Cervatu de Christopher Baldwin.

El cérvidu d'esta especie ye'l símbolu de los premios «Pudú d'Oru» colos cualos son gallardoniaos los ganadores del Festival Internacional de Cine de Valdivia.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Pudu puda». IUCN Red List of Threatened Species (IUCN) 2016:  p. y.T18848A22164089. 2016. https://www.iucnredlist.org/details/18848/0. Consultáu'l 29 de xunetu de 2016. 
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Wilson, Don. Y., y DeeAnn M. Reeder, eds (2005). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (ASP), 2 vols., 3ª (n'inglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press, páx. 2142. ISBN 978-0-8018-8221-0. Consultáu'l 7 de xunetu de 2013.
  4. «Pudu puda». The IUCN Red List of Threatened Species 2016 (y.T18848A22164089). 2016. https://www.iucnredlist.org/details/18848/0. Consultáu'l 29 de xunetu de 2016. 

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]