Pseudo Aristóteles
Apariencia
Pseudo Aristóteles ye la denominación que se dio a los autores de diverses obres que trataron de faese pasar por escritos d'Aristóteles, ensin selo, o que fueron atribuyíes en dalgún determináu momentu a él y darréu comprobóse que tal atribución yera errónea.
Dalgunos d'estos llibros pueden asitiase nun marcu temporal contemporaneu d'Aristóteles, otros fueron ellaboraos nos sieglos posteriores ya inclusive dalgunos surdieron nel mundu árabe mientres la Edá Media.
Dientro d'estes obres que se consideren falsamente atribuyíes a Aristóteles pueden estremase les que s'integraron nun primer momentu nel llamáu Corpus aristotelicum[1] y les que nun figuraron nél.
Del Corpus aristotelicum
[editar | editar la fonte]Nome n'español | Nome en griegu | Nome en llatín | Observaciones |
---|---|---|---|
Del mundu | Περὶ κοσμοῦ | De mundu | Hasta la Edá Media considerar d'Aristóteles pero dende Erasmu de Rotterdam envalórase que ye obra d'un escépticu del sieglu I. |
Del espíritu | Περὶ πνεύματος | De spiritu | Supúnxose que ye obra del sieglu III e.C. |
De los colores | Περὶ χρωμάτων | De coloribus | Atribuyir a Teofrasto o a un peripatéticu de la so redolada. |
De los oyibles | Περὶ ἀκουστῶν | De audibilibus | Supuestamente ye del sieglu III e.C. |
Fisiognómica | Φυσιογνωμονικῶν | Physiognomonica | Anque les tesis que defende tienen el so orixe en Aristóteles, la redaición de la obra nun ye aristotélica. |
De les plantes | Περὶ φυτῶν | De plantis | El testu que se caltuvo ye una traducción llatina d'un testu árabe que foi nuevamente traducíu al griegu. Ye atribuyíu por dalgunos a Nicolás de Damascu.[2] |
Oyibles almirables | Περὶ θαυμασίων ἀκουσμάτων | Mirabilibus auscultationibus | Probablemente ye del sieglu III e.C. |
Mecánica | Προβληματα μηχανικά | Problemata mechanica | Suel asitiase a principios del sieglu III e.C.[3] |
De la indivisibilidad de les llinies | Περὶ ἀτόμων γραμμῶν | De lineis insecabilibus | Diógenes Laercio atribuyir a Teofrasto. |
Sitios y nomes de los vientos | Ἀνέμων θέσεις καὶ προσηγορίαι | Ventorum situs et cognomina | Supónse que foi escritu por un autor peripatéticu de la dómina de Teofrasto o posterior. |
Sobre Meliso, Jenófanes y Gorgias | Περὶ Μελισσου, Ξενοφάνους, Γοργίου | De Melisso, Xenophane, Gorgia | Alderícase la so autenticidá: dellos historiadores creen que sí puede ser d'Aristóteles anque suel atribuyise a un peripatéticu del sieglu III e.C. o a un peripatéticu eclécticu del sieglu I. |
De virtúes y vicios | Περὶ ἀρετῶν καὶ κακίων | De virtutibus et vitiis | Vien de la dómina de Teofrasto. |
Económicos | Οἰκονομικῶν | Oeconomica | Tratáu estremáu en tres llibros que pudieron ser realizaos por distintos autores, dende peripatéticos hasta estoicos.[4] Foi ellaboráu probablemente ente los sieglos II y I e.C. |
Retórica p'Alejandro | Ῥητορικὴ πρὸς Ἀλέξανδρον | Rhetorica ad Alexandrum | La obra atribuyir a Anaxímenes de Lámpsaco y pertenez al sieglu IV e.C. La carta de dedicatoria a Alexandru Magnu que figura nella nun se considera auténtica, dende tiempos de Erasmu de Rotterdam. |
Fora del Corpus aristotélicu
[editar | editar la fonte]Nome n'español | Nome en griegu | Nome en llatín | Observaciones |
---|---|---|---|
Llibru de les causes | Liber de causis | Alberto Magno considerar d'Aristóteles. | |
Llibru de la mazana | Liber de pomo | ||
Problemes ensin publicar | Problemata inedita | Supónse que ye obra d'un compilador posterior a Alejandro de Afrodisias. | |
El secretu de los secretos | Secretum secretorum | ||
Llibru de les piedres | De lapidibus | Conocida al traviés del mundu árabe. | |
Teoloxía d'Aristóteles | Theologia aristotelica | Conocida al traviés del mundu árabe. | |
Castigos d'Aristóteles a Alexandru Magnu[5] |
Notes y referencia
[editar | editar la fonte]- Franco Volpi, Enciclopedia d'obres de filosofía, volume 1, pp.147-151, Barcelona: Herder (2005), ISBN 84-254-2398-8.
- ↑ El primer corpus d'obres que s'atribuyíen a Aristóteles foi publicáu por Andrónico de Rodes aproximao ente los años 40 y 20 e.C. La edición del corpus cola que se trabaya anguaño ye la sistematizada por August Immanuel Bekker nel sieglu XIX.
- ↑ J. A. de la Fuente Freyre, La bioloxía na Antigüedá y la Edá Media p.128, Salamanca:Universidá de Salamanca (2002), ISBN 84-7800-804-7.
- ↑ David Paniagua Aguilar, El panorama lliterariu téunicu-científicu en Roma, parte 3, p.223, Salamanca: Universidá de Salamanca (2006), ISBN 84-7800-462-9.
- ↑ Aristóteles: Constitución de los atenienses; Pseudo-Aristóteles: Económicos, edición de Manuela García Valdés, p.231, Madrid:Gredos, (1984), ISBN 84-249-0934-8.
- ↑ José Luis Bermejo, El Pseudo-Aristóteles nel pensamientu políticu español
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Secretu de los secretos (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- ἜΛΕΓΧΟΣ na Retórica a Alejandro: ¿Prueba o refutación?