Prunus cerasus

De Wikipedia
Prunus cerasus
guindal
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Amygdaloideae[1]
Tribu: Amygdaleae
Xéneru: Prunus
Subxéneru: Cerasus
Seición: Cerasus
Especie: P. cerasus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Cereces, crudes
Tamañu de porción
Enerxía 50 kcal 210 kJ
Carbohidratos 12.1 g
 • Zucres 8.49 g
 • Fibra alimentaria 1.6 g
Grases 0.30 g
Proteínes 1.00 g
Agua 86.13 g
Retinol (vit. A) 64 μg (7%)
Tiamina (vit. B1) 0.030 mg (2%)
Riboflavina (vit. B2) 0.040 mg (3%)
Niacina (vit. B3) 0.400 mg (3%)
Vitamina B6 0.044 mg (3%)
Vitamina C 10.0 mg (17%)
Vitamina E 0.07 mg (0%)
Vitamina K 2.1 μg (2%)
Calciu 16 mg (2%)
Fierro 0.32 mg (3%)
Magnesiu 9 mg (2%)
Fósforu 15 mg (2%)
Potasiu 173 mg (4%)
Sodiu 3 mg (0%)
Cinc 0.10 mg (1%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Cereces, crudes na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

La guindal[2] (Prunus cerasus) ye una especie de Prunus del subxéneru Cerasus, nativu d'Europa y sureste d'Asia. Ta estrechamente emparentáu con Prunus avium, esto ye, la cerezal o zrezal. Sicasí, la so fruta ye más aceda y utilizada, sobremanera, en preparaciones culinaries. La so fruta llámase guinda.

Flores.
Frutu.
Vista del árbol.

Descripción[editar | editar la fonte]

El árbol, más pequeñu que la zrezal montesa, crez ente 4-10 metros d'altor, con numberoses ramillas en cada caña. Fueyes ovalaes o elíptiques de 3,5 a 7,5 cm de llargor. Los frutos coloraos casi negros, nacen nos tarmos más curtios.

Historia[editar | editar la fonte]

Les zrezales comunes cultivaos fueron escoyíos a partir de especímenes monteses de Prunus cerasus y la dudosamente desemeyada especie P. acida, natural del Mar Caspiu y el mar Negru. Conocíos polos griegos nel 300 e.C., tamién yeren populares ente los perses y romanos, quien los introducieron en Gran Bretaña muncho primero del sieglu I. El so cultivu popularizar en tiempos d'Enrique VIII, nel sieglu XVI y hacia 1640 rexistrárense más de dos docenes de cultivares. Los colonos ingleses que llegaron a Massachusetts llantaron la primer variedá de zrezal común, Kentish Rede.

Antes de la Segunda Guerra Mundial esistíen más de cincuenta cultivares n'Inglaterra; güei, sicasí, cultívense pocos comercialmente y a pesar de que siguen esistiendo les variedaes Kentish Rede, Amarelles, Griottes and Flemish, namái se viende la xenérica Morello na mayoría de los viveros. Esta variedá ye de floriamientu tardíu, polo que tien que soportar menos xelaes, lo cual significa una collecha más granible. Los frutos maurecen a finales de branu, finales d'agostu n'Inglaterra. Ye autu fértil y sería una bona polinizadora pa otres variedaes si nun floriara tan tarde.

Cultivo[editar | editar la fonte]

La guindal presenta requerimientos de fríu pa una fayadiza rotura de la dormición y entamu de la nueva estación de crecedera. Estos requerimientos de fríu son bien variables, según cultivar: dende 600 a 1 500 hores de fríu.[3] La guindal rique condiciones de cultivu similares a les del zrezal duce, esto ye, suelos fondos, de testura franca o francu-arenosa, bien drenaos, ensin horizontes magrizos nin capes freátiques hasta siquier 1 metru de fondura. Suel ser más esixente en nitróxenu que la zrezal duce. Cola cereza ellabórense diversos llicores o destilaos, como'l Marrasquino y el Kirsch.

Propiedad[editar | editar la fonte]

Úsense los pedúnculos de los frutos. Decocción: 10%, ferver 10 minutos. Tomar mediu llitru al día. Si los pedúnculos son frescos, macerar primeramente mientres 12 hores.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Prunus cerasus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 474–475, nel añu 1753.[5]

Etimoloxía

Prunus: nome xenéricu que provién d'un antiguu nome griegu (προύνη), y depués llatín (prūnus, i) de la cirolar. Yá emplegáu por, ente otros, Virxiliu (Xeórxiques, 2, 34) y Pliniu'l Vieyu (Historia naturalis,13, XIX, 64)[6][7]

cerasus: epítetu llatín ;Sinonimia:


Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. D. Potter, T. Eriksson, R. C. Evans, S. Oh, J. E. E. Smedmark, D. R. Morgan, M. Kerr, K. R. Robertson, M. Arsenault, T. A. Dickinson & C. S. Campbell (2007). «Phylogeny and classification of Rosaceae» (n'inglés). Plant Systematics and Evolution 266 (1–2):  páxs. 5–43. doi:10.1007/s00606-007-0539-9. http://biology.umaine.edu/Amelanchier/Rosaceae_2007.pdf.  Nótese qu'esta publicación ye anterior al Congresu Internacional de Botánica de 2011 que determinó que la subfamilia combinada, a la qu'esti artículu refierse como Spiraeoideae, tenía de denominase Amygdaloideae.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Sozzi, Gabriel O. (ochobre de 2008). Árboles frutales. Ecofisioloxía, cultivu y aprovechamientu, 1ª reimpresión, Buenos Aires: Facultá d'Agronomía, páx. 53. ISBN 950-29-0974-7.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Prunus cerasus». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 28 de payares de 2009.
  5. Prunus cerasus en Trópicos
  6. En Nomes botánicos
  7. Prunus en F. Gaffiot, Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934.
  8. Prunus cerasus en Catalogue of life
  9. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  10. Prunus cerasus en PlantList/

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A. J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  6. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  7. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  8. Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  9. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
  10. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]