Provincies de Sudáfrica

De Wikipedia
(Redirixío dende Provincies de Suráfrica)

Sudáfrica ta estremada en nueve provincies. Tres les eleiciones xenerales en Sudáfrica d'abril de 1994, los homelands, conocíos como bantustán, fueron reintegrados na República y cuatro de les esistentes provincies fueron convertíes en nueve. N'avientu 2005, la 12ª enmienda de la constitución varia les fronteres de les provincies.

Provincies actuales[editar | editar la fonte]

Mapa de les provincies de Sudáfrica
Bandera Provincia Capital Ciudá más poblada Sup.[1]
(km²)
Población (2011)[2]
(hab.)
Densidá (2011)
(hab/km²)
IDH (2003) [3]
Cabu del Norte Kimberley Kimberley 372 889 1 145 861 3,1 0,69
Cabu Occidental Ciudá del Cabu Ciudá del Cabu 129 462 5 822 734 45,0 0,77
Cabu Oriental Bhisho (Bisho) Port Elizabeth 168 966 6 562 053 38,8 0,62
Estáu Llibre Bloemfontein Bloemfontein 129 825 2 745 590 21,1 0,67
Gauteng Johannesburgu Johannesburgu 18 178 12 272 263 675,1 0,74
KwaZulu-Natal Pietermaritzburg Durban 94 361 10 267 300 108,8 0,63
Limpopo Polokwane (Pietersburg) Polokwane 125 754 5 404 868 43,0 0,59
Mpumalanga Nelspruit Nelspruit 76 495 4 039 939 52,8 0,65
Noroeste Mahikeng (Mafikeng) Rustenburg 104 882 3 509 953 33,5 0,61
República de Sudáfrica Pretoria, Ciudá del Cabu, Bloemfontein Johannesburgu 1 220 813 51 770 560 42,4 0,67

Notes:

† Estes estadístiques nun inclúin les Islles Príncipe Eduardo (335km², con residentes non permanentes), que son territorios subantárticos nel Océanu Índicu pero parte de la Provincia Occidental del Cabu por propósitos eleutorales
‡ Pietermaritzburg y Ulundi fueron capitales conxuntes de KwaZulu-Natal dende 1994 hasta 2004.

Historia[editar | editar la fonte]

Les provincies tres la creación de la Unión Sudafricana en 1910.
Provincies y bantustanes, tres la implementación del apartheid.

La división de Sudáfrica en distintes rexones alministratives puede estremase en trés distintos periodos.

Dende l'establecimientu de la Unión Sudafricana en 1910, la principal división foi en cuatro provincies. Sicasí, dende 1913, los propietarios blancos de tierres acutaron ciertes árees que tomaben un 13% del país no que más tarde se denominaríen "homelands" (tamién conocíes como bantustanes) que sirvíen como estaos nacionales de iure pa los negros y llograron ser unos de los puntales del apartheid. En 1976 el homeland de Transkei foi'l primeru n'aceptar la independencia, y a pesar de qu'esti estatus nunca foi reconocíu por nengún otru estáu, otros trés homelands siguieron esi camín.

Dende 1994 Sudáfrica foi estremada nos nueve provincies qu'apaecen de primeres d'esti artículu. Los homelands fueron reintegrados na República pa les eleiciones d'abril de 1994.

1910-1994[editar | editar la fonte]

Provincia Capital Población máxima
Provincia del Cabu (1910-1994) Ciudá del Cabu 6 125 335
Provincia de Natal (1910-1994) Pietermaritzburg 2 430 753
Estáu Llibre d'Orange (1910-1994) Bloemfontein 2 193 062
Transvaal (1910-1994) Pretoria 9 491 265
Homelands Capital Población máxima
Bophuthatswana (1977-1994)† Mmabatho 1 478 950
Ciskei (1972-1994)† Bisho 677 920
Gazankulu (1971-1994) Giyani 954 771
KaNgwane (1981-1994) Louieville
Schoemansdal (de facto)
779 240
KwaNdebele (1981-1994) KwaMhlanga 404 246
KwaZulu (1981-1994) Nongoma (till 1980)
Ulundi (1980-1994)
3 400 000
Lebowa (1972-1994) Lebowakgomo 2 740 587
QwaQwa (1974-1994) Phuthaditjhaba 342 886
Transkei (1976-1994)† Untata 2 323 650
vienda (1979-1994)† Thohoyandou 558 797
Mandatos Capital Población máxima
África del Suroeste Windḥoek -

Notes:

† Estaos onde'l Homeland foi independente.

En 1994 la Provincia del Cabu estremar en trés (Oriental, Septentrional y Occidental), unificáronse la Provincia de Natal y el batustán de Kwa-Zulú, l'estáu Llibre d'Orange pasó a llamase provincia del Estáu Llibre, y la provincia de Trasvaal estremar ente Gauteng, Mpaumalanga y Limpopo. Tamién se creó la povinca del Noroeste con cachos de Transvaal, el Cabu y la totalidá de Bophuthatswana.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (2012) Statistics South Africa: Census 2011: Census in brief (n'inglés). ISBN 9780621413885.
  2. (2012) Statistics South Africa: Census 2011: Census in brief (n'inglés). ISBN 9780621413885.
  3. Adelzadeh, Asghar. Oxford University Press: South Africa Human Development Report 2003 (n'inglés). ISBN 978-0-19-578418-3.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]