Provincia de Denizli

Coordenaes: 37°50′N 29°04′E / 37.84°N 29.07°E / 37.84; 29.07
De Wikipedia
Provincia de Denizli
Alministración
PaísBandera de Turquía Turquía
ISO 3166-2 TR-20
Tipu d'entidá provincia de Turquía
Capital Denizli
Nome llocal Denizli ili (tr)
División
Xeografía
Coordenaes 37°50′N 29°04′E / 37.84°N 29.07°E / 37.84; 29.07
Llenda con provincia d'Afyonkarahisar, provincia d'Aydın, provincia de Burdur, provincia de Manisa, provincia de Muğla y provincia d'Uşak
Demografía
Población 1 051 056 hab. (31 avientu 2021)
Más información
denizli.gov.tr
Cambiar los datos en Wikidata

Denizli İli ye una de les 81 provincies de Turquía. Allugada n'Anatolia occidental, atiesta coles provincies (iller) d'Oşak pel norte, Burdur, Isparta y Afyon pel este, Aydın y Manisa pel oeste, y Muğla pel sur.

  • Superficie: 11.716 km²
  • Población (2000): 850.029
  • Densidá de población: 72,55 hab./km²
  • Capital: Denizli
    • Población (2000): 275.480
  • Distritos (ilçeler):


Xeografía[editar | editar la fonte]

La provincia de Denizli pertenez a la rexón d'Exéu, ente los 28°30' y los 29°30' de llargor Y, y los 37° 12' y los 38°12' de llatitú N. Ente'l 28 y el 30% de la superficie correspuende a planicies, 25% ye una pandu elevada, y 47% ye terrenal montascosu. El monte Honaz ye la mayor elevación de la provincia, y d'Anatolia occidental, con 2571 metros s.n.m. El monte Babadağ (Montaña Padre) nel cordal Mentes algama los 2308 m. El llagu Acıgöl ye la mayor superficie llacustre de la provincia, y de él estrayen sales d'usu industrial (sulfatu de sodiu). Al oeste de Sarayköy hai una surgente termal que comparte les nacientes del ríu Büyük Menderes. L'agua d'esti manantial contién bicarbonatos y sulfatos. Anguaño esiste una planta de producción d'enerxía llétrica de fonte xeotérmica, qu'aprovecha un 11% de la enerxía de la fonte. Otru manantial xeotérmico en Kızıldere algama temperatures de 200 °C.

Clima[editar | editar la fonte]

Polo xeneral, predomina'l clima templáu típicu de la rexón del Exéu. Sicasí, a midida que xúbese, el clima endurezse. Nun son infrecuentes pel branu temperatures del orde de 40 °C, y de -10 °C pel hibiernu. Hai precipitaciones mientres unos 80 díes per añu, mayormente pel hibiernu.

Historia[editar | editar la fonte]

Ye común topar en Denizli traces de cultures prehistóriques, según evidencies de cultures prehititas y del Imperiu Hitita. Tamién quedaron ruines de les civilizaciones frixa, lidia y persa. Abonden trazar d'asentamientos de la Grecia antigua, a partir del tiempu d'Alexandru Magnu; xacimientos arqueolóxicos particularmente interesantes son les antigües ciudaes de Laodicea, a unos 6 km al norte de Denizli, cerca de Eskihisar, y Hierápolis (Patrimoniu de la Humanidá). Cola espansión del Imperiu romanu, dambes ciudaes cayeron so control de Roma, y al estremase l'Imperiu en 395 quedaron como frontera del Imperiu romanu d'Oriente. Entá güei, la Ilesia de Laodicea (una de los siete mentaes como destinatarias del Llibro de la Revelación) ye un importante centru de pelegrinaxe, y yá lo yera en tiempos pre-cristianos.

Los turcos apaecen na zona alredor de 1070, dómina en que Afsyn bey, a les órdenes del Sultán selyúcida Alp Arslan, invade la rexón. La segunda y tercer Cruzaes intentaron cruciar al traviés de Denizli. Depués de que los turcos establecieren el so dominiu, l'asentamientu esistente en Laodicea mover en parte escontra'l sur y desenvolvióse nel terrén de l'actual ciudá de Denizli, garnatizándose el suministru d'agua al traviés d'un acueductu construyíu con tubos de piedra. El nome de Laodicea mutó llixeramente a Ladik; col treslláu al nuevu sitiu, el nome foi tresformándose gradualmente en Tonguzlu, Tonuzlu, Tenguzlug, Donuzlu; hasta llegar al actual Denizli (lliteralmente, con mar, anque la ciudá ta asitiada tierra adientro).

El viaxeru turcu Evliya Çelebi, que visitó la ciudá hai unos 300 años, dexó un precisu rellatu:

La ciudá llámase asina porque hai dellos ríos y llagos alredor d'ella. Ello ye que ta a cuatro díes de camín del mar. La so fortaleza ye de forma cuadrada, construyida nun llugar llanu. Nun tien fosos. La so periferia tien un llargor de 470 pasos. Tien cuatro puertes. Estes son: la puerta de los pintores al Norte, la de los fabricantes de montadures al Este, la de la Mezquita nueva al sur, y la de los viñeos al Oeste. Hai unos cincuenta guardias armaos na fortaleza. La ciudá principal arrodia la fortaleza, y tien 44 distritos y 3600 cases. Hai 57 mezquites grandes y pequeñes, y masjids de distritu, siete madrases, siete escueles pa neños, seis baño y diecisiete alojamiento pa derviches...

Dempués de la Primer Guerra Mundial, cuando l'exércitu griegu llegó a Esmirna el 15 de mayu de 1919, Denizli convertir n'unu de los primeros centros de la resistencia turca. Fuercies de milicianutrir d'un gran númberu de llabradores de la zona y comandadas por Yörük Ali y Demirci Efes esplegar nel frente del Menderes. Reforzaes por tropes regulares del exércitu turcu, repelieron a les fuercies griegues y Denizli permaneció so control turcu hasta'l fin de la Guerra d'Independencia Turca en 1922.

Sitios d'interés[editar | editar la fonte]

Amás de les ciudaes helenístiques de Laodicea, Hierápolis (dambes yá mentaes) y Tripolis, otros sitios destacaos inclúin:

  • Kolossai
Nun esiste información precisa sobre l'antigua ciudá de Kolossai, nes fasteres baxes del monte Honaz, a unos 3km al norte del pueblu de Honaz. Kolossai foi destruyida por un terremotu, como otres ciudaes antigües de la rexón, y solo unos pocos restos llegaron hasta'l nuesu tiempu. Conozse qu'una ciudá llamada Khonae fuera establecida nel actual allugamientu de Honaz mientres la dómina bizantina. Hai amás en Honaz una fortaleza selyúcida, y la mezquita de Murat que se remonta al reináu del Sultán otomanu Murad II (1404-1451).
  • Beyce Sultan
Ente 1953 y 1959, escavaciones llevaes a cabu polos arqueólogos británicos Seton Lloyd y James Mellaart en Beycehöyük, 6km al sur de la ciudá de Çivril, afayaron artefautos de la Edá del Cobre que se remonten al 3000 e. C. Supónse que Beycehöyük foi'l centru del reinu Arzawa del Imperiu Hitita. Darréu, frixos, carios, lidios, perses y macedonios pasaron pola rexón, anque poques traces queden del so pasu. Supónse que los artefautos atopaos en túmulos y roques topaos na granxa Yavuzca, a 20km de Çivril, son de la civilización frixa. La tumba de Beyce Höyük ye de dómina selyúcida.
  • Caravanserai de Akhan
El caravanserai selyúcida de Akhan, a unos 6 km de la ciudá de Denizli sobre la ruta a Ankara, que se caltién en gran parte, foi construyíu por Karasungur ibn Abdullah ente 1253 y 1254.
  • Caravanserai de Hanabat
El caravanserai de Çardak Hanabat foi construyíu por Esedüddin Ayaz mientres el reináu del sultán selyúcida Alaattin Keykubat.
  • Ponte Ahmetli
La ponte Ahmetli sobre'l ríu Büyük Menderes, a 15km de l'aldega de Sarayköy, remontar a tiempos romanos. La seición media de la ponte foi volada mientres la Guerra Greco-Turca de 1919-22, y reconstruyida en formigón darréu.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]