Programa Artemis
| Programa Artemis | |
|---|---|
|
human spaceflight program (en) | |
|
| |
|
| |
| Web oficial | |
El Programa Artemis[1] ye un programa d'esploración llunar dirixíu pola NASA en comuña cola Axencia Espacial Europea (ESA), l'Axencia Espacial Xaponesa (AXEA) y l'Axencia Espacial Canadiana (CSA) que, de tener ésitu, llevará al home a la Lluna per primera vegada dende l'Apollo 17 en 1972. L'oxetivu a llargu plazu del programa ye asitiar una base permanente na Lluna pa facilitar posteriores misiones a Marte. Los principales componente del programa son el Space Launch System, o SLS (n'asturianu Sistema de Llanzamientu Espacial), la nave espacial Orion y los sistema d'allunizax humanu, qu'inclúi'l Starship HLS.
El Programa Artemis ye una collaboración de les axencies espaciales gubernamentales y les axencies privaes, uníes polos Acuerdos Artemis. El 22 de xunu de 2022, veintiún países firmaron los acuerdos, incluyendo potencies espaciales emergentes como Brasil, Corea del Sur y los Emiratos Árabes Xuníos.
El Programa Artemis foi establecíu per primera vegada en 2017, anque munchos de los sos componentes, como la nave espacial Orion foron desendolcados mientres el anterior Programa Constellation (2005-2010). El primer llanzamientu d'Orión foi programáu pa 2016, pero foi pospuesto a 2022 pa la misión Artemis I, ensin tripulación. El llanzamientu ocurriera con ésitu el 16 de noviembre de 2022 a les 6:47 (UTC).[2]
Sigún el nuevu planu propuestu por Jared Isaacman, Alministrador de la NASA, na conferencia de prensa del 27 de febreru de 2026, la misión tripulada Artemis II despegó mientres abril de 2026; la misión tripulada Artemis III, col primer allunizaxque debía facer el primer despegue, convertir nun misión de pruebes en órbita terrestre baixa, que tendrá llugar en 2027; y va ser la misión tripulaada Artemis IV, prevista pa no antes del 2028, la primer que fará un despegue tripulada dende la misión Apollo 17 en febreru de 1972.[3][4]
Visión xeneral
[editar | editar la fonte]El Programa Artemis ye organizáu alredor d'una serie de misiones de Space Launch Systems, que van medrar complexidá y que se prevé que se realicen con intervalos d'un añu o más. Anguaño tán planeades dende la misión Artemisa I hasta Artemisa V, pero proponiéronse ya más misiones. Cada misión SLS ta centrada nel llanzamientu d'una llanzadera SLS llevando una nave espacial Orión. Les misiones posteriores a Artemis II dependerán de misiones de soporte llanzades por otres organizaciones y otres naves espaciales.
Les misiones SLS
[editar | editar la fonte]La misión Artemis I foi una preba no tripulada, realizada con ésitu, de los SLS y Orión, y la primer preba de vuelu pa les dos naves. El so oxetivu yera poner Orión n'órbita llunar y dempués retornar la nave a la Tierra. El SLS emplega un ICPS de dos fases, realizando una Inxección tresllunar pa llevar a Orión al espaciu llunar. Orión frenó hasta una órbita llunar polar retrógrada distante y permaneció n'esta alredor de seis díes hasta acelerar de vuelta a la Tierra. La cápsula de Orión separóse del módulu de serviciu, tornó a la atmósfera pa aerofrenar, y aterrizó nel océanu col soporte de paracaídes.[5]
La misión Artemis II (2026) foi'l primer vuelu de preba tripulada del SLS y la nave espacial Orion. Los cuatru miembros de la tripulación llevaron a cabu una estensa preba n'órbita terrestre, y dempués l'Orión aceleró nuna trayectoria de vuelta llibre alredor la Lluna, que retornó la nave a la Tierra pa la reentrada y amarizax. El llanzamientu tuvo llugar'l 1 d'abril de 2026.[6]
La misión Artemis III (2027) tien como oxetivu probar les naves de descensu llunar nun alcuentru n'orbita terrestre baxa y la so compatibilidá cola nave Orión.[3][4]
La misión Artemis IV (2028) sedría la primer misión tripulada que prevé facer un allunizax tripuláu dende la misión Apollo 17 en payares de 1972.[3][4]
Misiones de sofitu
[editar | editar la fonte]Les misiones de sofitu inclúin modulos d'aterrizax, unvíos del HLS (n'inglés, "Sistema d'Aterrizax Humanu") y los unvíos de estremados elementos de la base llunar. La mayoría d'estes misiones van a realizase al traviés de contratos de la NASA con proveedores comerciales. So'l programa Commercial Lunar Payload Services (n'asturianu, Servicios Comerciales de Carga Útil Llunar), estremados módulos robóticos d'aterrizax van unviar la instrumentación científica y rovers (astromóviles) a la superficie de la Lluna dempués de la misión Artemis I. Estos incluyiríen módulos d'habitabilidá y astromóviles pa sofitar les misiones tripulaes.
El Sistema d'Aterrizax Humanu (HLS) ye un componente críticu de les misiones Artemis. La so misión ye llevar a los miembros de la tripulación dende la órbita (NRHO) a la superficie llunar, apoyar-yos na superficie y devolver-yos a la órbita. Estos vehículos, ambos en desendolcamientu, son el Starship HLS de la compañía SpaceX y el Blue Moon de la compañía Blue Origin.[7][8]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Dunbar, Brian (2018-01-29). «Artemis-I». Consultáu'l 2021-10-30.
- ↑ NASA (ed.): «Artemis I Liftoff!» (inglés) (16 de payares de 2022). Consultáu'l 10 d'abril de 2026.
- 1 2 3 Artemis Update (Feb. 27, 2026). NASA.
- 1 2 3 Scientific American (ed.): «NASA scraps 2027 Artemis III moon landing in favor of 2028 mission» (inglés) (27 de febreru de 2026). Consultáu'l 10 d'abril de 2026.
- ↑ Clark, Stephen (18 de mayu de 2020). Spaceflight Now (ed.): «NASA will likely add a rendezvous test to the first piloted Orion space mission» (inglés). Consultáu'l 10 d'abril de 2026.
- ↑ Josh Dinner, Tariq Malik (24 març 2026). «Artemis 2 rocket rollout latest news: NASA's giant moon rocket returns to launch pad March 20» (inglés). Space.com. Consultáu'l 24 març 2026.
- ↑ NASA (ed.): «NASA Selects Blue Origin as Second Artemis Lunar Lander Provider» (inglés) (19 de mayu de 2023). Consultáu'l 10 d'abril de 2026.
- ↑ Gorman, Steve (19 de mayu de 2023). Reuters (ed.): «NASA to name second company to build astronaut lunar lander» (inglés). Consultáu'l 10 d'abril de 2026.