Procnias tricarunculatus

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Procnias tricarunculatus
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Cotingidae
Xéneru: Procnias
Especie: P. tricarunculatus
(Verreaux & Verreaux, 1853)
Distribución
Sinonimia
Casmarhynchus tricarunculatus
Procnias tricarunculata[2]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Procnias tricarunculatus campaneru coloráu, calandría o campaneru tricarunculado[2] (Procnias tricarunculatus) ye una especie d'ave de la familia Cotingidae, que s'atopa en Costa Rica, Hondures, Nicaragua y Panamá.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye un migrante altitudinal. Na dómina reproductiva vive nos niveles alto y medio del monte húmedu de monte, ente los 1.200 y 2.100 m d'altitú. Fora de la dómina reproductiva puede xubir hasta los 3.000 msnm y baxar a les tierres baxes a 600 m d'altitú, visitando montes secundarios, árboles altos de zones semiabiertes cerca de los montes mayores.[1] Procnias tricarunculatus (Verreaux y Verreaux, 1853) (Calandria, páxaru campana, rin-ran, campaneru tricarunculado)]; Especies de Costa Rica. INBio.

Sinonimia[editar | editar la fonte]

  • Casmarhynchus tricarunculatus
  • Procnias tricarunculata

Descripción[editar | editar la fonte]

Machu (esquierda) y fema (derecha)

Mide ente 26 y 31 cm de llargor. El plumaxe del machu ye de color castañu acoloratáu ablondu brillante, cola cabeza, el pescuezu, la nuca y la parte cimera del envés y del pechu blancos y alredor de los güeyos una franxa corita. Presenta trés llargues barbes carnoses negres que cuelguen de la base del picu. Les femes son más pequeñes, nun tienen barbes; el plumaxe del so envés ye de color oliváceo, con márxenes amarellentaes nes plumes; les partes inferiores son amarellentaes con rayes verde oliva.[3]

Canto[editar | editar la fonte]

El machu na temporada de cría emite un llamáu boinj de gran resonancia, que puede escuchase hasta 0,5 km. de distancia o más, de cutiu precedida por xiblíos caltriantes o tañimientos. Les investigaciones de Donald Kroodsma demostraron qu'apriende'l so cantar y modifícalo a lo llargo de la so vida. [4]

Alimentación[editar | editar la fonte]

Aliméntase de frutos.

Reproducción[editar | editar la fonte]

El machu ye territorial y nel so territoriu empieza'l cortexu con cantares múltiples y vuela del ente dos rames a una empieza de 2a 5 m y pósase cantando na parte final de la caña onde s'atopa la fema, a cierta distancia d'ella; depués el machu vuela lateralmente percima y la fema camina lateralmente sobre la caña y allúgase onde s'atopaba'l machu, que se posa nel llugar ónde s'atopaba la ella, pa depués apariase. El nial ye construyíu pola fema.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 BirdLife International (2008) Procnias tricarunculatus; IUCN (2011) IUCN Red List of Threatened Species, Version 2011.2. Consultáu'l 22 de xineru de 2012.
  2. 2,0 2,1 Campaneru Tricarunculado (Procnias tricarunculatus) (Verreaux,J & Verreaux,Y, 1853)]; Avibase.
  3. BirdLife International (2012) Species factsheet: Procnias tricarunculatus.
  4. Kroodsma, Donald Y. (2004) The diversity and plasticity of birdsong"; P. Marler and H. Slabbekoorn (Eds.) Nature’s music: the science of birdsong: 108–131. San Diego, California: Elsevier Academic Press.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]