Saltar al conteníu

Primitiva Lodeiro Otero

De Wikipedia
Primitiva Lodeiro Otero
Vida
Nacimientu A Coruña[1]1913
Nacionalidá España
Muerte Vigo3 d'avientu de 1997 (83/84 años)
Familia
Pareyes Antonio Torres López
Estudios
Llingües falaes gallegu
Oficiu modistaanarquista
Cambiar los datos en Wikidata

Primitiva Lodeiro Otero (1913A Coruña – 3 d'avientu de 1997Vigo) foi una modista y política gallega, víctima de la represión mientres el franquismu.[2]

Biografía

[editar | editar la fonte]

Lodeiro foi una modista coruñesa. Al igual qu'otres munches muyeres llibertaries de la zona, como foi'l casu de les Atochas, Lodeiro ufiertó la so casa d'As Xubias, n'A Coruña, como abellugu para los anarquistes.[3] Esta rede de cases-abellugu sofitada por muyeres de la zona, amás d'esconder a compañeros anarquistes tamién s'ocupaba de suministru d'alimentos, llaváu de ropa, comunicaciones ente el movimientu y recaldación de dineru.[4] Na so casa d'As Xubias, escondió al anarquista Antonio Torres López, quien foi la so pareya, y al padre d'este, ayudando dambos na fuga escontra'l frente d'Asturies.[2][5] Acoyó-yos de xunetu de 1936 hasta agostu de 1937, cuando fueron deteníos na investigación policial pol intentu de fuga nel boniteru Esplorador, siendo tamién detenida Lodeiro.[5] Nesta investigación tamién tuvo implicáu l'hermanu de Primitiva, Manuel Lodeiro Otero, marineru afiliáu a la CNT, y Teresa Novelle Rodríguez.[2][5][6]

Los díes 12 y 13 de payares de 1937 Lodeiro foi sometida a conseyu de guerra y condergada a 12 años y un día de prisión.[7] Darréu, la comisión d'A Coruña conmutó-y la pena. En xunu de 1941 foi multada pol Gobiernu Civil con una multa de 75 pesetes por "insolentarse colos axentes de l'Autoridá y los sos malos antecedentes".

Lodeira finó en Vigo el 3 d'avientu de 1997. Foi soterrada nel campusantu de Pereiró.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «Primitiva Lodeiro Otero - Nomes e Voces». Consultáu'l 11 avientu 2024.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Anarchism In Galicia». Consultáu'l 2024-11-24.
  3. «Una ruta recuerda la represión franquista en las Atochas» (castellanu). La Voz de Galicia (2007-06-28). Consultáu'l 2024-11-30.
  4. Blanco, Carmen (2007). Casas Anarquistas de Mulleres Libertarias. A resistencia anarquista das mulleresdespois do levantamento fascista de 1936 (en gallegu). A Coruña-Compostela: Confederación Nacional do Traballo. p. 19. Consultáu'l 30 de payares de 2024.
  5. 5,0 5,1 5,2 northeme.com. «Vereda do Polvorín, 5 (Vivenda dos Torres Meitín) – Refuxios da Memoria» (gl-es). Consultáu'l 2024-11-30.
  6. «Apuntes para unha enciclopedia histórica do anarquismo galego (L) – CNT Galiza» (gl-es). Consultáu'l 2024-11-30.
  7. «Primitiva Lodeiro Otero - Nomes e Voces». Consultáu'l 2024-11-24.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]