Primer dama de los Estaos Xuníos

De Wikipedia
Primer dama de los Estaos Xuníos
títulu y cargu
primer dama
Titular Jill Biden dende 20 xineru 2021
Residencia Casa Blanca
Parte de primera familia de los Estados Unidos (es) Traducir
Xurisdicción Estaos Xuníos
Estáu Estaos Xuníos
Creación 30 abril 1789
Llista lista de primeras damas de los Estados Unidos (es) Traducir
Sitiu web https://www.whitehouse.gov/about-the-white-house/first-families/
Cambiar los datos en Wikidata
D'esquierda a derecha: Rosalynn Carter, Sen. Hillary Clinton, Barbara Bush y la primer dama Laura Bush nel Parque y Centru Presidencial William J.Clinton en 2004.

La primer dama de los Estaos Xuníos (First Lady of the United States) ye un títulu non oficial de la anfitriona de la Casa Blanca. Como esti rol ye tradicionalmente exercíu pola esposa del presidente, el títulu dacuando utilízase pa referise namái a la esposa del presidente n'exerciciu. Sicasí, delles muyeres que nun yeren esposes del presidente desempeñaron el rol de primer dama, como cuando'l presidente yera viudu o solteru, o cuando la esposa del presidente nun podía cumplir colos deberes de primera dama. Nestes ocasiones, la posición foi ocupada por una familiar femenina o una amiga del presidente.[ensin referencies]

A día de güei, nenguna muyer ocupó'l puestu de presidente. Magar una muyer presidente podría, en teoría, ser la so propia anfitriona oficial, nun ta claru cual sería'l títulu que se-y daría al maríu de la presidenta, quien tamién podría desempeñar el rol de anfitrión de la Casa Blanca. Sicasí sí hubo numberoses muyeres gobernadores d'Estaos de la Unión; nestos casos los sos maríos fueron llamaos "primer caballeru" (First Gentleman).[1]

La primer dama actual ye Melania Trump, dende tomar de posesión del so maríu'l presidente Donald Trump, el 20 de xineru de 2017.

Anguaño viven cinco ex primeres dames: Rosalynn Carter, Barbara Bush, Hillary Clinton, Laura Bush y Michelle Obama.

Orixe del títulu[editar | editar la fonte]

Foi nesti país onde s'usó per primer vegada'l títulu de primera dama. Nos oríxenes de la República, esti títulu nun foi xeneralmente aceptáu. Dalgunes de les primeres "primeres dames" escoyeron la forma coles que-y les debía tratar: títulos como "Lady", "Mrs. President", y "Mrs President". Martha Washington, por casu, yera llamada "Lady Washington". Según la lleenda, Dolley Madison foi denomada "primer dama" en 1849, día del so funeral por aciu un panexíricu apurríu pol presidente Zachary Taylor. Sicasí, nun hai constancia escrita de qu'esti aponderamientu esistiera. En dalgún momentu dempués de 1849, el títulu empezó a ser utilizáu en círculos sociales de Washington D. C. El primer escritu que lo evidencia ye'l títulu del 3 de payares de 1863 del diariu de William Howard Russell, na que se refirió a los chismes alrodiu de "la primer dama na Tierra".

El primer títulu que ganó la reconocencia nacional foi en 1877, cuando la periodista gráfica María C. Ames referir a Lucy Webb Hayes como "la primer dama de la tierra", mientres la presentación d'informes sobre la inauguración de Rutherford B. Hayes. La señora Hayes foi una primer dama bien popular, y los informes frecuentes sobre les sos actividaes ayudaron a espublizar l'usu del títulu fora de Washington. Un papel risible popular desempeñáu en 1911 pol dramaturgu Charles Nirdlinger tituláu La primer dama na Tierra popularizó entá más el títulu. Na década de 1930 taba n'ampliu usu. L'usu del títulu arrobinóse dempués fora de los Estaos Xuníos. El acrónimu FLOTUS dacuando utilízase pa denominar a la "primer dama de los Estaos Xuníos", por analoxía a les más conocíes sigles "POTUS" por "presidente de los Estaos Xuníos".

La esposa del vicepresidente de los Estaos Xuníos dacuando denominar la segunda dama de los Estaos Xuníos, pero esti títulu ye muncho menos común. El términu "primer dama" utilízase tamién pa describir a la esposa del xefe de gobiernu d'otros executivos o una muyer qu'actuó como un importante símbolu pa dalguna actividá, por casu, Aretha Franklin foi llamada "la Primer Dama del Soul". L'actual primer dama ye Melania Trump.

Función de la primer dama[editar | editar la fonte]

Les primeres dames Lady Bird Johnson, Pat Nixon, Nancy Reagan, Barbara Bush, Rosalynn Carter, y Betty Ford na dedicación de la Biblioteca Presidencial Ronald Reagan en payares de 1991.

La posición de primera dama nun ye un cargu electivu, nun tener obligaciones oficiales, y nun se percibe salariu. Sicasí, ella allega a numberoses ceremonies oficiales xuntu o en representación del presidente. Esiste una fuerte tradición que s'opón a que la primer dama tenga un emplegu mientres el so maríu atópase en funciones.[2] La primer dama de cutiu participa n'obres de calter humanitariu y de caridá; a lo llargo del sieglu XX foise tornando más común que les primeres dames escoyeren delles causes específiques pa promover y sofitar, polo xeneral causes que nun xeneren divisiones partidaries. Ye avezáu que la primer dama contrate personal por que la ayudar nestes actividaes. Adicionalmente, munches tomaron un rol activu en realizar campañes de sofitu al presidente. Hillary Rodham Clinton, la esposa de Bill Clinton foi un pasu más allá y mientres un tiempu dióse-y un emplegu formal pa desenvolver reformes al sistema de salú. Darréu ella convirtióse en senadora por Nueva York, y ye la única esposa d'un presidente en ser escoyida como representante nel congresu; amás foi una de les candidates principales nes eleiciones presidenciales del añu 2008 y 2016.

Oficina de la primer dama[editar | editar la fonte]

La Oficina de la primer dama ye responsable d'entama-y les actividaes sociales y de ceremonial de la Casa Blanca que-y correspuende como anfitriona de la mesma.

La primer dama tien la so propia plantía qu'inclúi: la secretaria social de la Casa Blanca, el xefe del personal, secretaria de prensa, xefe de diseñu floral, xefe executivu, etc. Esta dependencia ye una caña de la Oficina Executiva de la Presidencia (EOP).

Les primeres dames Nancy Reagan, Lady Bird Johnson, Hillary Rodham Clinton, Rosalynn Carter, Betty Ford y Barbara Bush sentaes xuntes nel National Garden Gala, un tributu a les primeres dames estauxunidenses realizáu'l 11 de mayu de 1994. Pat Nixon finó'l 22 de xunu del añu anterior, y Jacqueline Kennedy Onassis nun pudo asistir por cuenta de problemes de salú, finando una selmana dempués de tomase la fotografía.

Ex primeres dames vives[editar | editar la fonte]

La primer dama d'Estaos Xuníos Michelle Obama coles anteriores primeres dames Laura Bush, Hillary Clinton, Barbara Bush y Rosalynn Carter mientres la dedicación de la Biblioteca Presidencial y Muséu de George W. Bush nel campus de la Southern Methodist University en Dallas, Texas, el 25 d'abril de 2013. Anguaño, son les ex primeres dames vives.
M. Obama, L. Bush, H. Clinton, B. Bush, y R. Carter en 2013.

Anguaño siguen vives cinco ex primeres dames:

Primeres dames de los Estaos Xuníos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Clift, Eleanor, On Being a First Gentleman, http://www.msnbc.msn.com/id/17422966/site/newsweek 
  2. Caroli, Betty Boyd (2003). First Ladies from Martha Washington to Laura Bush. Oxford University Press, páx. 200.