Presidente del Gobiernu d'España

De Wikipedia
Presidente del Gobiernu d'España
cargu electu
jefe de Gobierno de España (es) Traducir, Primer ministru y xefe de Gobiernu
Titular Pedro Sánchez Pérez-Castejón dende 2 xunu 2018
Residencia Palaciu de la Moncloa
Nomáu por Rei d'España
Parte de Consejo de Ministros de España (es) Traducir
Xurisdicción España
Institución Gobiernu d'España
Estáu España
Salariu 83 080,02 euros y 84 845,16 euros
Suplente Vicepresidente del Gobierno de España (es) Traducir
Llista llista de presidentes del Gobiernu d'España
Sitiu web http://www.lamoncloa.gob.es
Cambiar los datos en Wikidata

El presidente del Gobiernu d'España ye'l xefe de Gobiernu español, a quien correspuende dirixir l'acción del Executivu y coordinar les funciones de los demás miembros del mesmu, como establez la Constitución española.[1] El so invistidura realizar nel Congresu de los Diputaos, la Cámara Baxa de les Cortes Xenerales, y ye nomáu pol rei, ante'l cual empresta solemnemente juramento o promesa.

El 1 de xunu de 2018 Pedro Sánchez, del Partíu Socialista Obreru Español, ye investido nel cargu pol Congresu de los Diputaos dempués de ganar una moción de censura contra Mariano Rajoy que se banciar# ente'l 31 de mayu y el 1 de xunu, colos votos favorables de PSOE, Xuníos Podemos, PNV, ERC, PDeCAT, Compromís, EH Bildu y Nueva Canaries.

Eleición[editar | editar la fonte]

La eleición del presidente del Gobiernu d'España realizar de forma indireuta al traviés del Congresu de los Diputaos, Cámara Baxa de les Cortes Xenerales. Les eleiciones xenerales celebrar de forma ordinaria cada cuatro años. El Gobiernu saliente cesa'l día de les eleiciones pero caltiénse en funciones hasta que'l siguiente xura'l so cargu. Por aciu el procesu de invistidura, el rei propón a un candidatu, que recibe l'enfotu del Congresu de los Diputaos y ye finalmente nomáu presidente del Gobiernu pol rei, como establez la Constitución española.

Invistidura[editar | editar la fonte]

El procesu de invistidura del presidente del Gobiernu realizar tres les eleiciones xenerales y nos demás supuestos de cese del Gobiernu: perda del enfotu parllamentariu, dimisión o fallecimientu del presidente del Gobiernu. L'artículu 99 de la Constitución española establez el funcionamientu del procesu de invistidura.

Artículu 99

1. Dempués de cada renovación del Congresu de los Diputaos, y nos demás supuestos constitucionales en qu'asina proceda, el Rei, previa consulta colos representantes designaos polos Grupos políticos con representación parllamentaria, y al traviés del Presidente del Congresu, va proponer un candidatu a la Presidencia del Gobiernu.

2. El candidatu propuestu conforme a lo previsto nel apartáu anterior va esponer ante'l Congresu de los Diputaos el programa políticu del Gobiernu que pretenda formar y va solicitar l'enfotu de la Cámara.

3. Si'l Congresu de los Diputaos, pol votu de la mayoría absoluta de los sos miembros, otorgara'l so enfotu a dichu candidatu, el Rei nomarálu Presidente. De nun algamar dicha mayoría, va sometese la mesma propuesta a nueva votación cuarenta y ocho hores dempués de l'anterior, y l'enfotu va entendese dada si llograra la mayoría simple.

4. Si efectuaes les citaes votaciones nun s'otorgara l'enfotu pa la invistidura, van tramitase socesives propuestes na forma prevista nos apartaos anteriores.

5. Si trescurríu'l plazu de dos meses, a partir de la primer votación de invistidura, nengún candidatu haber llográu l'enfotu del Congresu, el Rei va eslleir dambes Cámares y va convocar nueves eleiciones col refrendo del Presidente del Congresu.
Constitución española[2]


Pa empezar el procesu de invistidura, el rei entrevistar colos representantes designaos polos grupos políticos de la Cámara Baxa. Al términu d'esta ronda de contactos, el rei propón un candidatu a la presidencia del Gobiernu al traviés del presidente del Congresu de los Diputaos. El candidatu propuestu pol rei nun tien que ser necesariamente un diputáu: puede ser cualquier ciudadanu español mayor d'edá. Sicasí, na práutica siempres foi asina.[3]

Alderique de invistidura de Mariano Rajoy na XII llexislatura (2016)

Una vegada que'l rei propunxo un candidatu, celébrase la sesión de invistidura nel Congresu de los Diputaos. Nun esiste un plazu de tiempu determináu ente la propuesta real d'un candidatu y la celebración de la sesión de invistidura.[3] El candidatu propuestu pol rei espón ante'l Congresu de los Diputaos el programa políticu del Gobiernu que pretende formar y solicita l'enfotu del Congresu.

La Constitución nun preve un alderique de invistidura posterior a tal esposición, magar el Reglamentu del Congresu dexa qu'un representante de cada grupu parllamentariu intervenga mientres un máximu de trenta minutos.[4] Coles mesmes, dexa veces ilimitaes de retruque per parte del candidatu, y posteriores veces de contrarréplica a los representantes, que disponen d'un máximu de diez minutos.[5]

Si'l Congresu de los Diputaos, por mayoría absoluta de votos afirmativos, da'l so enfotu al candidatu, el rei nomar presidente del Gobiernu. En casu contrariu, sométese la mesma propuesta a nueva votación 48 hores dempués de l'anterior. Nesta segunda votación la enfotu otorgar si'l candidatu llogra una mayoría simple de votos afirmativos.

Si'l candidatu propuestu nun llogra l'enfotu de la Cámara Baxa nos dos votaciones desusdiches, dicha candidatura queda refugada. El rei, previa nueva ronda de consulta a los grupos políticos, puede faer socesives propuestes de candidatos a la presidencia del Gobiernu o inclusive volver proponer dalgún yá refugáu si entiende que yá cunta col respaldu abondu. Sía que non, si trescurríos dos meses dende la primer votación de invistidura nengún candidatu llogró'l respaldu de la cámara, les Cortes queden automáticamente disueltes y convóquense nueves eleiciones xenerales que se deben celebrar 47 díes dempués.

Solo nuna ocasión el candidatu propuestu pol rei nun llogró l'enfotu del Congresu de los Diputaos nos dos votaciones y tuviéronse que convocar eleiciones, aplicando'l puntu 5 del artículu 99 de la Constitución española: na xi llexislatura (2016) el Congresu refugó la invistidura de Pedro Sánchez.[6]

Tocantes a los demás miembros del Gobiernu, estos van ser nomaos y cesaos pol rei, a propuesta del so presidente. Nin el Congresu nin el Senáu tienen capacidá pa vetar de dalguna manera'l nomamientu de nuevos ministros.

Toma de posesión[editar | editar la fonte]

José Luis Rodríguez Zapatero prometiendo'l so cargu ante'l rei Xuan Carlos I (abril de 2008).

En recibiendo l'enfotu del Congresu de los Diputaos, el candidatu ye nomáu pol rei como presidente del Gobiernu al traviés d'un real decretu. De siguío, celébrase una ceremonia na cual xura o promete'l so cargu. Esta ceremonia celebrar nel Salón d'Audiencies del Palaciu de la Zarzuela ante la presencia del rei y el so consorte, el ministru de Xusticia como notariu mayor del Reinu, el presidente del Conseyu Xeneral del Poder Xudicial, el presidente del Congresu de los Diputaos y el presidente del Gobiernu que va dexar el cargu, nel casu de que vaya a haber un cambéu nel cargu.

Tomar de posesión realizar el presidente nun escritoriu asitiáu xunto al rei, nel que s'asitia un papel cola fórmula de toma de posesión, un exemplar abiertu de la Constitución española y un exemplar de la Biblia y un crucifixu nel casu de que'l presidente deseye xurar sobre ellos. Poniendo la mano sobre la Constitución, el presidente pronuncia la fórmula de toma de posesión. Esta fórmula ta regulada nel Real Decreto 707/1979 y diz asina:

Xuro [o prometo] pola mio conciencia y honor cumplir fielmente les obligaciones del cargu de presidente del Gobiernu con llealtá al rei, guardar y faer guardar la Constitución como norma fundamental del Estáu, según caltener el secretu de les deliberaciones del Conseyu de Ministros.[7]

Cese[editar | editar la fonte]

El cese del Gobiernu d'España producir tres la celebración de les eleiciones xenerales, por perda del enfotu parllamentariu por aciu el refugu d'una cuestión d'enfotu o l'aprobación d'una moción de censura per parte del Congresu de los Diputaos, o por dimisión o fallecimientu del presidente del Gobiernu.[8]

L'artículu 113 de la Constitución española de 1978 establez la manera de funcionamientu de la moción de censura. Tien que ser propuesta siquier pela décima parte de los diputaos, y hai d'incluyir un candidatu alternativu a la presidencia del Gobiernu. Nel casu d'aprobación de la moción de censura por mayoría absoluta, el Gobiernu presenta la so dimisión al rei d'España, que noma presidente al candidatu incluyíu na moción.

En casu de dimisión o fallecimientu del presidente del Gobiernu, tol Gobiernu cesa pero caltener en funciones hasta la toma de posesión d'un nuevu Gobiernu, como establez l'artículu 101 de la Constitución española. Según lo dispuesto pola Llei del Gobiernu, les funciones del presidente son asumíes polos vicepresidentes o, nel so defectu, polos ministros. En tal casu, empecípiase'l procedimientu pa la invistidura d'un nuevu presidente del Gobiernu.[9] Solamente nuna ocasión producióse la dimisión del presidente del Gobiernu na España democrática actual: en 1981 Adolfo Suárez, el primer presidente de la democracia, dimitió y Leopoldo Calvo-Sotelo foi investido.

La persona del presidente del Gobiernu[editar | editar la fonte]

Distintivu usáu pa señalar la presencia del presidente del Gobiernu, ente otres autoridaes civiles.[10]

Pa ser presidente del Gobiernu ríquese ser español, mayor d'edá, esfrutar de los derechos de sufraxu activu y pasivu, según nun tar inhabilitáu pa exercer emplegu o cargu públicu por sentencia xudicial firme.[11] Nun hai llimitación de mandatos.

Les sos funciones establecer nos artículos 97 al 116 de la Constitución. Nun puede exercer nenguna actividá profesional nin mercantil mientres tea nel exerciciu del so cargu.[12]

Responsabilidá política[editar | editar la fonte]

La responsabilidá política del presidente y el so gabinete ta concretada en dos instituciones: la cuestión d'enfotu y la moción de censura.[13]

El presidente del Gobiernu, previa deliberación del Conseyu de Ministros, puede plantegar ante'l Congresu de los Diputaos la cuestión d'enfotu sobre'l so programa o sobre una declaración de política xeneral. El Congresu de los Diputaos otorgar la enfotu cuando vote a favor de la mesma la mayoría simple de los Diputaos. Si la Cámara Baxa niega l'enfotu al Gobiernu, este va presentar la so dimisión ante'l rei y va empecipiase un nuevu procesu de invistidura.[12]

Una décima parte del Congresu de los Diputaos puede proponer una moción de censura, proponiendo de la mesma un presidenciable. La moción adoptar pola mayoría absoluta de la Cámara; nesi casu, el Gobiernu va presentar la so dimisión ante'l monarca y el presidenciable va entendese investido. Si la moción nun espolleta, les sos signatarios nun van poder proponer otra nel mesmu periodu de sesiones.[12]

Responsabilidá penal[editar | editar la fonte]

La responsabilidá penal del presidente ye esixente namái ante la Sala de lo Penal del Tribunal Supremu, según establez l'artículu 102 de la Constitución.[12] Si l'acusación fora por traición o por cualesquier delitu contra la seguridá del Estáu nel exerciciu de les sos funciones solo va poder ser plantegada pela cuarta parte de los miembros del Congresu de los Diputaos y cola aprobación de la mayoría absoluta del mesmu.[12]

Sía que non nun va poder recibir el derechu de gracia per parte del rei nesos supuestos.[12]

Estructura Presidencia del Gobiernu[editar | editar la fonte]

Acordies con el Real Decreto 766/2017, de 28 de xunetu, pol que se reestructura la Presidencia del Gobiernu, la estructura de l'actual Presidencia del Gobiernu ye:[14]

Residencia oficial[editar | editar la fonte]

Periodistes a les puertes del Palaciu de la Moncloa (avientu de 2005).

El Palaciu de la Moncloa ye una histórica casa palaciega asitiada nel noroeste de Madrid, nel distritu de Moncloa-Aravaca. Foi construyida nel sieglu XVII, pero sufrió numberoses reformes. Dende 1977 acueye la sede de la Presidencia del Gobiernu d'España y ye la residencia oficial del presidente del Gobiernu español y la so familia. El Palaciu ta dientro d'un complexu d'edificios destinaos a los llabores alministrativu y gubernamental.

Presidentes del Gobiernu[editar | editar la fonte]

Dende la promulgación de la Constitución española en 1978 hubo 7 presidentes del Gobiernu distintos: dos centristes, trés socialistes y dos populares. El presidente que más tiempu tuvo nel cargu foi Felipe González (13 años y 5 meses) y el que menos, n'acabando'l so mandatu, Leopoldo Calvo-Sotelo (1 añu y 9 meses).

Pedro SánchezMariano RajoyJosé Luis Rodríguez ZapateroJosé María AznarFelipe GonzálezLeopoldo Calvo-SoteloAdolfo Suárez

Expresidentes del Gobiernu[editar | editar la fonte]

Hai cuatro expresidentes del Gobiernu d'España vivos.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Cortes Xenerales, 1978, art. 98.2.
  2. Cortes Xenerales, 1978, art. 99.
  3. 3,0 3,1 «rei-y-la-invistidura-del presidente-del gobiernu/ El rei y la invistidura del presidente del Gobiernu». Axenda Pública. 21 de xineru de 2016. http://agendapublica.es/el rei-y-la-invistidura-del presidente-del gobiernu/. Consultáu'l 7 d'ochobre de 2016. 
  4. Art. 171.3 RC
  5. Art. 171.4 RC
  6. «El Rei esllee les Cortes per primer vegada en democracia». El Mundo. 3 de mayu de 2016. https://www.elmundo.es/espana/2016/05/03/5727b1f2468aebda698b45a2.html. Consultáu'l 2 de xunetu de 2017. 
  7. Presidencia del Gobiernu editorial=Axencia Estatal Boletín Oficial del Estáu (5 d'abril de 1979). «Real Decretu 707/1979, de 5 d'abril, pol que s'establez la fórmula de xuramentu en cargos y funciones públiques». Boletín Oficial del Estáu núm. 83, de 6 d'abril de 1979.
  8. Cortes Xenerales, 1978, art. 101.
  9. «Les causes de cese del gobiernu nel ordenamientu constitucional español». Cuestiones Constitucionales (Universidá Nacional Autónoma de Méxicu) (4):  páxs. 115-152. xineru-xunu de 2001. ISSN 1405-9193. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=88500405. 
  10. Presidencia del Gobierno. «Real Decretu 1511/1977, de 21 de xineru, pol que s'aprueba'l Reglamentu de Banderes y Estandartes, Guiones, Insinies y Distintivos». Boletín Oficial del Estáu núm. 156, de 1 de xunetu de 1977, et. al. (Axencia Estatal Boletín Oficial del Estáu). http://www.boe.es/buscar/pdf/1977/BOE-A-1977-14944-consolidáu.pdf. 
  11. Xefatura del Estáu editorial=Axencia Estatal Boletín Oficial del Estáu (28 de payares de 1997). «Ley 50/1997, de 27 de payares, del Gobiernu». Boletín Oficial del Estáu núm. 285, de 28 de payares de 1997.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Cortes Xenerales (29 d'avientu de 1978). «Constitución Española». Boletín Oficial del Estáu núm. 311, de 29 d'avientu de 1975 páxs. 29313-29424. Axencia Estatal Boletín Oficial del Estáu. Consultáu'l 24 de setiembre de 2015.
  13. «Democracia y moción de censura na Constitución Española de 1978». Revista d'Estudios Políticos (Nueva Dómina) (52). xunetu-agostu de 1986. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/26903.pdf. 
  14. Real Decretu 766/2017, de 28 de xunetu, pol que se reestructura la Presidencia del Gobiernu.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]