Presidente de la Unión de les Comores

De Wikipedia
Presidente de la Unión de les Comores
cargu públicu
Presidente de la República, xefe de Gobiernu y xefe d'Estáu
Titular Azali Assoumani dende 26 mayu 2016
Parte de Council of Ministers of the Comoros (en) Traducir
Xurisdicción Comores
Estáu Comores
Llista Presidente de la Unión de les Comoras
Cambiar los datos en Wikidata

El Presidente de la Unión de les Comores ye'l xefe d'Estáu y de Gobiernu de la Unión y la so máxima autoridá política, que'l so desempeñu y deberes tán regulaos na Constitución Comoriense aprobada por referéndum el 23 d'avientu de 2001 con un 76,99% de votus positivos y un 23,01% de votos negativos (sobre votos válidamente emitíos).[1]

La constitución vixente consagra esti cargu nel títulu II (francés: Des institutions de l'Union ), subtítulu 1 (francés: Du Pouvoir Exécutif ); en particular, los deberes xenerales por desempeñar el so cargu mentar nel art. 12º de dicha carta fundamental, indicándose que:

«(...) ye'l garante de la inviolabilidad de les fronteres y la reconocencia internacional, según la soberanía de la Unión. Arbitra y modera el funcionamientu regular de les instituciones (...). Él ye'l garante del respetu de los trataos y alcuerdos internacionales. El presidente de la Unión va determinar y va dirixir la política esterior (...). Axusta y ratifica los trataos. El presidente de la Unión ye'l xefe de gobiernu; como tal, determina y dirixe la política de la Unión. Tien l'alministración de la Unión - exerciendo la potestá reglamentaria (...). Ye'l responsable de la defensa del país (...).» (estractu del art. 12º de la Constitución la Unión de les Comores).[2]

Mandatu presidencial[editar | editar la fonte]

El mandatu del presidente de la Unión de les Comores, d'alcuerdu a la Constitución de 2001, ye de cuatro años, anovables de conformidá cola rotación ente les islles conformantes del país (Gran Comora o Ngazidja, Mohéli o Mwali y Anjouan o Nzwani; Mayotte o Mahore en tantu, magar se considera na constitución, entá pertenez a Francia); n'efeutu, el art. 13º de la carta fundamental indica que la presidencia ye rotativa ente les islles.[2]

El presidente de la unión, d'alcuerdu a les Constitución, cesa'l mesmu día en que completa'l so periodu y asocéde-y darréu l'electu, sacantes el presidente n'exerciciu decidiera optar pola reelección (vía eleición primaria llevada a efeutu na isla de la presidencia), pa lo que se noma un presidente interín, aplicándose les regles sobre subrogación y socesión determinaes por una llei orgánica especial.[2]

El xuramentu de toma de posesión del cargu ye'l siguiente:

«Xuro por Alá, el Caritatible y Misericordiosu, de cumplir fiel y honradamente los deberes del mio cargu, actuando namái pol interés xeneral y con al respective de les condiciones de Constitución» (estractu del art. 13º de la Constitución la Unión de les Comores).[2]

Llistáu de los Xefes d'Estáu de la Unión de les Comores[editar | editar la fonte]

Estáu Comoranu (1975-1978) (francés: Etat Comorien )[editar | editar la fonte]

Periodu Titular Partíu Políticu Notes
6 de xunetu de 1975 al 7 de xunetu de 1975 Ahmed Abdallah, Presidente de Gobiernu UDC Primer mandatu
7 de xunetu de 1975 al 3 d'agostu de 1975 Ahmed Abdallah, Xefe d'Estáu Primer mandatu (cont.)
3 d'agostu de 1975 al 10 d'agostu de 1975 Said Mohamed Jaffar, Presidente del Conseyu Nacional de la Revolución UNF  
10 d'agostu de 1975 al 3 de febreru de 1976 Said Mohamed Jaffar, Presidente del Comité Executivu Nacional  
3 de febreru de 1976 al 28 d'ochobre de 1977 Ali Soilih, Xefe d'Estáu RDPC  
28 d'ochobre de 1977 al 13 de mayu de 1978 Ali Soilih, Presidente  
13 de mayu de 1978 al 23 de mayu de 1978 Said Atthoumani, Presidente del Direutorado Políticu-Militar UNF  

(Feches en cursiva indica continuación nel cargu de facto)

República Federal ya Islámica de les Comores (1978-2001) (francés: République Fédérale Islamique des Comores ) o comoranu: Jumhuriyat al-Qumur al-Itthadiyah al-Islamiyah[editar | editar la fonte]

Periodu Titular Partíu Políticu Notes
23 de mayu de 1978 al 22 de xunetu de 1978 Ahmed Abdallah, Co-Presidente del Direutorado Políticu-Militar UDC Segundu mandatu
Mohamed Ahmed, Co-Presidente del Direutorado Políticu-Militar UDC  
22 de xunetu de 1978 al 3 d'ochobre de 1978 Ahmed Abdallah, Co-Presidente del Direutorado UDC  
Mohamed Ahmed, Co-Presidente del Direutorado UDC  
3 d'ochobre de 1978 al 25 d'ochobre de 1978 Ahmed Abdallah, Co-Presidente del Direutorado UDC  
25 d'ochobre de 1978 al 26/27 de payares de 1989 Ahmed Abdallah, Presidente constitucional UDC/UCP Tercer mandatu
26 de payares de 1989 al 27 de payares de 1989 Haribon Chebani, Presidente interín UCP  
27 de payares de 1989 al 20 de marzu de 1990 Said Mohamed Djohar, Presidente interín    
20 de marzu de 1990 al 29 de setiembre de 1995 Said Mohamed Djohar, Presidente constitucional Primer mandatu
29 de setiembre de 1995 al 2 d'ochobre de 1995 Combu Ayouba, Coordinador del Comité Militar de Transición Mil  
2 d'ochobre de 1995 al 5 d'ochobre de 1995 Mohamed Taki Abdoulkarim, Presidente interín Primer mandatu
Said Ali Kemal, Presidente interín    
5 d'ochobre de 1995 al 26 de xineru de 1996 Caabi El-Yachroutu Mohamed, Presidente interín    
26 de xineru de 1996 al 25 de marzu de 1996 Said Mohamed Djohar, Presidente Segundu mandatu
25 de marzu de 1996 al 6 de payares de 1998 Mohamed Taki Abdoulkarim, Presidente constitucional RND Segundu mandatu
6 de payares de 1998 al 30 d'abril de 1999 Tadjidine Ben Said Massounde, Presidente interín    
30 d'abril de 1999 al 6 de mayu de 1999 Azali Assoumani, Xefe del Staff Nacional de Desenvolvimientu del Exércitu Mil Primer mandatu
6 de mayu de 1999 al 23 d'avientu de 2001 Azali Assoumani, Xefe d'Estáu Primer mandatu (cont.)

(Feches en cursiva indica continuación nel cargu de facto)

Unión de les Comores (dempués de 2001) (francés: Union des Comores ), árabe: الاتحاد القمر o comoranu: Udzima wa Komori[editar | editar la fonte]

(Feches en cursiva indica continuación nel cargu de facto)

Partíos políticos[editar | editar la fonte]

Periodu Titular Partíu Políticu Notes
21 d'avientu de 2001 al 21 de xineru de 2002 Azali Assoumani, Xefe d'Estáu Presidente de facto Mil Primer mandatu(cont.)
21 de xineru de 2002 al 26 de mayu de 2002 Hamada Madi Boleru, Presidente interín    
26 de mayu de 2002 al 26 de mayu de 2006 Azali Assoumani, Presidente constitucional Segundu mandatu
26 de mayu de 2006 al 26 de mayu de 2011 Ahmed Abdallah Mohamed Sambi, Presidente constitucional  
26 de mayu de 2011 al 26 de mayu de 2016 Ikililou Dhoinine, Presidente constitucional  
26 de mayu de 2016 al presente Azali Assoumani, Presidente constitucional Tercer mandatu
FNR Forum nationale de reprise (Foru pa la Reconstrucción Nacional) - República pro-federada
NJ Front National pour la Justice (Frente Nacional pa la Xusticia) - islámica
RND Rassemblement National pour la Développement (Rally Nacional pal Desenvolvimientu) - conservadora tradicionalista
UCP Union Comorienne pour Le Progrès (Unión Comorana pal Progresu) - namái partíu llegal ente febreru de 1982 y 1989
UNF Uni National Front (Frente Nacional Xuníu) - anti-Abdallah
FNUK-Unikom Front National Uni des Komoriens-Union des Komoriens (Frente Nacional Xuníu de la Unión-Comorana de Comoros]]) - anti-Soilih 1979-
MLIC Mouvement pour la Libération des Îles Comores (Movimientu de la Lliberación de les Comores) - pro-independencia, anti-franceses
PB Parti Blanc (Partíu Blanco) - progresista, dempués RDPC
PV Parti Vert (Partíu Verde) - dempués RND
RDPC Rassemblement Démocratique du Peuple Comorien (Asamblea Democrática del Puebo Comoriense) y progresista
UDC Union Démocratique des Comores (Unión Democrática de les Comores) - conservadora
Mil Militar

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. African Elections Database (ed.): «Elections in the Comoros» (inglés) (23 d'avientu de 2001). Consultáu'l 23 d'ochobre de 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 National Legislative Bodies (23 d'avientu de 2001). «Constitution de l'Union des Comores adoptée par référendum -y 23 décembre 2001» (francés). Consultáu'l 23 d'ochobre de 2011.

Ver tamién[editar | editar la fonte]