Prefeutura de la República Popular China

De Wikipedia
Mapa actual de China a nivel provincial, amosando les divisiones a nivel de prefeutura.

Plantía:Nivel alministrativu de China El términu prefeutura, referíu a China, utilizar pa referise a delles divisiones políticu-alministratives, ensin rellación ente elles, que fueron utilizaes tantu na dómina de l'antigua China como na moderna República Popular China.

Nun contestu modernu, el nivel de prefeutura (地区级, embrivíu, 地级, «rexón») utilizar pa referise a una división entemedia ente los níveles de la provincia y el condáu. La moderna prefeutura china ye una creación relativamente recién y cuando s'atope la pallabra «prefeutura» en testos o lliteratura de l'antigua China, refierse tanto al xian (县/縣) como al zhou (州), que son otros dos tipos de división alministrativa.

División moderna a nivel de prefeutura[editar | editar la fonte]

El nivel de la prefeutura ye'l segundu de los niveles de la división alministrativa de la República Popular China. Dientro d'esti nivel de prefeutura hai de la mesma cuatro clases de divisiones:

  • les mesmes prefeutures, *

les ciudaes-prefeutura, * les prefeutures autónomes y * les lligues (d'usu esclusivu en Mongolia Interior).

En total, na República Popular China, anguaño (2011) hai 333 divisiones de nivel de prefeutura.

Prefeutura[editar | editar la fonte]

Les prefeutures (chinu simplificáu: 地区, pinyin: dìqū) son subdivisiones alministratives de les provincies o de les rexones autónomes. Con esceición de les provincies, les prefeutures nun se menten na constitución china. El gobiernu prefeutural (chinu simplificáu: 行政公署, pinyin: xíngzhèng gōngshǔ) ye una oficina alministrativa col rangu d'un departamentu ministerial nacional (chinu simplificáu: 司级) que ye rexida pol gobiernu provincial. El líder del gobiernu de la prefeutura, tituláu como comisionado prefeutural (chinu simplificáu: 行政公署专员, pinyin: xíngzhèng gōngshǔ zhūanyūan), ye nomáu pol gobiernu provincial. En llugar de los Congresos populares locales, la comisión de trabayu de la prefeutura de la comisión permanente del Congresu del Pueblu provincial distribúi y supervisa los gobiernos prefeuturales, pero nun pueden escoyer o destituyir a dichos gobiernos prefeuturales.[1] El comité de trabayu de la prefeutura del comité provincial de la Conferencia Consultiva Política del Pueblu Chinu (CCPPC) ye una parte de la comisión de la prefeutura de la CCPPC. Esto significa que'l comité de trabayu de la prefeutura de la CCPPC ye una caña de la comisión provincial de la CCPPC, non una entidá social individual. Lo mesmo ye válidu pa les CCPPC provinciales, que formalmente son seiciones de la CCPPC nacional.

El términu prefeutura foi desenvueltu a partir de los antiguos circuitos (道, dào), que yeren una división alministrativa utilizada mientres la dinastía Qing que taba ente'l nivel provincial y el del condáu. En 1928, el gobiernu de la República de China abolió'l nivel del circuitu y de la provincia alministrada direutamente como condáu, pero llueu esa reforma demostróse invidable por cuenta de que delles provincies teníen yá cientos de condaos. Arriendes d'ello, les provincies estremar de nuevu en delles prefeutures y creáronse les oficines alministratives rexonales.

Nun momentu dau, les prefeutures fueron el tipu más común de división alministrativa a nivel de prefeutura. Anguaño, mayoritariamente, casi toes hanse convertíu en ciudaes-prefeutura y l'enclín continuu a día de güei.

Ciudá-prefeutura[editar | editar la fonte]

Les ciudaes-prefeutura chinu simplificáu: 地级市, pinyin: dìjíshì) son municipalidaes a les que se-yos da'l estatus de prefeutura y el derechu a gobernar los condáu de China condaos que les arrodien. Na práutica, les ciudaes-prefeutura son tan grandes como les prefeutures (divisiones alministratives de nivel prefeutura) y nun son realmente ciudaes nel sentíu tradicional de la pallabra.

Les ciudaes-prefeutura, na actualidá, son el tipu más común de la división a nivel de prefeutura na China continental.

Lliga[editar | editar la fonte]

Les lligues (chinu simplificáu: 盟, pinyin: méng) son una división alministrativa usada na Rexón Autónoma de Mongolia Interior, d'un nivel equivalente al de les prefeutures. El nome provién d'una especie d'antigua unidá alministrativa mongola utilizada mientres la dinastía Qing en Mongolia. P'antemanase a cualquier sentíu d'unidá o solidaridá de Mongolia, la dinastía Qing executó polítiques de estrema y vas vencer nes que les banderes mongoles (rexones de nivel de condáu) fueron dixebraes unes d'otres. Les lligues nun teníen verdaderu gobiernu, namái teníen asamblees convencionales que consistíen en banderes. Mientres la era de la República de China, les lligues teníen un estatutu equivalente al de les provincies. Les lligues contienen banderes, equivalentes a los condaos.

Dempués del establecimientu del nivel provincial na Rexón Autónoma de Mongolia Interior en 1947, les lligues convertir nel equivalente de les prefeutures nes restantes provincies y rexones autónomes chines. Los gobiernos de la lliga (chinu simplificáu: 行政公署, pinyin: xíngzhènggōngshǔ) ye la oficina alministrativa expedida pol Gobiernu Popular de la Rexón Autónoma de Mongolia Interior. El líder de la lliga, el gobiernu, tituláu como «líder de la lliga» (chinu simplificáu: 盟长, pinyin: méngzhǎng), ye nomáu pol Gobiernu Popular de la Rexón Autónoma de Mongolia Interior». Asina son diputaos líderes de les lligues. En llugar de Congresu Popular a nivel llocal, les comisiones de trabayu de la lliga del Comité Permanente del Congresu Popular de la Rexón Autónoma de Mongolia Interior son dixebraes y supervisaes polos gobiernos de les lligues, pero nun pueden escoyer o destituyir el gobiernu de la lliga.[1] D'esta miente, el comité de trabayu de la lliga del comité de la Rexón Autónoma de Mongolia Interior de la Conferencia Consultiva Política del Pueblu Chinu» ye nel so llugar la comisión de la lliga de la CCPPC.

Al igual que prefeutures, la mayoría de les lligues fueron sustituyíes por ciudaes-prefeutures.. Namái permanecen trés liguas qen Mongolia Interior.

Prefeutura Autónoma[editar | editar la fonte]

Les prefeutures autónoma (自治州 pinyin: zìzhìzhōo) o bien tienen más del 50% de la población de minoríes étniques o son aquelles en qu'históricamente moraron minoríes significatives. Toles prefeutures autónomes son mayorítariamente apoderaes, en población, por chinos d'etnia han. El nome oficial de la prefeutura autónoma inclúi la minoría mayoritaria dominante nesa rexón, dacuando dos, escasamente trés. Por casu, una prefeutura cazaca (cazacu nel sistema de nomenclatura oficial) llámase Cazacu Zizhizhou.

Como toles restantes divisiones de nivel de prefeutura, les prefeutures autónomes estremar en divisiones a nivel de condáu, con una única esceición: la prefeutura autónoma Ili Kazak, que contién dos mesmes prefeutures.

So la Constitución de la República Popular China, les prefeutures autónomes nun pueden ser abolíes.

Zona de desenvolvimientu[editar | editar la fonte]

Les zones de desenvolvimientu (开发区 pinyin: kāifāqū) son, temporalmente, divisiones con nivel de prefeutura. Chongqing foi una zona de desarrollo antes de convertise nun municipalidá de China y dos zones de desenvolvimientu establecer en Chongqing darréu dempués de que se convirtiera nun conceyu. Estes divisiones fueron temporales y yá nun esisten.

Ciudá-subprefeutura[editar | editar la fonte]

Una ciudá-subprefeutura, dacuando tamién llamada subciudad-prefeutura (en chinu:副地级市,pinyin:fùdìjíshì) Ye un tipu d'alministración casi a una ciudá-condáu pero con un pocu más d'autonomía y poder, les ciudaes condáu tán so la xurisdicción alministrativa de les ciudaes-prefeutura, pero les subprefeutura son de cutiu alministraes direutamente pol gobiernu provincial,más sicasí esti tipu d'alministración se categoriza como ciudá-condáu.

Estatus llegal de les prefeutures[editar | editar la fonte]

La Constitución de la República Popular China nun sofita la división a nivel de prefeutura, sacante les prefeutures autónomes. Les prefeutures y les lligues nun son n'absolutu mentaes; sí se declara explícitamente que les provincies van estremase direutamente en condaos.

La constitución nun sofita la esistencia de ciudaes-prefeutura, pero méntase que les «ciudaes comparativamente grandes» (较大的市) van estremar en condaos y distritos. Sicasí, hai namái 49 ciudaes de nivel de prefeutura que fueron designaes como «comparativamente grandes». Como resultancia, la gran mayoría de ciudaes-prefeutura nun tienen la base constitucional pal gobiernu de distritos y condaos.

La conversión mayoritaria de prefeutures en ciudaes-prefeutura traducióse nel fenómenu de «ciudaes que contienen ciudaes» —ciudaes-prefeutura que contienen ciudaes de nivel distrital. Nun hai nenguna base llegal pa ello, nin siquier pa les 49 «ciudaes comparativamente grandes». Poro, les ciudaes de nivel distrital téunicamente non "pertenecen" a les ciudaes-prefeutura, sinón que se "rixe en nome" de la provincia pela ciudá-prefeutura, anque na práutica les ciudaes de nivel distrital de fechu pertenecen a les ciudaes-prefeutura que les rixen.

L'usu antiguu del términu prefeutura[editar | editar la fonte]

Na historia de les divisiones políticu-alministratives de China, la pallabra «prefeutura» aplicóse a dos tipos independientes de división alministrativa: el xian y el zhou. Polo xeneral, la pallabra «prefeutura» aplicar a los xian pal periodu anterior a la dinastía Sui y a la dinastía Tang; pal periodu posterior, los xian llámense «distritos» o «condaos», ente que esa dómina les prefeutures" referir a los zhou.

Xian[editar | editar la fonte]

Los xian (县/縣) establecer por primer vegada mientres el periodu de los Reinos Combatientes y esistieron de manera siguida dende entós. Anguaño, siguen siendo una parte importante de les divisiones polítiques de China.

Xian foi traducida utilizando dellos términos de la esfera anglosaxona: nel contestu de la historia antigua, "distritu" y "prefeutura" son los términos más comúnmente utilizaos, ente que "condáu" utilízase xeneralmente pa contestos más contemporáneos.

Zhou[editar | editar la fonte]

Les zhou (州) establecer por primer vegada mientres la dinastía Han y suprimiéronse namái col establecimientu de la República de China. Zhou traduzse xeneralmente como "provincia" o "rexón" pal periodu anterior a la dinastía Sui y como "prefeutura" pal periodu de la dinastía Sui d'equí p'arriba.

La República Popular China alicó'l términu zhou como parte del términu "zizhizhou" (自治州), que se traduz como «prefeutures autónomes», como se describieron enantes.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 "The standing committee of the people’s congress of a province and autonomous region may set up administrative offices in the prefeutures under its jurisdiction. " from Item 2, Article 53, Organic Law of the Local People’s Congresses and Local People’s Governments of the People’s Republic of China (2004 Revision)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]