Pradell de la Teixeta

De Wikipedia
Blue globe icon.svgPradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta lluny.jpg
Escudo de Pradell de la Teixeta.svg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Catalonia.svg Cataluña
ProvinciaBandera actual de la provincia de Tarragona.svg provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Priorat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Pradell (es) Traducir Lourdes Aluja Matas (es) Traducir
Nome oficial Pradell de la Teixeta (ca)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 41°09′24″N 0°52′32″E / 41.15658°N 0.87561°E / 41.15658; 0.87561Coordenaes: 41°09′24″N 0°52′32″E / 41.15658°N 0.87561°E / 41.15658; 0.87561
Pradell de la Teixeta alcuéntrase n'España
Pradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta (España)
Localització de Pradell de la Teixeta respecte del Priorat.svg
Superficie 21.8 km²
Altitú 463 m[1]
Llenda con Alforja, Duesaigües, L'Argentera, La Torre de Fontaubella, Colldejou, Marçà, Falset y Porrera
Demografía
Población 172 hab. (2022)
- 70 homes (2019)

- 82 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0%
0.02%
100%
100% d'España
Cataluña
provincia de Tarragona
Camp de Tarragona
Priorat
Densidá 7,89 hab/km²
Viviendes 27 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
pradelldelateixeta.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Pradell de la Teixeta ye un conceyu de la contorna catalana del Priorat, na provincia de Tarragona.

Historia[editar | editar la fonte]

Perteneciente al conceyu de García, llueu pasó a formar parte del monesteriu de San Miguel de Escornalbou. En 1195 foi apurríu a Pere de Déu cola condición de que s'encargara de la so repoblación y defensa. La repoblación foi rápida y el pueblu creció n'importancia.

Mientres el sieglu XIV, Pradell de la Teixeta viose afeutáu por numberoses epidemia y por plaga qu'afectaron a l'agricultura. Pa superar la crisis, la parroquia viose obligada a vender delles de les sos posesiones, como la campana. Nel sieglu XVI cesó l'actividá monástica en Escornalbou y les sos posesiones pasaron a manes del seminariu de Tarragona.

La población foi ocupada poles tropes franceses mientres la Guerra de la Independencia española. La ilesia foi escalada y morrieron dalgunos de los habitantes que s'abelugara nel templu. La zona tuvo una fuerte actividá de bandolerismo mientres el sieglu XIX.

Cultura[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial ta dedicada a Santa Madalena. Trátase d'un edificiu d'estilu neoclásicu, construyíu en 1774 sobre un antiguu templu románicu. Tien planta de cruz con capiyes llaterales y coru. Nun queda nengún elementu artísticu destacáu nel so interior yá que fueron destruyíos en 1936.

Na zona atópense diversos xacimientos prehistóricos, como'l sepulcru topáu en 1926 que contenía diverses ferramientes y oxetos. Na llamada cueva de les Quimeres atopáronse seis sepulcros del periodu neolíticu.

Pradell de la Teixeta celebra la so fiesta mayor nel mes de xunetu, coincidiendo cola festividá de Santa Madalena. En setiembre tien llugar la segunda fiesta mayor, que se celebra por san Miguel Arcánxel.

Economía[editar | editar la fonte]

La principal actividá económica del conceyu ye l'agricultura, destacando'l cultivu de viña, ablanares y olivares. D'antiguo esplotárense un par de canteres de yelsu que fueron cerraes pola so baxa rentabilidá.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]