Potentilla sterilis

De Wikipedia
Potentilla sterilis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Rosoideae
Tribu: Potentilleae
Subtribu: Potentillinae
Xéneru: Potentilla
Especie: P. sterilis
(L.) Garcke
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta con flor
Flor
Nel so hábitat

La Potentilla sterilis ye una planta viviega de la familia Rosaceae, que s'asemeya a les freses.

Descripción[editar | editar la fonte]

La Potentilla o falsa fresa ye una planta viviega de 5 a 15 de cm, estolonífero que'l so porte recuerda al de la fresa (Fragaria vesca).

Floria de febreru a mayu. Les sos flores son blanques, esmorniaes con forma de corazón. Miden 8-12 cm de diámetru y atópense arrexuntaes de 1 a 3.

La fruta, llamaes falses freses son amenorgaes. Son frutos secos y nun s'asemeyen a una fresa. Lleven menos aquenios qu'ésta, d'ende'l nome de sterilis. Pero los sos aquenios tienen un volume llixeramente cimero, y son de color blancuciu o amarellentáu.

Les fueyes tienen el diente terminal más curtiu que los sos dos vecinos (contrariamente a la fresa). Ye una planta melífera (productora de miel). Nun tener propiedaes melecinales particulares, contrariamente a los otros miembros de la familia de les Potentillas.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una especie subatlántica (hasta 1.500 metros d'altitú) que ta ausente de les rexones mediterránees.

Aprecia la mediosombra, los suelos bastante frescos y fondos, más bien neutros.

Alcuéntrase nos montes entemecíos de (hayal- encinar), les sebes, les mondes forestales, los caminos, les Landas, los verdes.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Potentilla sterilis describióse por (L.) Garcke y espublizóse en Magazin für die Neuesten Entdeckungen in der Gesammten Naturkunde, Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 7: 291. 1816.[1]

Etimoloxía

Potentílla: nome xenéricu que remanez del llatín postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potente, poderosu, que tien poder; llatín -illa, -illae, sufixu de diminutivu–. Alude a les poderoses presuntes propiedaes tóniques y astringentes d'esta planta.

sterilis: epítetu llatín que significa "estéril".[2]

Sinonimia
  • Comarum fragarioides Roth
  • Dactylophyllum fragariastrum Ehrh. ex Spenn.
  • Fraga sterilis (L.) Lapeyr.
  • Fragaria praecox Salisb.
  • Fragaria praecox Kit. ex Tratt.
  • Fragaria sicca Gilib.
  • Fragaria sterilis L.
  • Fragariastrum sterile (L.) Schur
  • Potentilla emarginata Desf.
  • Potentilla fragaria Poir.
  • Potentilla fragariastrum Ehrh. ex Pers.
  • Potentilla fragariifolia C.C.Gmel.
  • Potentilla fragarioides Vill.
  • Potentilla gunneri Hartm.
  • Potentilla prostrata Moench
  • Potentilla sicca Gilib. ex Samp.
  • Potentilla sterilis var. fragariastrum Ehrh. ex Fiori
  • Potentilla villosa Dulac
  • Tormentilla fragaroides Raf.
  • Tormentilla obovatifolia Stokes[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Potentilla sterilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 de xineru de 2015.
  2. N'Epítetos Botánicos
  3. «Potentilla sterilis». The Plant List. Consultáu'l 11 de xineru de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]