Potentilla arguta

De Wikipedia
Potentilla arguta
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Rosoideae
Tribu: Potentilleae
Subtribu: Potentillinae
Xéneru: Potentilla
Especie: P. arguta
Pursh
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Potentilla arguta ye una especie de planta perenne de la familia de les rosácees, nativa d'América del Norte. Créese que ye una planta proto-carnívora yá que tien enzimes p'absorber proteínes.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Potentilla arguta describióse por Frederick Traugott Pursh y espublizóse en Flora Americae Septentrionalis; or, . . . 2: 736. 1814[1813].[1]

Etimoloxía

Potentílla: nome xenéricu que remanez del llatín postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potente, poderosu, que tien poder; llatín -illa, -illae, sufixu de diminutivu–. Alude a les poderoses presuntes propiedaes tóniques y astringentes d'esta planta.

arguta: epítetu llatín que significa "marcadamente dentada".[2]

Variedaes aceptaes
Sinonimia
  • Drymocallis agrimonioides (Pursh) Rydb.
  • Drymocallis arguta (Pursh) Rydb.
  • Geum agrimonioides C.A.Mey.
  • Geum agrimonioides Pursh
  • Geum agrimonoides Pursh
  • Potentilla arguta subsp. arguta
  • Potentilla arguta var. arguta[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Potentilla arguta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 de xineru de 2015.
  2. N'Epítetos Botánicos
  3. «Potentilla arguta». The Plant List. Consultáu'l 11 de xineru de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A.J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  8. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  9. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]