Política rexonal de la Unión Europea

De Wikipedia

La Política rexonal de la Xunión Europea (XE) ye una política d'inversiones de la Comisión Europea que tien como oxetivu amenorgar les disparidades socioeconómiques y territoriales qu'esisten nes rexones d'Europa.[1] Estes inversiones contribúin a algamar los oxetivos de la estrategia Europa 2020.[1]

Más d'un terciu del presupuestu de la XE ta dedicáu a esta política, qu'escuerre esaniciar disparidades económiques, sociales y territoriales dientro de la XE, reestructurar les árees con cayente industrial y diversificar les árees rurales que tienen una agricultura en cayente. En faer esto, la política rexonal de la XE ta empobinada en faer les rexones más competitives, fomentando'l crecedera económica y la creación de puestos de trabayu. La política tamién tien un papel n'oxetivos más amplios de cara el futuru, incluyíu'l cambéu climáticu, el suministru enerxéticu y la globalización.

La política rexonal de la XE cubre toles rexones europees, anque estes rexones pertenecen a distintes categoríes (tamién llamaes oxetivos), dependiendo mayoritariamente de la so situación económica.

El 17 d'avientu de 2013 aprobóse'l paquete de lleis pa la política rexonal mientres el periodu 2014-2020.[2] Los focos d'inversión concentrar en cuatro árees prioritaries, lo que se conoz como 'Concentración Temática':

Estos oxetivos reemplacen a los del periodu previu 2007-2013: "Converxencia", "Competitividá rexonal y emplegu", y "Cooperación territorial europea"; que de la mesma reemplazaron a los "Oxetivos 1,2 y 3" del periodu 2000-2006.

Oxetivos[editar | editar la fonte]

     Subvencionables baxu oxetivu de converxencia      Eliminación gradual de les subvenciones sol oxetivu de converxencia      Subvencionables baxu oxetivu de competitividá rexonal y emplego      Implantación gradual de les subvenciones so oxetivu de competitividá rexonal y emplegu.

Converxencia[editar | editar la fonte]

Con diferencia la mayor parte de los fondos de política rexonal (más del 80%) son dedicaos a les rexones incluyíes nel oxetivu de Converxencia. Esti oxetivu cubre les rexones más probes d'Europa que'l so PIB per cápita ye inferior del 75% de la media de la XE. Esto inclúi toles rexones de los nuevos estaos miembros, la mayor parte del Sur d'Italia, Alemaña Oriental, Grecia y Portugal, gran parte d'España, y delles partes del Reinu Xuníu.

Cola ampliación de nuevos estaos miembros en 2004 y 2007, la media del PIB per cápita baxó. Como resultancia, delles rexones que pertenecíen a la Europa de los 15, que solíen recibir financiamientu sol oxetivu de Converxencia, agora tán percima del estragal del 75%. Estes rexones agora reciben un sofitu transitoriu en "eliminación progresiva" hasta 2013, en que va ser esaniciáu totalmente. Les rexones que recibíen fondos pol criteriu de Converxencia y qu'agora tán percima del estragal del 75% tán recibiendo fondos crecientes por aciu l'oxetivu de Competitividá rexonal y emplegu.[3]

L'oxetivu de Converxencia ta dirixíu a dexar a les rexones afeutaes algamen a les rexones de la XE más prósperes, por aciu l'amenorgamientu de les disparidades económiques dientro de la Xunión Europea. Exemplos de proyeutos financiaos so estos oxetivos inclúin la meyora d'infraestructures básiques, asistencia empresarial, construcción y modernización de plantes de residuos y de tratamientu d'agües, y meyora del accesu a les conexones d'Internet d'alta velocidá. Los proyeutos de Converxencia rexonal tán sofitaos por trés fondos europeos: el Fondu Européu de Desenvolvimientu Rexonal (FEDER), el Fondu Social Européu (FSE) y los Fondos de Cohesión.

Competitividá rexonal y emplegu[editar | editar la fonte]

Esti oxetivu cubre toles rexones europees que nun tán cubiertes pol oxetivu de Converxencia. Col 16% del presupuestu de política rexonal de la XE empobináu a esti oxetivu, la so principal finalidá ye crear puestos de trabayu por aciu la promoción de la competitividá, y en faer a les rexones más curioses pa les empreses y inversor. Dellos proyeutos posibles inclúin el desenvolvimientu d'un tresporte mediu ambientalmente más llimpiu, el sofitu de centros d'investigación, universidaes, pequeñes empreses y start-ups, apurriendo formación y creando emplegos. Los fondos son xestionaos tantu pol FEDER como pol FSE.

Árees subvencionaes na actualidá[editar | editar la fonte]

Finlandia – Åland, Etelä-Suomi, Länsi-Suomi, Pohjois-Suomi

Luxemburgu – tou * Países Baxos – tou * Portugal – rexón de Lisboa * Eslovaquia – Bratislava

Suecia – toa * Reinu Xuníu – Cardiff, Cheshire, Cumbria, Devon, Dorset, Escocia Oriental, East Midlands, Este d'Inglaterra, Yorkshire Oriental (inc. North Lincolnshire), Flintshire, Xibraltar, Gloucestershire, Gran Londres, Gran Mánchester, Lancashire, Monmouthshire, Newport, Nordeste d'Inglaterra, Nordeste d'Escocia, Irlanda del Norte, Yorkshire del norte, Powys, Somerset, Sureste d'Inglaterra, Suroeste d'Escocia, Vale of Glamorgan, West Midlands, Yorkshire Occidental, Wiltshire, Wrexham

Cooperación territorial europea[editar | editar la fonte]

Esti oxetivu ta dirixíu a amenorgar la importancia de les fronteres dientro d'Europa —tanto ente como dientro de los países— por aciu la meyora de la cooperación rexonal. Esto dexa tres tipos distintos de cooperación: fronteriza, transnacional y interregional. Esti oxetivu ye con diferencia'l menos importante en términos puramente financieros, representando solamente'l 2,5% del presupuestu pa política rexonal de la XE. Ta financiáu puramente por aciu el FEDER.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «¿Qué ye la política rexonal?». europa.eu. Consultáu'l 31 d'agostu de 2014.
  2. XE. «Financial Instruments in Cohesion Policy 2014-2020» (inglés). factsheet fecha=28 de febreru de 2014. Consultáu'l 11 de xunu de 2014. «"The legislative package for cohesion policy for 2014-2020 was adopted on 17 December 2013"»
  3. Is my region covered?, European Commission Rexonal Policy. Accessed June 11, 2011

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]