Pippi Långstrump

De Wikipedia
Pippi Långstrump
Personaxe de Pippi Calzaslargas (es) Traducir
Universu Pippi Longstocking universe (en) Traducir
Creador/a/es Astrid Lindgren
Información
Sexu femenín
Padres Efraim Longstocking (en) Traducir
[editar datos en Wikidata]

Pippi Långstrump ye un personaxe lliterariu creáu pola escritora sueca Astrid Lindgren.

Descripción[editar | editar la fonte]

El so nome completu ye Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump (Fía de Efraim Långstrump).

Ta dotada d'una gran fuercia y, reflexando l'estraordinariu amor de l'autora Astrid Lindgren polos animales, tien un caballu a llunares llamáu "Pequeñu tíu" (Lilla gubben, esto ye, "Rapacín") y un monu tití llamáu "Señor Nilsson". Ye güérfana de madre, y el so padre, Efraim Långstrump, ye un pirata, rei de los congoleses. Pippi vive na so casa llamada Villa Kunterbunt, (nel orixinal suecu, Villa Villekulla), acompañada namái de les sos mascotes. Ye característicu'l so pelo colorao, peñáu en dos trences llevantaes escontra riba por espíritu de contradicción. Ye una neña imaxinativa y rebelde primero de too convencionalismu: suel cocinar frisuelos sobre'l suelu, caminar escontra tras, o dormir colos sos pies sobre l'almada; lleva un vistíu cosíu a retazos, unos zapatos que-y vienen grandes, y calza unes medies percima de les rodíes, d'onde-y vien los so nome.

Anque tien namái nueve  año, ye la neña más fuerte del mundu, inclusive más que  cualquier home, yá que puede llevantar al so caballu con una sola mano. Tamién puede faer la llimpieza con gran velocidá. Tien dos amigos, Tommy y Annika, que lu acompañen nes sos aventures. Cuando llimpia la so casa suel llavase los pies antes y col barreñu de l'agua arrámalo y ponse unos pequeños cepiyos nos pies.

Creación del personaxe[editar | editar la fonte]

Villa Villekulla, la casa de Pippi Calzaslargas, en Gotland.

Astrid Lindgren empezó la historia de Pippi nel iviernu de 1941, cuando la so fía de siete años atopar na cama enferma de los pulmones, y pidió-y que-y cuntara un cuentu. Lindgren inventóse asina una historia bien falambaldre, que darréu non yá escucharía la so fía, sinón tamién los amigos d'ésta. Dos años dempués, Lindgren quebróse una pierna y empezó a escribir el cuentu, que'l so manuscritu agasayó-y a  la so fía como regalu pol so décimu aniversariu. Lindgren unvió'l manuscritu a la editorial Bonniers, pero ésta  refugar. En 1945 decidió participar cola so historia nel concursu lliterariu convocáu pola editorial Rabén & Sjögren, onde llogró'l primer llugar. A partir d'entós el llibru algama gran ésitu y aportaría a traducíu a aproximao 70 idiomes. Los llibros de Pippi son ilustraos por Ingrid Vang Nyman.

Llibros en suecu[editar | editar la fonte]

  • Pippi Långstrump (Pippi Calzaslargas) (1945).
  • Pippi Långstrump går ombord (Pippi Calzaslargas embárcase) (1946).
  • Känner du Pippi Långstrump? (¿Conoces a Pippi Calzaslargas?) (1947).
  • Pippi Långstrump i Söderhavet (Pippi Calzaslargas nos mares del sur) (1948).
  • Boken om Pippi Långstrump (El llibru de Pippi Calzaslargas) (Compilación de tres llibros anteriores) (1952).
  • Pippi flyttar in (Pippi camúdase) (1969).
  • Pippi ordnar allt (Pippi igua tou) (1969).
  • Pippi är starkast i världen (Pippi ye la más fuerte del mundu) (1970).
  • Pippi håller kalas (Pippi fai la fiesta) (1970).
  • På rymmen med Pippi Långstrump (De fuga con Pippi Calzaslargas) (1971).
  • Pippi Långstrump har julgransplundring (Pippi Calzaslargas quita l'árbol de Navidá) (1979).
  • Pippi Långstrump i Humlegården (Pippi Calzaslargas en Humlegården) (2000).
  • Pippi Långstrump på Kurrekurreduttön (Pippi Calzaslargas na Isla de Kurrekurredutt) (2004). (Testu de Pippi Calzaslargas nos mares del sur, 1948, selección de Karin Nyman).

Adautaciones[editar | editar la fonte]

Películes[editar | editar la fonte]

Creáronse tamién delles películes, adautaciones de los llibros de Astrid Lindgren. En suecu suman unos ocho filmes dende 1949 hasta 2001, incluyendo películes con actores y en dibuxos animaos. Nes películes de Olle Hellbom, Pippi foi interpretada pola actriz Inger Nilsson, y la casa de Pippi foi recreada na isla de Gotland.

Series de televisión[editar | editar la fonte]

Fuera de Suecia, el personaxe de Pippi conozse sobremanera gracies a la serie de televisión rodada en 1969, con guiones de la mesma autora, interpretada por Inger Nilsson nel papel de Pippi y empobinada por Olle Hellbom.

En Puertu Ricu retresmitiéronse dos versiones de la serie televisiva: la versión sueca doblada n'España, llamada Pipi Langstrump, na década de los 70; y a finales de los 80 la versión estauxunidense, qu'apenes tuvo ésitu.

Serie animada[editar | editar la fonte]

Na década de 1970 creóse una serie sueca de televisión basada nes histories de los llibros de Pippi. Esta serie foi en determináu momentu reeditada n'Estaos Xuníos, onde'l personaxe ye llamáu Pippi Longstocking, y con esi nome foi tresmitida en dellos países de fala hispana.

Otres[editar | editar la fonte]

Apaez como cameo nel videoxuegu de rol xaponés Mother/Earthbound Zero.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]