Piper amalago

De Wikipedia
Piper amalago
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Piperales
Familia: Piperaceae
Xéneru: Piper
Especie: Piper achupallasense
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Piper amalago ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia Piperaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos o sufrútices, qu'algama un tamañu de 1–6 m d'altu, esciófilos, profusamente ramificaos; tarmos verdes, entrenudos 3.5–5.5 (–8) cm de llargu (dacuando 10–12 cm nes exes monopódicos), estriaos, inconspicuamente pelúcido-puntiaos, puberulentos, glabrescentes. Profilo 3–5 mm de llargu, puberulento, caducu. Fueyes uniformes en forma y tamañu en toles exes, simétriques, llargamente ovaes o elípticu-ovaes, (6.5–) 7.5–12 (–13.5) cm de llargu y (4–) 5.6–8 cm d'anchu, ápiz acumináu, base cuneada a arrondada, dacuando cordada en plantes d'elevaciones baxes, inconspicuamente pelúcido-puntiaes, verde nítidas nel fexe y verde pálides nel viesu, cartacees, verde ocres y opaques cuando seques, cortamente pubescentes a lo llargo de los nervios principales en dambes superficies, glabrescentes nel fexe, palmatinervies con 5–7 nervios principales diverxendo de la base n'ángulos de 45°, narquiaos y ascendentes, anastomosaos marginalmente, nervadura terciaria inconspicua, nervadura llevemente alzada en dambes superficies; pecíolus 0.6–1.5 cm de llargu, vaginaos, con un desenvolvimientu axustar acutáu a la base del peciolu en tolos nuedos, 2 mm de llargu, caducu. Inflorescencies erectas y verde pálides o amarellentaes en tolos estadios, pedúnculos (0.5–) 0.7–1.4 cm de llargu, puberulentos, raquis 4.5–7 (–8) cm de llargu, pubescente, bráctees florales cuculaes, 0.2 mm d'anchu, fimbriaes, basalmente pubescentes, abaxialmente glabres, flores laxamente arrexuntaes nel raquis ensin formar bandes alredor de la espiga, sésiles; estames 4–5, filamentos tan llargos como les anteres, éstes con dehiscencia oblicua, conectivu discretu y eglandular; pistilu pirenoide con 3–4 estigmes sésiles. Frutos ovoides a cilíndricos, llevemente sulcaos, 1–1.2 mm de llargu, apiculaos, densamente papilaos a puberulentos, negros cuando secos.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye orixinariu d'América tropical. Habita en clima templáu, semicálido y templáu. Alcuéntrase-y dende'l nivel del mar hasta los 1380 m. Ye una planta montesa, que crez a vera del camín, acomuñada a vexetación alteriada de monte tropical caducifoliu, subcaducifolio, perennifoliu, monte mesófilu de monte y de monte d'encina.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Ye una especie que s'utiliza pal tratamientu de firíes y "clavillos" de la piel, anque'l so usu más común consiste en curar granos (Oaxaca, Quintana Roo y Veracruz). Con tal fin, prepárase una agua de llimpieza coles fueyes d'esta planta, les de la yerba del cáncer y l'albahacar, más pulgu de güevu. Tou fiérvese y con esto llava la parte afeutada delles vegaes al día, hasta qu'ensuguen los granos.

Nes huastecas potosina y veracruzana, esta planta utilizar nes ceremonies rituales, cuando se llimpia al enfermu pal so sanamientu, dempués de participar nun ritual que se lleva a efeutu nuna cueva.

Hestoria

Nel sieglu XVI el Códiz Florentino, menta: 'utilizar pa los que cuspen sangre y pa los que tienen la cámara'. A entamos del sieglu XVIII, Juan de Esteyneffer comenta: 'ye caliente en primer grau y secu en principiu del segundu-calez y consume los mugores flemáticas, confuerta al fégadu con medianu calor'.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Piper amalago describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 29. 1753.[1]

Variedaes
  • Piper amalago var. nigrinodum (C. DC.) Yunck.
  • Piper amalago var. variifolia (Griseb.) Fawc. & Rendle
Sinonimia
  • Artanthe plantaginea (Lam.) Miq.
  • Artanthe saururoides (Desv. ex Ham.) Miq.
  • Discipiper nicoyanum (C.DC.) Stehlé
  • Enckea amalago (L.) Griseb.
  • Enckea decrescens Miq.
  • Enckea plantaginea Kunth
  • Enckea sieberi Miq.
  • Enckea sieberi Griseb.
  • Piper adenophlebium Trel.
  • Piper calvescens Trel.
  • Piper ceanothifolium Kunth
  • Piper cobanense Trel.
  • Piper comayaguanum Trel.
  • Piper compactum Trel.
  • Piper conversum Trel.
  • Piper cubilquitzianum C. DC.
  • Piper deamii var. yojoanum Trel.
  • Piper decrescens (Miq.) C. DC.
  • Piper gracillimum Trel.
  • Piper henshenii C.DC.
  • Piper lundellianum Trel.
  • Piper lundellii Trel.
  • Piper medium Jacq.'
  • Piper nicoyanum C.DC.
  • Piper orthostachyum Kunth
  • Piper plantagineum Lam.
  • Piper realgoanum C.DC.
  • Piper recuperatum Trel.
  • Piper reticulatum Vell.
  • Piper saururoides Desv. ex Ham.
  • Piper sieberi (Miq.) C.DC.
  • Piper siguatepequeñse Trel.
  • Piper syringifolium Balb. ex Kunth
  • Piper tenuipes C.DC.
  • Piper tigerianum C.DC.
  • Piper tiguanum C. DC.
  • Piper tilaranum Trel.
  • Piper vaccinum Standl. & Steyerm.
  • Piper victorianum C.DC.
  • Piper wilsonii Trel.
  • Piper xanthoneurum Trel.
  • Steffensia plantaginea (Lam.) Kunth[3]
  • Piper nigrinodum C. DC.

Nome común[editar | editar la fonte]

  • Gordonucu, acuyo, gordonucu blancu mozu, poyoso.[2]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  5. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  7. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  8. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  9. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  10. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]