Pidgin ḥawaianu

De Wikipedia
Criollu inglés de Ḥawai
'Hawaiian pidgin'
Faláu en Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Rexón En Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos: Estáu de Bandera de Ḥawai Ḥawai.
Falantes 600.000 (2012)[1]
Familia Llingua criolla

  Criollu de base inglesa
    Criollu inglés de Ḥawai

Alfabetu Llatín
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 hwc

El pidgin ḥawaianu ye una llingua criolla d'Estaos Xuníos falada nel estáu de Ḥawai. Ta basada principalmente nel inglés y nel ḥawaianu, incluyendo pallabres del español, portugués y cantonés. Toma'l so nome del Pidgin de Ḥawai que foi un pidgin, o llingua simplificada, qu'usaben los primeros inmigrantes que llegaron a la isla pa trabayar.[2] Foi más tarde cuando evolucionó hasta convertise nuna llingua criolla inglesa al entemecese col inglés que se falaba nos plantíos de caña d'azucre de propietarios norteamericanos.[3][4]


Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Historia de la llingua[editar | editar la fonte]

La llingua criolla ḥawaiana suplantó y derivó del Pidgin de Ḥawai que tenía elementos d'idiomes provenientes de los inmigrantes chinos, xaponeses, filipinos, portugueses a los cualos xuniérense a elementos nuevos incorporaos de Ḥawai y del idioma Ḥawaianu autóctonu predominante na isla. A partir de 1890, frutu de los nuevos contactos ente la población inmigrante establecida yá na isla, los Ḥawaianos nativos y los anglofalantes empezó a fundise. Al incorporase'l inglés como idioma superestratu, los neños empezaron a usalo como llingua franca, y pola década de 1920 pasara a convertise nun llinguaxe de Ḥawai, como lo sigue siendo anguaño.[5]


Redolada social[editar | editar la fonte]

El llinguaxe considérase pocu apropiáu pa contestos formales.[6] Les axencies de viaxes locales favorecen a los que falen la llingua criolla ḥawaiana. Ello ye que otros grupos de falantes utilizar como segunda llingua y valórase como símbolu de la cultura llocal.[7]


Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Léxicu[editar | editar la fonte]

El léxicu principalmente vien de la pronunciación del inglés americanu informal pero tamién caltién delles influencies del léxicu proveniente del Pidgin de Ḥawai, formáu pol léxicu de delles llingües. Por casu, la pallabra Stay tien una forma y un usu similar al verbu ḥawaianu noho, similar al verbu portugués "ficar" y similar al verbu español "Tar" (a diferencia col inglés que s'usa'l verbu To be que puede usase con más significaos).


Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Tocantes a la morfoloxía, ye bien paecida a la d'otres llingües criollas de base inglesa:

  • Nun esiste xéneru pa les formes del singular y del plural.
  • Namái s'utiliza l'infinitivu del verbu pa tolos tiempos y maneres de la conxugación.
  • Al igual qu'otres llingües criollas usa'l formatu SVO.[8]


Fonoloxía[editar | editar la fonte]

La llingua criolla ḥawaiana tien clares diferencies de pronunciación col Inglés Americanu estándar. Dalgunes estremes clave son les siguientes:

  • Th-parada: /θ/ y /d/ pronúnciense como [t] o [d], respeutivamente, esto ye, pasó d'una fricativa a una oclusiva (parada). Por casu, Think /θiŋk/ convertir en [tiŋk], y That /ðæt/ convertir en [dæt].
  • L-vocalización: L a la fin de pallabra [l~ɫ] de cutiu pronúnciase [o] o [ol]. Por casu, Mental /mɛntəl/ menudu pronúnciase [mɛntoː]; People pronúnciase [peepo].
  • Nun tien acentu rótico: Esto ye, [r] dempués d'una vocal omitir con frecuencia, similar a munchos dialeutos, como'l del inglés del Este de Nueva Inglaterra, inglés australianu, y delles variantes del inglés británicu. Por casu, de cutiu pronúnciase Car [cah], y Letter pronúnciase letta. Tamién s'utiliza la r intrusiva. Per otru llau, el númberu de falantes con acentu róticu inglés tamién foi n'aumentu.
  • Entonación en cayida: Utilízase a la fin d'entrugues. Esta carauterística paez ser de ḥawaianu, y compartir con otres llingües d'Oceanía, incluyendo les llingües de les islles fiji y el samoanu.


Gramática[editar | editar la fonte]

Inscripción en Pidgin Ḥawaianu (Evanxeliu de Marcos 1:9-11)

La llingua criolla ḥawaiana tamién tien distintes formes gramaticales que nun s'atopen nel Inglés Americanu estándar, pero dalgunes de les cualos son compartíes con otres formes dialeutales del inglés o bien pueden derivase d'otres influencies llingüístiques distintes.

Formes pa "ser/tar":

  • Polo xeneral, les formes del inglés To be (esto ye, como Verbu copulativu) omítense cuando se refier a les cualidaes inherentes d'un oxetu o persona, formando, n'esencia, una forma de verbu estativo. Polo que nun esiste'l verbu 'Tar' yá que ye innecesariu. Amás, puede usase n'orde invertíu, como se fai nel inglés, pa dar énfasis. (Munchos idiomes d'Asia Oriental usen verbos d'estáu en llugar de construcciones similares que n'inglés se crean usando los verbos preposicionales o phrasal verbs).
  • Cuando se refier a un estáu temporal o allugamientu, utilízase la pallabra Stay.

Diferencies con dellos tiempos gramaticales provenientes del inglés, emplégase:

  • Pa espresar tiempu pasáu: Úsase wen delantre del verbu.
  • Pa espresar tiempu futuru: Úsase goin al estilu del usu del Going to nes variedaes informales d'inglés americanu.
  • Pa espresar pasáu de forma negativa: Úsase nieva al estilu del usu del Didn't del inglés. (Nieva tamién puede significar "non").
  • L'usu de fo dempués utilizar la forma de verbu n'infinitivu al estilu del usu del to del inglés dempués del verbu n'infinitivu.

Exemplos[editar | editar la fonte]

Da book stay on top da table. (Hawaiian Creole)

El llibru ta enriba de la mesa.

Jesus pau teach all dis kine story. (Hawaiian Creole)

Jesús enseño a toos esti tipu d'hestories.

God goin do plenny good kine stuff fo him. ("Da Jesus Book", Mark 11:9)

Dios va faer munches coses bones pa él.

He nevar like dat. (Hawaiian Creole)

A él nun-y gusta eso.


Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. https://www.ethnologue.com/language/hwc Hawaiian Creole English at Ethnologue (18th ed., 2015).
  2. Siegel(2008). Siegel, Jeff. "The Emergence of Pidgin and Creole Languages". 2008. Oxford University press, p 82.
  3. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 5 de xunu de 2013. Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012. Collins, Kathy (January–February 2008). Da Muddah Tongue - Maui nō ka ʻoi Magacín. Wailuku, HI, USA.
  4. http://www.hawaii.edu/satocenter/langnet/definitions/hce.html Hawai`i Creole English.
  5. http://www.eyeofhawaii.com/Pidgin/pidgin.htm Eye of Hawaii - Pidgin, The Unofficial Language of Hawaii.
  6. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 7 d'agostu de 2015. Consultáu'l 6 de xunu de 2015. Pidgin and Hawai‘i English: an overview.
  7. http://www.to-hawaii.com/hawaiian-pidgin.php Hawaiian pidgin - Hawaiʻi's third language.
  8. Bickerton, Derek (1981). "Roots of Language". 1981. Karoma Publishers, p 18. ISBN 0-89720-044-6.

Ver tamién[editar | editar la fonte]