Phyllanthus acuminatus

De Wikipedia
Phyllanthus acuminatus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Malpighiales
Familia: Phyllanthaceae
Tribu: Phyllantheae
Subtribu: Flueggeinae
Xéneru: Phyllanthus
Especie: Phyllanthus acuminatus
Vahl, 1791[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La brusel de Xamaica, jobillo o barbasco (Phyllanthus acuminatus) ye una arbustu de la familia Phyllanthaceae, que crez en Centroamérica, les Antilles y Suramérica nos montes hasta los 1.800 m d'altitú.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos o árboles pequeños qu'algamen un tamañu de 2–8 m d'altu, fueyes en ramines compuestes, decidues, de 20–50 cm de llargu. Fueyes ovaes o elíptiques, 2–5 cm de llargu y 1–2.5 cm d'anchu, abruptamente cuspidado-acuminaes nel ápiz, obtuses na base, escábrides nel fexe, nervios principales llixeramente prominentes nel viesu; estípules 1–1.5 mm de llargu. Címulas bisexuales nes últimes exes de les ramines; flores estaminaes con pedicelos 3–5 mm de llargu, sépalos 6, oblongos, 0.9–1.2 mm de llargu, discu de 3 segmentos, reniformes, estames 3, filamentos connaos, anteres con dehiscencia horizontal; flores pistilaes con pedicelos 5–12 mm de llargu, sépalos los 6, biseriaos, los internos ovaos, 1.5–1.7 mm de llargu, discu masivu, 3-lobáu, ovariu llisu, estilos llibres, ca 0.5 mm de llargu. El frutu ye una cápsula de 4.5–5 mm de diámetru, nervada; granes 2.5–2.8 mm de llargu, llises, inconspicuamente foveolaes.[3]

Usu[editar | editar la fonte]

La planta contién un glucósido antineoplásico que puede usase nel tratamientu de melanomes.[4] Amás, el compuestu activu filantostatina, atopáu nel raigañu, sirvió n'esperimentos de pa tornar el desenvolvimientu de leucemia en mures de llaboratoriu.[5]

Les fueyes son usaes pola población nativa del Topetó y l'Amazonia pa "barbasquear" o atochecer los pexes mientres la pesca, lo cual ye posible por cuenta de la presencia de triterpenos y glicósidos cianogenéticos.[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Phyllanthus acuminatus describióse por Martin Vahl y espublizóse en Symbolae Botanicae, . . . 2: 95. 1791.[3]

Sinonimia
  • Diasperus acuminatus (Vahl) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 598 (1891).
  • Phyllanthus lycioides Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Xen. Sp. 2: 112 (1817).
  • Phyllanthus mucronatus Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Xen. Sp. 2: 112 (1817).
  • Phyllanthus ruscoides Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Xen. Sp. 2: 113 (1817).
  • Phyllanthus averrhoifolius Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 326 (1841).
  • Phyllanthus cumanensis Willd. ex Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 327 (1841).
  • Phyllanthus foetidus Pav. ex Baill., Recueil Observ. Bot. 1: 34 (1860), pro syn.
  • Phyllanthus sessei Briq., Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 4: 224 (1900).[7][8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Symbolae Botanicae II: 95.
  2. Mahecha G.: A. Ovalle; D. Camelo; A. Rozo y D. Barrero (2004) Vexetación del territoriu CAR. 450 especies de les sos llanures y montes. Bogotá, Colombia
  3. 3,0 3,1 «Phyllanthus acuminatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.
  4. Kupchan, S. M.; Y.J. LaVoie; A.R. Branfman; B.Y. Fei; W.M. Bright & R.F. Bryan (1977) "Tumor inhibitors. 120. Phyllanthocin, a novel bisabolane aglycone from the antileukemic glycoside, phyllanthoside"; Journal of the American Chemical Society 99: 3199-3201.
  5. Petit, Geroge; G.M. Cragg; D. Gust; P. Brown and J.M. Schmid (1982) "The structures of phyllanthostatin 1 and phyllanthoside from the Central American tree Phyllanthus acurninatus Vahl" Canadian Journal of Chemistry 60:939-941.
  6. Cárdenas L. Dairon; C.A. Marín; L.S. Suárez; AC. Guerrero y P. Noyufa (2002) Plantes útiles de Llagartu Cocha y la Serranía del Churumbelo, Putumayo: 30. Bogotá: Sinchi - Colciencias. ISBN 958-96878-9-X
  7. «Phyllanthus acuminatus». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 8 de xunu de 2010.
  8. Phyllanthus acuminatus en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  4. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  5. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  6. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  7. González Ramírez, J. 2010. Euphorbiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 290–394.
  8. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  9. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora d'Antioquia. Catálogu de les Plantes Vasculares, vol. 2. Llistáu de les Plantes Vasculares del Departamentu d'Antioquia. Pp. 1-939.
  10. Jardim, A., T. J. Killeen & A. Fuentes. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Secu Chiquitano i–x, 1–324. Fundación Amigos de la Naturaleza Noel Kempff, Santa Cruz de la Sierra.
  11. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  12. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  13. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Symb. bot. 2:95. 1791
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. GRIN